Gerard Dominguez (@dominguezreig), 27 anys.
Politòleg, Màster en Polítiques Socials i, fruit del seu exili econòmic, investigador del Education Policy Insitute of London.
Com a persona que havia arribat emigrada a Londres un any abans, com vas viure tota la campanya del Brexit i el consegüent referèndum?
La veritat és que el vaig viure amb normalitat, perquè Londres és una bombolla cosmopolita i multi-ètnica en la que el 40% som gent migrada, i jo estava envoltat de persones progressistes. Poques vegades vaig pensar que el Brexit pogués ser una realitat. Deu dies abans del referèndum vaig anar a Hastings, al sud d’Anglaterra, on els balcons estaven farcits de banderes pro-Brexit. Va ser llavors que em vaig adonar que, fora de la bombolla de Londres, el Brexit podia ser una possibilitat. La nit del referèndum era Sant Joan, i me’n vaig anar a dormir absolutament decaigut, ja amb resultats prou definitius.
Dins del debat públic en torn al Brexit, s’han tractat les conseqüències d’aquest pels comunitaris que residiu al R.U.?
Dins el debat públic, va imperar més el debat sobre els diners que el Regne Unit perd cada dia estant a la Unió Europea o l’enaltiment de la gloriosa Anglaterra que no pas les conseqüències per nosaltres. S’han sentit paraules molt buides, com “recuperem el nostre país”, “fem Gran Bretanya gran de nou” o “Podríem dedicar 350 milions al sistema de salut cada setmana” que no pas s’ha tractat el nostre col·lectiu en particular. En general, jo diria que els pro-Brexit volen que els ciutadans i ciutadanes europees es puguin quedar si tenen una feina i contribueixen, però han abundat també idees xenòfobes.
Quines implicacions ha tingut el Brexit pels ciutadans comunitaris que esteu vivint al R.U. o quines preveieu que pot tenir?
L’actual Primera Ministra, Theresa May, no para de dir que “Brexit Means Brexit”, però ningú té ni idea de què vol dir Brexit. Les conseqüències per nosaltres són incertes. Sembla que el Regne Unit vol garantir-se l’accés al mercat únic, cosa que la Comissió Europea no veu clara, però milions de ciutadans i ciutadanes comunitàries vivim al Regne Unit, i entenc que podrien utilitzar aquesta carta per accedir al mercat únic. En qualsevol cas, expulsar tres milions de treballadores i treballadors suposaria una desfeta per l’economia Britànica, que ara trontolla. Tanmateix, la restricció de prestacions socials és un resultat probable.
Tenint en compte que el número d’emigrants comunitaris al R.U. és molt alt (només d’espanyols, 200.000), ha emergit alguna protesta organitzada o plataforma ciutadana contra el Brexit per part d’algun col·lectiu?
Hi ha col·lectius organitzats que s’han manifestat, sobretot a Londres, les grans ciutats i Escòcia i Irlanda del Nord, on majoritàriament es va votar per romandre a la UE. Són moviments transversals, on hi participa des de gent no afiliada enlloc, fins a gent de tots els partits polítics (menys l’UKIP). Another Europe is Possible, vinculada al moviment DiEM25 de Yanis Varoufakis, ha aconseguit ajuntar gent dels Verds, els Laboristes i l’esquerra més alternativa durant els darrers mesos. Però a mesura que passen els mesos, el futur de tots aquests moviments es torna més incert. Fins i tot durant la campanya, només els Verds i els Liberaldemòcrates van oferir una veu unitària contra el Brexit.
Des de el terreny. Fins a quin punt és cert que el Brexit ha suposat una fractura social al R.U.?
Les primeres setmanes, crec que l’efecte va ser devastador. A nivell emocional, es podia notar. Els meus amics i amigues estaven absolutament decaiguts. La gent jove va votar massivament a favor de quedar-se a la UE, així com Escòcia, Irlanda del Nord i Londres. La gent gran i les parts més internes d’Anglaterra i Gal•les van votar per marxar. Les ambaixades estan informant del creixements dels atacs racistes en contra de ciutadans comunitaris. És incert saber en què resultarà, però a dia d’avui, el malestar d’una part de la societat Britànica és evident.
