2. CAS PALLEROLS. Va ser un cas de corrupció lligat al finançament il·legal del partit polític UDC, una trama de malversació de fons de la Generalitat de Catalunya que havien de ser dedicats a la formació de persones aturades. Les subvencions dels cursos provenien de fons de la UE. A canvi de rebre aquesta subvenció, el 10% del seu valor es destinava al partit (595.972€). La sentència del cas va arribar el 2013, per part del TSJC, i va ser resolta amb un acord entre la fiscalia i Unió per evitar les penes d’entre 7 i 11 anys que demanava la fiscalia (els acusats acceptaven els fets i les penes de presó quedaven reduïdes a menys de dos anys). Però finalment, el 2014, l’Audiència de Barcelona va reobrir el cas i va sentenciar que dos dels condemnats havien d’entrar a presó (Fidel Pallerols i Vicenç Gavaldà). UDC va ser declarada responsable civil subsidiària.
3. CAS ITV. El cas de les ITV amanyava concursos públics per adjudicar-se estacions d’ITV, aconseguir subvencions i forçar canvis legislatius per fer caixa en el sector de l’energia. Oriol Pujol Ferrusola era l’encarregat d’aportar la influència política necessària. El 2013 el TSJC va assumir la instrucció de la causa de les ITV en la peça vinculada a Oriol Pujol, però el juliol de 2014 el cas va retornar al jutjat d’instrucció núm. 9 de Barcelona, ja que Oriol Pujol va renunciar a la seva condició de diputat. Pujol Ferrusola va ser imputat pel propi TSJC el març de 2013 per tràfic d’influències, acusació que posteriorment va ser ampliada a un delicte de suborn. El cas segueix en fase d’instrucció.
4. CAS PALAU DE LA MÚSICA. També conegut com a cas Millet, és un desfalc realitzat per Fèlix Millet i Tusell mentre és president del patronat de l’Associació Orfeó Català-Palau de la Música, amb la implicació d’alguns dels seus col·laboradors, incloent-hi el finançament irregular de CDC. El cas va acabar dividint-se en tres peces separades. Només la primera, que feia referència a la construcció d’un hotel de luxe, ja va portar Millet i el seu col·laborador Montull a judici. L’Audiència de Barcelona va reobrir el cas el juny de 2014, allargant-ne la instrucció.
5. SANITAT CATALANA. Antifrau denuncia que “el model sanitari català facilita la corrupció”. I en tenim alguns exemples…
a. CAS INNOVA. És un cas de presumpta corrupció política sorgit el 2012 i amb epicentre a la capital del Baix Camp, Reus. Els dos principals responsables són Josep Prat i Carles Manté, dos alts càrrecs de la salut pública catalana, imputats des del 2012. A Josep Prat, que va dimitir com a president de l’Institut Català de la Salut, se l’investiga per diverses irregularitats, com lucrar-se a través de un centre de menors i realitzar pagaments injustificats de 720.000 a Carles Manté (CiU) a través d’una empresa municipal de Reus.
b. CAS RAMON BAGÓ. Va ser president del Consorci de la Salut i Social de Catalunya, així com líder i fundador del Grup Serhs i també alcalde de Calella per CiU. El seu cas ha demostrat com es pot fer servir el consorci públic per contractar serveis del seu holding. Una mala pràctica que un extens informe de l’OAC va denunciar, considerant un delicte el cúmul d’adjudicacions que van beneficiar els negocis de Bagó. Va adjudicar serveis de la Corporació a la Serhs per valor de 12 milions d’€. El març del 2014, però, la fiscalia va arxivar la investigació.
Però, ep! Que n’hi ha encara més… Com el cas Maison de la Catalogne, el cas Consorci de Turisme, el cas de l’empresa de jardineria Hidroplant (que implicava Marta Ferrusola), el cas Clotilde, el cas dels Ferrocarrils de la Generalitat, el cas Eurobank…
Montserrat Mompió Gallart @munsamompio