Amb la crisi estem veient com l’aigua ha deixat de ser un bé comú i s’ha convertit en un actiu financer més, i avui estats com Grècia, Portugal, Irlanda i Espanya estan rebent fortes pressions per privatitzar el servei d’abastament d’aigua i el sanejament, dos aspectes que, convé no oblidar-se’n, l’Assemblea General de les Nacions Unides va considerar, l’any 2010 i per unanimitat, que eren un dret humà.
Mentre al món el 90% de les connexions domiciliars d’aigua les gestiona el sector públic, a casa nostra els percentatges s’inverteixen
A Catalunya, desgraciadament, som capdavanters d’aquest fenomen des de fa anys. Així, mentre al món el 90% de les connexions domiciliars d’aigua les gestiona el sector públic, a casa nostra els percentatges s’inverteixen. Per si fos poc, recentment hem viscut dues grans privatitzacions: la de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i la de l’Empresa Metropolitana de Sanejament (EMSSA) a través del “cas AGBAR”.
El cas d’ATLL
ATLL abasteix l’aigua en alta -des dels rius fins als dipòsits municipals- a vora 130 municipis de Barcelona i l’àrea metropolitana, els quals representen prop de 5 milions d’habitants. La seva gestió destaca per l’excel·lència i ha rebut premis internacionals en aquest sentit. Actualment, la Generalitat se l’està venent (privatitzant) a 50 anys, essent un frau democràtic ja que aquesta actuació no constava en cap programa electoral; ho fa per un valor molt inferior al dels seus actius, i amb unes xifres per al concessionari privat escandaloses, de 1.668 M d’€ de beneficis al llarg de la concessió. L’impacte en la tarifa ja ha crescut més d’un 70% i arribarà al 300%, segons la mateixa Generalitat. Al conjunt de la ciutadania la privatització ens constarà 4.048 M d’€. I això per oferir un servei bàsic del qual tots i totes necessitem consumir.
La Generalitat s’està venent ATLL, essent un frau democràtic ja que aquesta actuació no constava en cap programa electoral
EMSSA i el “cas AGBAR”
EMSSA és -era- una empresa pública dependent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). S’encarrega de les instal·lacions de sanejament, com ara depuradores. Per la seva banda, el Grup AGBAR –Aigües de Barcelona- és una empresa multinacional, alhora propietat de la francesa SUEZ Environment (75% de les accions) i La Caixa (25%). El 2010, una sentència judicial va treure a la llum que la companyia opera il·legítimament a Barcelona en no existir cap concessió que li permeti abastir aigua a la població i, en conseqüència, la tarifa que cobra és “il·legal”. Posteriorment, es descobrí que aquesta situació afecta també 16 municipis més –2.900.000 habitants-. En lloc d’haver-hi una depuració de responsabilitats públiques, per prevaricació, i privades, per apropiació indeguda, el passat 6 de novembre de 2012 l’AMB decidí crear una empresa que ajuntaria les funcions que feia EMSSA amb les d’abastament d’aigua, que a molts municipis fa AGBAR, però no a tot arreu. Al Prat de Llobregat, per exemple, ho fa una empresa pública municipal. Aquest moviment ha estat recorregut per organismes com la Generalitat o l’Agència Catalana de l’Aigua, en ser del tot irregular, sense concurs públic, a dit i sense justificació tècnica ni econòmica. En un fet sense precedents, AGBAR no només pagarà per obtenir un servei, sinó que cobrarà de l’AMB 190 M d’€; a més a més, ho farà pel mateix servei que ja feia i, el que és pitjor, ho continuarà fent de manera il·legal.
Des de la Plataforma Aigua és Vida defensem una gestió pública i no mercantil de l’aigua, on la participació i el control socials siguin prioritaris per garantir la qualitat democràtica i la qualitat d’un servei que mai no s’hauria d’haver convertit en font de lucre a costa de les persones usuàries i del mediambient.
Moisès Subirana Iborra,
membre d’Enginyeria Sense Fronteres (@federacionISF) i de la Plataforma Aigua és Vida (@aiguaesvida)