Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

InternacionalPolítica i Economia

El teatre ha obert les seves portes, la funció es diu Ràbia. Què està passant a Guatemala?

Aquest article és una traducció. Llegeix l’original en castellà

Proclama revolucionària davant del Congrés de Guatemala. Imatge d’Ana Pardo López


Fa ja un mes que van començar les mobilitzacions i protestes contra el Govern d’Alejandro Giammattei a Guatemala. Els i les manifestants reclamen la renúncia del President i denuncien la corrupció i la impunitat que vertebren el país.

El passat 18 de novembre a les 05:30 de la matinada, el Congrés de la República de Guatemala va votar a favor del pressupost de l’Estat 2021. Aquest pressupost, aprovat amb “nocturnitat i traïdoria”, contempla un augment significatiu de la despesa en menjars i transport dels diputats i diputades, alhora que la disminució de les partides de sanitat, educació i Drets Humans, com per exemple la retallada d’uns 200 milions quetzals, 23 milions d’euros, destinats a programes destinats a la desnutrició en un país que, segons UNICEF, el 49,8% dels nens i les nenes pateixen desnutrició crònica. 

Des que es va donar a conèixer la notícia, diferents moviments i organitzacions de la societat civil guatemalenca han mostrat el seu rebuig i es van unir a una convocatòria de manifestació fa un mes a totes les places del país. A prop de 10.000 persones es van congregar de manera pacífica al Parque Central o la Plaza de las Niñas de Ciudad de Guatemala, amb banderes nacionals i cartells de protesta. Finalment, els enfrontaments amb la policia i alguns grups de manifestants als carrers propers, van desenvocar en repressió que va acabar amb gas lacrimogen a la plaça, diverses persones ferides, entre les quals dues joves van perdre un ull i 40 van ser detingudes, posades en llibertat en els següents dies per manca de proves. Concentracions pacífiques, més minoritàries i descentralitzades han anat repetint-se en els dies consecutius. 

Unes hores abans que comencés la primera manifestació, el dissabte 21 de novembre, a les 14h, un grup relativament petit de manifestants va aconseguir calar foc a l’edifici que contenia l’hemicicle, sense oposició aparent de les forces de seguretat de l’Estat. Entre els objectes que es van cremar destaca el retrat d’Efraín Ríos Montt, exdictador condemnat per genocidi el 2013. Tot i que el Congrés està situat al centre de la ciutat, amb prou feines a tres illes del Parque Central, on estava convocada la manifestació, la policia i els bombers van trigar més de 10 minuts en arribar-hi. El següent dissabte, es van produir un altre cop aldarulls que eclipsaren la manifestació pacífica i majoritària que tenia lloc a la plaça. En aquesta ocasió, un autobús urbà va ser incendiat a primera hora del matí al costat del Palau Presidencial, acordonat per la policia amb mocadors blaus i blancs en símbol d’unió i de pau.

La violència estatal ressona en forma de ràbia a les goles dels i les manifestants, que es revolten contra l’aprovació d’un pressupost assassí.

Els dos actes també van calar foc a les xarxes socials i mitjans de comunicació, rebent el rebuig de part de la població que, nogensmenys, sí que comparteix les demandes de les protestes. Això s’ha vist reflectit en el descens del nombre de manifestants que es van concentrar a les places els dissabtes següents. L’anàlisi que es realitzi ha de tenir en compte, d’una banda, les veus que denuncien des de dins de les protestes la presència d’”infiltrats” que incentiven actes de vandalisme, com la destrucció de l’Altar d’Honor a les 41 nenes cremades en una casa d’acollida estatal o els atacs a diversos periodistes. Aquests infiltrats serien membres de bandes contractats per l’Estat, quelcom que no sorprendria tenint en compte el nivell ètic del President, que fou acusat, un altre cop d’ordenar execucions extrajudicials en el cas Pavo Real. D’altra banda, la violència estatal, la darrera mostra de la qual ha sigut l’aprovació d’un pressupost assassí, ressona en forma de ràbia a les goles dels i les manifestants, així doncs, personalment, no m’atreviria a negar-los l’autoria dels actes destructius la fi última dels quals és destruir un sistema podrit.

Guatemala és un país centreamericà, situat entre Mèxic, Hondures i El Salvador. És un país multiètnic, pluricultural, constituït per 23 grups etnolingüístics, amb una població d’uns 15 milions d’habitants. El 66,7% de la població guatemalenca viu en situació de pobresa, i tan sols el 34,7% està ocupada en el sector formal. Encara que la seva economia és la major de Centreamèrica, continua ocupant el lloc 126 de 189 països en l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) i és un dels països més desiguals del planeta, tal com ho reflecteix que el 10% de la població més rica concentra gairebé el 40% de la riquesa, davant del 13,1% de la riquesa que la posseeix el 40% de la població més pobra. El nivell de violència i la inseguretat que experimenta la població guatemalenca es mostra en els diferents tipus i expressions de violència, des de l’alta taxa d’homicidis (16,6 per 100.000 habitants), l’explosió del crim organitzat, el sorgiment i creixement imparable de les colles juvenils –les “maras”–, l’auge dels càrtels del narcotràfic, els assassinats de defensors i defensores dels Drets Humans i del territori i, per descomptat, el feminicidi. Destaquen els moviments migratoris tant interns, del camp a la ciutat, com  internacionals, majoritàriament cap als Estats Units, un fenomen que determina les relacions socials, polítiques i econòmiques del país. La seva història colonial, la independència de 1821, el moviment revolucionari de 1944, les dictadures militars i el conflicte armat intern que va assolar el país entre els anys 1960 i 1996, marquen encara la realitat de Guatemala.


Ana Pardo López, graduada en Filosofia, Política i Economia. Porta nou mesos vivint a Guatemala (amb la COVID-19), on treballa de gestora cultural pel Centre Cultural d’Espanya a Guatemala. 

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut