El 1977 va ser un d’aquells anys en què sembla que passen segles. Corrien temps accelerats: els assassinats d’Atocha, el PCE i el PSUC -les organitzacions que havien lluitat, pràcticament en solitari, contra la dictadura- van ser legalitzats i van celebrar-se eleccions democràtiques a Espanya, les primeres des de 1936. Aquests tres moments són els que han quedat recollits als llibres; la seva importància i simbolisme estan fora de tot dubte, però la història no és només això. El veritable motor de la història són el cúmul de petits moments, modestos i sovint desapercebuts, que empenyen i col·loquen les peces del dòmino dels grans esdeveniments. I el 1977, certament van passar moltes altres petites coses, entre elles la fundació de la Revista Jovent.
Arran de la desaparició de les seves publicacions La Nostra Generació i Juliol -on hi escrigué l’admirada Teresa Pàmies-, les joventuts del PSUC van decidir crear una revista juvenil independent (aquesta mateixa que llegeixes), que fos un espai de reflexió política, econòmica, social i cultural. Naixia, doncs, el Jovent. Però han passat eons des d’aquell moment: el PSUC i la JCC es transformaren en Iniciativa per Catalunya i Joves d’Esquerra Verda, respectivament; es consolidà la democràcia i l’autogovern de Catalunya, amb totes les seves imperfeccions; González i Pujol arribaren i perderen el poder; Espanya entrà a l’OTAN i a les Comunitats Europees, després l’UE, i arribà l’euro; s’aprovà el matrimoni entre persones del mateix sexe; esclatà la crisis del 2008, anomenada Gran Recessió, i, del 15M i la PAH, nasqueren Podemos i els Comuns; Catalunya redactà el seu nou Estatut, retallat pel TC, i s’inicià el Procés que ens portaria a la DUI; i el moviment feminista trepitjà amb força els carrers durant el 8M, any rere any; el PCE finalment ocupà càrrecs ministerials i, al 2020, arribà la COVID.
D’ençà el 1977 fins al dia d’avui han passat moltes coses. Bones i dolentes; i els temps s’han accelerat. El món, la societat i la joventut d’avui han canviat radicalment respecte fa 43 anys: s’ha alçat la veu contra la falta de democràcia a l’Estat espanyol amb el 15M, s’han omplert places i carrers reivindicant sororitat feminista, s’ha exigit l’eradicació del racisme, hi hagut revoltes per la vida davant una crisi climàtica, s’han generat xarxes de suport mutu per fer front a una pandèmia mundial, s’ha demanat l’abdicació de la monarquia per a constituir una República i s’han organitzat sindicats per defensar el dret a l’habitatge, entre d’altres temes. Però la Revista Jovent segueix. Durant aquests anys aquesta revista ha seguit existint i ha contribuït a narrar i explicar el món des d’una perspectiva jove. I, després d’un breu període d’inactivitat, torna a l’acció. La Revista Jovent enceta una nova etapa, adaptant-se als canvis i al moment històric actual, i passa a ser una revista íntegrament digital, mantenint tota l’essència.
Els temps convulsos que afrontem -especialment aquest 2020- deixen poc espai per la reflexió. El dia a dia de la política ha esdevingut un huracà tronador que encadena rabioses polèmiques de metxa curta i petita durada. La pandèmia, a més d’engreixar una crisi socioeconòmica enquistada des de fa anys, ha desplaçat els conflictes cap als interiors de les nostres cases i cap als espais virtuals; uns espais apersonals i súbdits d’un consumisme d’allò immediat, que ens aparten dels espais comuns de la societat.
En aquest sentit, la Revista Jovent vol ser, ha de ser, un contrapunt a l’acceleració i la superficialitat de la política. Aquesta revista seguirà sent un lloc on debatre des de la racionalitat i la serenitat, on contraposar idees amb calma, on tenir debats profunds. Un espai d’expressió i experimentació ideològica, una finestra des d’on es pugui mirar al món des d’una perspectiva d’esquerres, de classe, ecologista, feminista, antirracista, altermundista, pacifista, catalanista, republicana, democràtica i, sobretot, des d’una perspectiva jove. Encarem una època difícil, amb molts reptes, alguns d’ells d’abast global. Jovent contribuirà, com sempre ha fet, amb el seu gra de sorra per tal de moure la palanca del canvi social i construir una societat més justa, lliure i fraternal.
“Instruïu-vos, doncs necessitarem tota la nostra intel·ligència; commoveu-vos, doncs necessitarem tot el nostre entusiasme; organitzeu-vos, doncs necessitarem tota la nostra força.”
Antonio Gramsci, L’Ordine Nuovo, 1919.
Firmat, el Consell Editorial de la Revista Jovent
Oriol Muñoz, Anna Gómez, Arnau Sorribes, Júlia Ripoll, Toni Bancells, Marc Martorell, Nacho Sánchez, Marina Rodríguez
