Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

Uncategorized

Europa és nostra!

troika

El somni de l’Europa de pau, llibertats, drets i igualtat va néixer a la fi de la Segona Guerra Mundial, però ens l’han volgut robar. La dreta i la connivència necessària de la socialdemocràcia (que accepta ara a Alemanya expulsar ciutadans i ciutadanes europees que no trobin feina) han capgirat aquest anhel col·lectiu, i ens han embarrancat en un continent de beneficis per al capital i les grans corporacions, però de precarietat i abandonament per a la ciutadania.

La crisi econòmica que resulta de l’esclat financer posa en evidència aquest model mercantilista, que ha transferit els nostres drets cap als privilegis dels bancs, les elèctriques, etc. Això ha provocat un empobriment massiu de la població europea, amb els exemples més roents al sud d’Europa i, especialment, a Grècia i Espanya.

Amb l’excusa de la crisi econòmica, la Troica (nom amb què es coneix la unitat d’acció de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional) imposa la pobresa i el desmantellament de l’Estat del Benestar per a milions d’europees i europeus, amb total complicitat dels governs nacionals. El PP de Rajoy i la CiU de Mas han posat la catifa vermella a la Troica.

El PP de Rajoy i la CiU de Mas han posat la catifa vermella a la Troica

Davant d’això, tenim tres alternatives. La primera és passar, alienar-nos. “Això no va amb nosaltres, no hi podem fer res, no hi ha alternativa”. Això implicaria regalar la democràcia als qui imposen polítiques neoliberals en contra de qualsevol programa electoral. La segona opció és declarar l’odi a Europa i optar pel replegament nacional, amb opcions netament feixistes i d’ultradreta. Això demana oblidar que no és el país del costat qui ens ha furtat els drets, sinó les elits econòmiques, que gaudeixen d’una porta giratòria amb les grans famílies polítiques europees –conservadors, liberals i socialdemòcrates-.

Hi ha una tercera opció. Podem atrevir-nos a reclamar que ens tornin Europa. La podem alliberar de les mans que l’han segrestada. Defensar una Europa diferent, basada no pas en la compravenda dels nostres drets i llibertats, sinó en el benestar de la ciutadania. L’Europa del 99%, que sigui democràtica, justa i redistributiva. Una Europa que no es resigni a la precarietat de la gent jove ni ens condemni a l’exili.

Defensem una Europa que no es resigni a la precarietat de la gent jove ni ens condemni a l’exili

Volem una Europa productiva, ecològica, redistributiva i del treball, no pas una Europa dels mercats. La política econòmica dels darrers anys, basada en l’austeritat, ens ha dut a una autèntica crisi humanitària. La nostra alternativa passa per un nou model productiu i de consum, allunyat de l’esgotament dels recursos i basat en la prosperitat sense creixement i el repartiment del treball, posant al centre les necessitats de cura i les persones.

Necessitem fomentar una economia cooperativa i equilibrada, on es recuperi l’ocupació pública per garantir la capacitat redistributiva dels Estats. Elements centrals n’han de ser la sobirania alimentària i un nou model energètic, centrat en el tancament de les nuclears i que impulsi la mobilitat sostenible. També l’aigua, que considerem un dret bàsic, ha de quedar en mans públiques i no estar subjugada als interessos corporatius.

Davant l’orgia financera de socialització de pèrdues i privatització de beneficis, reclamem una unió fiscal i una banca pública amb funció social i en cap cas especulativa.

Reclamem una unió fiscal i una banca pública amb funció social i en cap cas especulativa

Volem una Europa de la ciutadania, no una Europa neoliberal. No podem permetre’ns taxes d’atur tan elevades com les que es pateixen arreu d’Europa, però especialment a Catalunya i l’Estat espanyol. Necessitem una política europea d’ocupació juvenil que lluiti contra aquesta situació. Cal actuar amb contundència per garantir la igualtat de gènere, atès que les dones són les més afectades per aquesta situació de destrucció de la dignitat. En aquest sentit, lluitar contra la violència masclista, revertir la feminització de la pobresa i reivindicar els drets sexuals i reproductius és essencial.

L’educació ha estat un dels flancs més atacats des de l’inici de la crisi, i ha estat entregada al mercadeig per part de la dreta i la socialdemocràcia. Cal exigir la dimensió pública de l’educació com a motor per a la igualtat.

Davant el creixement de la ultradreta, exigim no comprar-li els arguments, com sí han fet moltes forces polítiques. Apostem per la Plena Ciutadania, on les persones migrades puguin desenvolupar el seu projecte de vida en igualtat de condicions i totes i tots estiguem equiparats pel que fa a drets i llibertats. No podem permetre Directives de Retorn que tractin la població migrada com a ferralla. També els drets del col·lectiu LGTB han de ser garantits: Europa ha de convertir-se en un referent social per a la garantia de llibertats en tots els àmbits de la vida.

Europa ha de convertir-se en un referent social per a la garantia de llibertats

Finalment, volem una Europa democràtica, dels pobles, on la sobirania resideixi en la gent, no pas una vella Europa d’Estats. Europa ha governat per als mercats i no per a la gent, i la Troica ha emprat el xantatge i l’extorsió per a imposar governs tecnocràtics als Estats: autèntics cops d’estat al bressol de la democràcia universal. Contra això, exigim més sobirania popular i un paper molt més central del Parlament Europeu –única cambra de representació política real-. Ha de ser possible fer referèndums a escala continental, i el Banc Central Europeu no ha de garantir la rendibilitat dels grans inversors, sinó el finançament de polítiques justes.

Una Europa democràtica ha d’assimilar el dret a decidir dels pobles. La ciutadania no necessita demanar permís per opinar; la democràcia traspassa qualsevol límit. Hem d’avançar cap a una Europa dels pobles, federal, atès que els Estats cada cop tenen menys marge d’acció. Ens cal una Europa forta i cohesionada que esdevingui un actor global clau en la defensa dels drets humans i les llibertats arreu, lluny de donar refugi i legitimitat a dictadures.

Aquesta ha de ser l’aposta. Una Europa diferent per a una sortida diferent de la crisi. Una Europa que posi les persones al centre del procés productiu, no a sota, i que posi per davant de tot els drets i les llibertats de les seves ciutadanes i ciutadans. Una Europa del benestar, democràtica, on el poder sigui de la gent.

La gent jove tenim a Europa el nostre futur. Ens han volgut manllevar el somni d’Europa, però no ho permetrem. El 25 de maig, portem la Revolució a Europa.

Gerard Domínguez i Reig
@dominguezireig

Articles relacionats
Uncategorized

Abertis: 50 anys explotant el peatge de l’autopista C32

DestacatsUncategorized

Entrevista a Lamine Sarr: "Los pobres no pueden ocupar el espacio público"

Uncategorized

Municipalització de l’aigua: marcant tendència

DestacatsJustícia socialUncategorized

Garantir la protecció de dades en temps electorals

10 Comments

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut