Vota contra les retallades
L’austeritat a ultrança ha estat la doctrina que ha guiat el Govern d’Artur Mas, amb total complicitat i acceptació de les directrius de Madrid i Alemanya. Per aquesta raó, hem assistit a una legislatura de decapitació de drets, prestacions i de regressió espectacular en igualtat i cohesió social. Votar Convergència i Unió implica donar carta blanca a nous increments irracionals de taxes per a l’estudiantat, que tornaran a deixar milers d’estudiants fora del sistema educatiu, alhora que ofegaran els centres amb reduccions de recursos i personal docent. La sanitat, escapçada pel tancament arbitrari de CAP i l’impost sobre la malaltia (conegut com a Euro per Recepta), seguirà per la via de la privatització iniciada en el moment en què Artur Mas va col·locar a un empresari del món de la salut, Boi Ruiz, al capdavant del Departament. La cultura, víctima preferent en moment de vaques magres, tendirà a la irrellevància com ho ha vingut fent els dos darrers anys, amb la complicitat d’un conseller de files socialistes que és l’exemple de la manca de voluntat de lluita del PSC. La televisió pública, que ja ha patit un partidisme sense precedents i un transvasament de recursos cap als mitjans del Grup Godó (8TV i La Vanguardia), seguirà en vies de desaparició. La pobresa s’ha criminalitzat, i mentre a Madrid CiU oferia l’amnistia als evasors d’impostos, a Catalunya ha clavat la destral a les Rendes Mínimes d’Inserció. I el mateix ha estat passant i passarà amb les polítiques d’ocupació, que tenen totes les esperances en el projecte especulatiu, ecològicament insostenible i laboralment precari que representa Barcelona World.
Vota l’alternativa
Cal apostar per l’alternativa justa, equitativa, sostenible i democràtica per sortir de la crisi. Cal redistribuir els esforços i, per tant, no són les persones qui han de pagar la festa dels poderosos amb retallades, sinó que cal que aquells que han provocat la crisi n’assumeixin les conseqüències. Proposem impostos als dipòsits bancaris, a la producció d’energia nuclear, a la contaminació, recuperar l’impost de patrimoni i de successions, eliminar els concerts a les escoles d’elit, reduir la despesa farmacèutica i lluitar contra el frau fiscal. D’aquesta manera, podem construir el model de país que volem, un model progressista amb una educació de qualitat, universal, democràtica i en català en totes les etapes formatives. Un model basat en l’ocupació de qualitat i estable, que respongui a la formació de les persones de Catalunya i que trobi la base en l’economia lligada a l’Estat del benestar, l’economia verda i l’economia amb perspectiva de gènere. Un model en què la cultura no sigui un negoci i una mercaderia, sinó una manera d’expressió personal, social i nacional. Un model en què la televisió sigui transparent, democràtica i no es posi al servei d’un govern que ha intentat donar una imatge hegemònica de la seva posició al país. Un model en què les persones malaltes no siguin estigmatitzades i tinguin les prestacions necessàries i un accés garantit al servei públic de salut i als medicaments. Un model en què la pobresa sigui vista com una problemàtica social, de país, de tots i totes, i que, per tant, existeixi una responsabilitat col·lectiva i pública per eradicar-ne les causes i garantir una ciutadania lliure i igual en drets i oportunitats. Un model, en definitiva, social, d’esquerres, democràtic, inclusiu, igualitari i eminentment català.
Vota contra la corrupció
La transparència i el rendiment de comptes han brillat per la seva absència en aquesta legislatura. CiU i PP, a banda de retallar a tort i a dret els drets socials de la majoria de la ciutadania tant des de Madrid com des de Catalaunya, també han aprovat moltes d’aquestes mesures sota l’ocultació més severa. La vella política, doncs, és més present que mai en la disminució del 30% d’ajuts al lloguer per a joves, el desmantellament del PIRMI, la reducció de salaris del personal públic, la discriminació de productes de primera necessitat augmentant-ne l’IVA fins al 17% o el Pla Prepara de 426 euros. Aquestes polítiques basades en l’engany i l’incompliment electoral, però, no passen tan sols per decisions puntuals, sinó que la dreta les ha introduït en les estructures d’Estat. Els casos de corrupció del ‘cas Palau’ o la salut pública a Catalunya (‘cas Crespo’, diputat de CiU) són el paradigma de la il·legalitat flagrant, de preguntar amb qui s’ha de parlar per fer negoci, de la promoció pública d’aquelles persones sobre les quals existeixen acusacions judicials gravíssimes. En definitiva, CiU i PP aprofiten al crisi per privatitzar els serveis públics no només contra la majoria, sinó d’esquenes a la majoria i contribuint al deteriorament del poder judicial amb indults de banquers corruptes.
Vota per la democràcia
Tenim dret a decidir en tot enfront de l’antipolítica, una aliada de l’austeritat malaltissa que deixa en mans privades la gestió de les coses que ens afecten a tots i totes i que pretén eliminar tant la representació a les institucions com la reivindicació al carrer. La transformació social es veu amenaçada pel poder d’uns pocs que imposen les seves decisions des de dalt als de baix. L’1% imposa al 99% polítiques neoliberals globals i tot el seguit de reformes dictades pel capitalisme salvatge, amb elements antijoves de màxima rellevància: prohibit estudiar, prohibit treballar i prohibit protestar. Tant el model d’Estat com el de societat han de comptar amb l’aprovació democràtica i el seguiment permanent del poble. La radicalitat democràtica ens diu que no s’hi val a limitar el dret a decidir a la relació Catalunya-Espanya i a negar-lo davant de les retallades o la instal·lació d’Eurovegas, sinó que cal un aprofundiment democràtic sense excepcions.
