Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

EntrevistesJustícia socialTema Central

Ningú no ens podrà condicionar

entrevistaMagda Bandera (@magdabandera) és la coordinadora editorial de La Marea (@LaMarea_com). Anteriorment, ha estat cap de la secció d’Actualitat del diari Público i ha treballat a La Vanguardia, El Periódico, TV3 i La Sexta, entre molts altres mitjans.

La Marea és un dels projectes que surt després del tancament de Público. Com va sorgir el projecte?

Abans de conèixer el tancament definitiu de Público ja vam començar a pensar que els treballadors potser podríem comprar el diari muntant una cooperativa. Vam fer una campanya de microfinançament, on demanàvem 30.000 € per comprar la capçalera que estava a subhasta. A l’últim moment va entrar una altra oferta dels mateixos accionistes (Jaume Roures i companyia) i la van comprar. Llavors vam demanar als mecenes si volien constituir un altre mitjà amb els diners recollits.

Per què una cooperativa?

Vam començar a funcionar de forma assembleària i, malgrat tenir la idea de muntar una cooperativa, el mateix funcionament ja ens portava cap allà. El setembre de 2012 vam fer l’assemblea constituent i vam decidir el nom. La cooperativa es diu MásPúblico per fer el joc de paraules. Volíem que Público continués i que fos més autèntic, respectant els principis editorials, com el treball digne. Malgrat tot, la paraula “público” pesava molt. L’hem deixada a la cooperativa, Cooperativa MásPúblico, però el mitjà havia de començar de zero, sense vicis ni peatges. Entre tots vam decidir el nom, els principis editorials i el codi ètic, a proposta d’un soci lector.

No sabíem quin tipus de mitjà faríem, si seria quinzenal, setmanal… Fins i tot hi havia qui volia que fos diari, però era impossible de muntar amb els pocs recursos que teníem. Finalment, vam decidir fer una revista mensual que aposta pels temes d’investigació i anàlisi.

Qui forma aquesta cooperativa?

Ara mateix som 125 persones, integrada pels treballadors (periodistes i administració) i pels lectors i lectores. Alguns són els qui van participar a la campanya de microfinançament, que van convertir la seva aportació en capital social. En el fons, van ser sobretot els lectors que trucaven sense parar per oferir la seva ajuda perquè Público no desaparegués. I, després, s’hi han anat afegint més lectors, de totes les edats i d’arreu de l’Estat.

Per què aquest nom, “La Marea”? Té alguna relació amb les marees ciutadanes?

És obvi que hi ha una connexió, però la persona que va proposar el nom diu que es va inspirar un dia a la platja, i va començar a pujar la marea i “a lo tonto a lo tonto”… Quina força! I era una mica aquesta idea, construir entre tots gota a gota una cosa que tingui molta força, sense agressivitat però molta força. I també és cert que tenim molta sintonia amb les marees que defensen els espais i béns públics i els drets de tots.

En la suposada crisi del periodisme en què vivim, i apostant per un mitjà en paper, és viable la cooperativa?

Ara mateix el periodisme és difícilment viable en qualsevol forma. La cooperativa és més complicada de posar en marxa, però després no hi ha gaire diferència, no afecta la nostra competitivitat. El que sí afecta és haver començat amb tant pocs diners, 74.000 €. Però la cooperativa ens dóna una força que no tenen altres mitjans. Avui llegia a les xarxes que “a La Marea ningú no pot trucar per fer fora el director”. Tenim una protecció que no tenen altres models empresarials.

Us heu marcat l’objectiu de 5.000 subscriptors, però malauradament n’esteu força lluny. Fins quan podeu aguantar aquest ritme?

Mira, som tan burros que podem aguantar, i molt. Ens podem permetre autoregular-nos: ens vam abaixar el sou tres mesos i esperem, a partir de l’abril, cobrar-lo sencer.  Aquí no et pots posar malalt perquè som quatre gats, però la cosa va bé. Per exemple, ens agradaria desenvolupar més el nostre web. Si volem que la gent ens conegui, hem de tenir més força i, per això, ens calen més subscriptors.

Ara heu celebrat el primer any de publicació de la revista. Quina valoració en fas i quins reptes us plantegeu a curt termini?

La valoració del primers 13 números és molt bona. Tot i que hem fet moltes coses malament perquè només érem periodistes, no sabíem com portar una empresa. Només volíem fer informació. Hem construït un mitjà, una marca molt poc coneguda però molt ben valorada. Tenim una llibertat brutal. Com a periodista, poder dir no a la cap de comunicació d’una gran empresa que et diu que relaxis el teu codi ètic per publicitat, perquè et pot donar molts diners, i tu dir-li “no m’importa”, és brutal. Ningú no ens podrà condicionar. Per a aquest darrer número, el Ministeri de Justícia ens ha hagut de respondre una entrevista; ja som un mitjà professional conegut.

A més, els lectors són molt actius i organitzen els nodes que et permeten distribuir la revista a molts llocs de la península on no arribàvem, i munten debats mensuals sobre els temes de La Marea. La gent diu “igual que milito a l’assemblea del barri, també milito a un mitjà, a La Marea, perquè vull que sigueu sostenibles”. Això és preciós.

Avui, per exemple, estrenem l’aplicació a l’App Store. I, entre altres reptes, aviat farem un pas endavant amb el web, fent temes més específics, i publicarem més llibres com el de “La uni en la calle”.

Mencionaves aquesta pressió d’una gran empresa. Heu perdut molts anunciants per aquest codi ètic tan estricte?

És que no es pot ser una mica ètic o molt ètic. O ho ets o no ho ets. No ens ho plantegem. Hem fet un camí sense retorn i molta gent es comença a interessar per fer publicitat a La Marea perquè, per a ells, és un segell també. A mitjà termini pot ser un avantatge.

Com s’equilibra treballar la versió en paper, mensual, i la versió web, amb temes més actuals?

El que ens condiciona la vida és el paper. La vida comença l’endemà d’enviar a impremta. El web no l’estem portant tan bé com voldríem. I cada vegada hi ha més lectors que comencen el dia amb la pàgina de La Marea. Volem reforçar les notícies pròpies perquè no sigui la germana petita. El problema és la falta de recursos.

M’agradaria destacar la secció inicial que mostra els debats que heu tingut a la redacció. Quins són els debats habituals?

Debatem tantes coses… Per exemple, com anirà ara el web… Sobre la publicitat, ja ho tenim superat i molts debats van desapareixent perquè ja tenim una història. Però, a l’inici, crèiem que era important ser transparents en tots els sentits i, així, també mostrem la nostra pluralitat; no tots pensem igual.

Eldiario.es, Alternativas Económicas, Revista Mongolia, La Marea… Què està passant? El periodisme està en crisi o ha aprofitat la crisi per redefinir-se?

Alguns d’aquests mitjans ja s’estaven gestant abans que caigués Público. Nacho Escolar ja tenia registrat eldiario.es, per exemple. Però sí que, si la crisi no hagués existit, molts mitjans no haurien sortit. Alguns han buscat un lloc de feina i altres són més idealistes…

Els models d’organització de la feina sí que han canviat, però els models empresarials no. Només hi ha dues cooperatives: Alternativas Económicas, cooperativa de treballadors, i La Marea, que és cooperativa mixta. Les redaccions han de ser petites, això sí que coincideix, però el model no canvia. D’aquests mitjans, alguns seran absorbits o desapareixeran. Cada cop estem fent més aliances per no duplicar esforços.

Hi ha públic per a tots aquests mitjans, especialment si el model es basa en bona part en subscripcions?

Hi ha públic. El que no hi ha són diners. Estem mirant de fer subscripcions conjuntes perquè molts subscriptors estan a més d’un d’aquests mitjans, o compartir-ne distribució. Però, evidentment, el periodisme no es pot convertir en un hobby perquè llavors no podrem fer bones investigacions. No pot ser un hobby perquè hem de menjar.

Gerard Sentís Garcés
@gsentisgarces

 

Articles relacionats
DemocràciaEntrevistes

Laura Quiñones: "a política no és una finalitat sinó un mitjà per aconseguir una ciutat i una societat millors"

AntiracismeDemocràciaEntrevistes

Tarek Cherina: "calen mesures per acabar amb l’atur, la precarietat, l’accés a l’habitatge, però també amb el racisme"

DemocràciaEntrevistes

L'emergència climàtica, l'habitatge, la salut mental i combatre els discursos d'odi: les prioritats de Julià Tudó

DemocràciaEntrevistes

Anna Mayench: "la política te la fan o te la fas. Jo opto per la segona opció."

9 Comments

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut