Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

EconomiaEntrevistesJustícia socialPolítica internacional

Una auditoria del deute té sentit en el marc d’un canvi de règim, d’un procés constituent

 

Captura de pantalla 2013-05-25 a les 13.08.26Iolanda Fresnillo (@ifresnillo), activista de l’Observatori del Deute en la Globalització i de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute.

Més informació a http://auditoriaciudadana.net/ i http://www.odg.cat

Quin és l’origen de les lluites en relació amb el deute?
A finals dels anys 90, a Catalunya i l’Estat espanyol, ONG i moviments de solidaritat internacional es van començar a mobilitzar contra una injustícia brutal: hi havia països del sud que no tenien en absolut cobertes les necessitats bàsiques, però que gastaven milionades per pagar el deute a governs del nord i institucions com el Banc Mundial i l’FMI. Es van organitzar campanyes com una consulta per a l’abolició del deute dels països del sud. D’allà va néixer l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) amb l’objectiu de tenir un centre de recerca activista que investigués de forma rigorosa i crítica temes relacionats amb el deute.

Pagament del deute per davant de les necessitats de la gent… la situació recorda molt a la que estem vivint aquí. Creieu que el que heu après a les lluites al sud es pot aplicar al context actual?
Totalment; s’observen similituds molt grans. Per exemple, a les Filipines l’FMI va imposar una reforma constitucional idèntica a la reforma espanyola de fa dos estius. Els processos de socialització de deutes privats, convertint-los en públics, són el pa de cada dia en les crisis de deute a molts països del sud. Les mesures d’austeritat que s’han aplicat no han servit allà i no serviran aquí, i han donat lloc a més desigualtats i, alhora, a un enriquiment brutal de certes elits econòmiques. També hem après de l’experiència dels moviments socials.

Quines experiències concretes d’auditories i reestructuracions del deute tenim al món?
N’hi ha més de les que ens pensem. La més coneguda és la de l’Equador l’any 2007, quan, en el marc d’un procés constituent, el Govern de Correa va fer una auditoria oficial impulsada des del Govern i participada des de la societat civil. Van trobar indicis d’il·legalitats, van negociar amb els mercats financers i van aconseguir recomprar el seu deute per aproximadament un 30% del valor. Aquest estalvi (d’uns 7.000 milions de dòlars) va anar, per voluntat política, a inversió social. Altres exemples són els de l’Argentina, el Brasil, les Filipines, Tunísia, Noruega i Zimbabue. Per tant, l’auditoria del deute no és una bogeria ni una utopia; s’ha fet i s’està fent a països amb una situació fins i tot més complicada que la nostra.

“L’auditoria del deute no és una bogeria ni una utopia; s’ha fet i s’està fent a diversos països”

Entrant en la crisi econòmica que ens afecta més directament… Fins a quin punt és una crisi del deute?
Originàriament, és una crisi principalment de deute privat (de les grans empreses i els bancs), provocada per una economia financera desbocada vinculada a la bombolla immobiliària. Actualment, la crisi s’està tornant una crisi del deute públic per la socialització del deute privat. És claríssim: l’endeutament públic està augmentant moltíssim com a conseqüència del rescat bancari.
“La crisi del deute públic està causada per la socialització del deute privat”

Parlem de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD). Quan va néixer i amb quins objectius?
Ens vam constituir el 2011 a partir de diverses ONG i col·lectius vinculats al 15M, en un procés que va començar el 2011. Tenim dos objectius principals a llarg termini: no pagar el deute il·legítim i contribuir a la transformació social, econòmica i política. Volem fer un procés d’empoderament de la ciutadania, denunciar els responsables de la crisi i crear una base social que suporti la demanda de no pagar el deute.

“No devem! No paguem!”. Per què no hem de pagar part del nostre deute? Què és el deute il·legítim?
No hi ha una definició única. És un concepte polític, ideològic, que ha de definir la ciutadania en cada context. El deute il·legítim és el deute que es contrau en contra dels interessos de la població; en contra dels nostres drets humans, econòmics, socials i culturals, i que genera deutes de gènere i ecològics. Els deutes generats pel rescat bancari o per moltes macroinfraestructures en serien exemples clars.

“El deute il·legítim és el que es contrau en contra dels interessos i dels drets de la població”

Què voleu dir quan parleu de deute de gènere i deute ecològic?
En el cas del deute de gènere, les retallades en prestacions socials (dependència, escoles bressol, etc.) fan que les dones s’hagin de quedar a casa fent feines de cura. Pel que fa al deute ecològic, el deute financer suposa una pressió brutal sobre el medi ambient: hi ha exemples de privatitzacions de recursos i venda de territori per pagar el deute. Ho anomenem deute per contrastar-ho: per pagar el deute financer estem augmentant el deute amb les persones, de gènere i ecològic.
“Per pagar el deute financer estem augmentant el deute amb les persones, de gènere i ecològic”

En què es basa a la pràctica fer una auditoria ciutadana del deute?
Per una banda, hi ha una anàlisi dels números, dels pressupostos, un intent de saber on han anat a parar els diners. Per l’altra, fem una anàlisi més política, de com afecten les retallades, per exemple. L’elaboració d’un informe sobre la quantitat de deute il·legítim podria ser només una part del procés. L’objectiu principal és denunciar la dictadura del deute en què estem.

Com veieu les iniciatives en relació amb el deute que darrerament estan proposant a les institucions partits com ICV-EUiA, IU, CUP o Compromís?
En general, analitzen una part limitada del deute il·legítim, una part molt tècnica i financera i amb uns procediments molt rígids. El procés d’auditoria ciutadana és un procés molt més ampli d’educació, d’empoderament i d’anàlisi política des de moltes perspectives. Per això, entenem que són processos diferents però que poden ajudar-se mútuament. A la PACD ens pot interessar pel que fa a tenir accés a més informació, mentre que l’auditoria ciutadana pot ajudar aquests partits polítics perquè fa pressió pública.

“Els processos d’auditoria institucional i ciutadana són diferents però poden ajudar-se mútuament”

Algunes propostes dels partits polítics també inclouen una auditoria amb participació ciutadana… Creieu que seria positiu que es fes una auditoria del deute aquí?
Liderat pel mateix tipus de partits (PP, PSOE, CiU…) que ens han portat a aquesta situació, no. No té cap sentit que aquests facin un procés d’auditoria on hi puguem participar però on ells decideixin. En el context polític actual, el que cal és generar un procés per tenir una ciutadania formada i fer pressió popular. Una auditoria tindria sentit en el marc d’un canvi de règim, d’un procés constituent, com va tenir lloc a l’Equador, per exemple. En el procés que està vivint Catalunya, davant de la possibilitat de constitució d’un Estat propi, això és molt interessant. Seguiríem en el sistema de deutocràcia o faríem un Estat que no depengués del mercat per finançar el desenvolupament humà, econòmic i social del país?

Santi Demajo Meseguer @santidemajo

 

Articles relacionats
Economia

Lluitant contra la desigualtat: el paper clau de l'impost de successions

Política internacional

La Xina i els Estats Units, al ritme de la rivalitat i la similitud

EconomiaFeminismesUnió Europea

Per què les feministes han de parlar de diners per aconseguir igualtat

EconomiaUnió Europea

La influència dels Fons Next Generation en l’escenari fiscal i polític europeu

10 Comments

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut