Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

Internacional

La Revolució Ciutadana equatoriana i el seu valor universal

Captura de pantalla 2013-11-28 18.18.58El procés de la Revolució Ciutadana de l’Equador és una rara avis en molts aspectes: entronca amb un moviment social a finals dels 90 que va ser capaç de derrocar governs aprofitant les contradiccions entre l’Assemblea Nacional i la Presidència; un ministre dimissionari que vertebra l’alternativa política i esdevé president; i també pel fet de ser un país amb un Estat històricament deficient, triturat pel neoliberalisme i dependent de la renda petrolera (40% del pressupost governamental). Tots els processos polítics i socials són excepcionals, en tant que trajectòries úniques i contingents. Estudiar-ne les peculiaritats i trajectòries és apassionant.

No obstant, em permeto aquí una provocació: invocar-ne el caràcter universal, allò que ens interpel·la i ens sedueix d’una manera intensa i diferent de com ho fan altres experiències revolucionàries del Tercer Món.

En primer lloc, l’experiència revolucionària a l’Equador certament és una extensió i condensació del procés polític regional llatinoamericà de construcció d’alternatives al neoliberalisme, una experiència valuosa per al món que resisteix al capitalisme financer i que vol obrir una perspectiva postneoliberal. És extensió dels processos polítics de reacció al neoliberalisme que es van iniciar amb l’impuls d’Hugo Chávez a Veneçuela, però també dels governs del PT al Brasil. En ser una de les darreres expressions (2006), és també condensació de moltes de les virtuts i limitacions de les altres.

Són virtuts d’aquestes experiències llatinoamericanes (a) la construcció d’amplis blocs sociopolítics en base a projectes nacionals democràtics, interclassistes, antineoliberals i antiimperialistes; (b) un nou constitucionalisme postneoliberal i la construcció de democràcies participatives, amb perspectiva ecologista, reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i dels drets humans; c) la concepció de procés regional llatinoamericà per resistir la intervenció imperialista nord-americana i per cercar una millor posició en la seva inserció en l’economia mundial; d) la construcció d’estats més eficaços, que intervenen en l’economia i adopten mesures socialitzants per garantir drets bàsics.

Les seves limitacions passen (a) pel protagonisme de l’Estat, dirigit de manera presidencialista, com a agent i eix del canvi; (b) per la convivència amb l’oligarquia, que veu limitat i intervingut el seu poder parcialment; (c) pel desenvolupisme depredador del medi ambient i/o l’adopció del fetitxe de l’economia del coneixement, així com la inserció en l’economia global capitalista, principalment com a exportador de primeres matèries.

En segon lloc, a més, l’experiència equatoriana anticipa -i connecta- amb formulacions polítiques utilitzades per estrats mitjans urbans en els moviments democràtics que estan essent una resposta a la gestió de la crisi del capitalisme financer en benefici de les oligarquies financeres. En aquest sentit, recupera el caràcter subversiu dels conceptes de ciutadania i democràcia. Per a uns, connecta amb una realitat nova i la superació de vells esquemes; per a d’altres, simplement es tracta d’una reconnexió amb la vella tradició democratico-republicana, un cop finalitzada l’anomalia històrica que va suposar la Guerra Freda.

Avui, l’internacionalisme pren una nova dimensió, en tant que les experiències es fan més properes. Les polítiques d’austeritat i el xantatge amb el deute públic, utilitzats al Tercer Món les darreres dècades, s’utilitzen avui a les perifèries metropolitanes (i fins i tot als propis centres). A l’Equador van treure els banquers del control de l’Estat, van fer una auditoria del deute i una gestió de la recompra d’aquest per aturar l’especulació i la sagnia del servei al deute. El missatge que arriba des de l’Equador ens interpel·la: si allà van poder, això vol dir que SÍ QUE ES POT.

Luis Juberías
Participant a l’Escuela de Verano sobre el Modelo Ecuatoriano de Buen Vivir 2013

Publicacions relacionades
Internacional

Las fronteras siguen supurando

InternacionalPolítica i Economia

El teatro ha abierto sus puertas, la función se llama Rabia. ¿Qué está pasando en Guatemala?

DestacatsInternacional

Ninguna persona es ilegal

DestacatsInternacionalMedi AmbientPolítica

Busquem esperança en les negociacions pel clima? Trobem-les en les joves

7 Comments

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut