Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

Política

Top 5 – La Casa Nostra

Top 5 - La Casa Nostra1. CAS ADIGSA. N’és l’origen la famosa frase pronunciada pel president Pasqual Maragall l’any 2005 al Parlament de Catalunya: “Vostès tenen un problema, i es diu 3%” (fent referència a comissions que CiU cobrava en l’etapa Pujol per l’obra pública). Un petit constructor va denunciar en el seu moment que l’empresa pública Adigsa, dedicada als habitatges socials, demanava als seus proveïdors que inflessin les factures fins a un 20% per a justificar unes sortides de diners que es destinaven, en realitat, a altres finalitats. En un inici hi va haver 8 imputats, entre els quals el diputat de CiU Ferran Falcó, que van ser acusats de malversació de cabals públics, frau, tràfic d’influències, prevaricació i falsedat en document oficial. El setembre del 2013 el TSJC va arxivar la causa contra Falcó, i la causa contra la resta d’imputats va tornar al jutjat d’instrucció núm. 3 de Barcelona. Finalment, el febrer de 2014 la instrucció va quedar tancada, i el jutge veu indicis perquè les set persones imputades vagin a judici. Entre els imputats hi ha 3 excàrrecs d’Adigsa durant l’últim Govern de Jordi Pujol: Josep Antoni Fondevilla (conseller delegat), Xavier Sala (responsable econòmic) i Jordi Huguet (director tècnic). La fiscalia ha demanat per a ells penes de presó d’entre 9 i 10 anys.

2. CAS PALLEROLS. Va ser un cas de corrupció lligat al finançament il·legal del partit polític UDC, una trama de malversació de fons de la Generalitat de Catalunya que havien de ser dedicats a la formació de persones aturades. Les subvencions dels cursos provenien de fons de la UE. A canvi de rebre aquesta subvenció, el 10% del seu valor es destinava al partit (595.972€). La sentència del cas va arribar el 2013, per part del TSJC, i va ser resolta amb un acord entre la fiscalia i Unió per evitar les penes d’entre 7 i 11 anys que demanava la fiscalia (els acusats acceptaven els fets i les penes de presó quedaven reduïdes a menys de dos anys). Però finalment, el 2014, l’Audiència de Barcelona va reobrir el cas i va sentenciar que dos dels condemnats havien d’entrar a presó (Fidel Pallerols i Vicenç Gavaldà). UDC va ser declarada responsable civil subsidiària.

3. CAS ITV. El cas de les ITV amanyava concursos públics per adjudicar-se estacions d’ITV, aconseguir subvencions i forçar canvis legislatius per fer caixa en el sector de l’energia. Oriol Pujol Ferrusola era l’encarregat d’aportar la influència política necessària. El 2013 el TSJC va assumir la instrucció de la causa de les ITV en la peça vinculada a Oriol Pujol, però el juliol de 2014 el cas va retornar al jutjat d’instrucció núm. 9 de Barcelona, ja que Oriol Pujol va renunciar a la seva condició de diputat. Pujol Ferrusola va ser imputat pel propi TSJC el març de 2013 per tràfic d’influències, acusació que posteriorment va ser ampliada a un delicte de suborn. El cas segueix en fase d’instrucció.

4. CAS PALAU DE LA MÚSICA. També conegut com a cas Millet, és un desfalc realitzat per Fèlix Millet i Tusell mentre és president del patronat de l’Associació Orfeó Català-Palau de la Música, amb la implicació d’alguns dels seus col·laboradors, incloent-hi el finançament irregular de CDC. El cas va acabar dividint-se en tres peces separades. Només la primera, que feia referència a la construcció d’un hotel de luxe, ja va portar Millet i el seu col·laborador Montull a judici. L’Audiència de Barcelona va reobrir el cas el juny de 2014, allargant-ne la instrucció.

5. SANITAT CATALANA. Antifrau denuncia que “el model sanitari català facilita la corrupció”. I en tenim alguns exemples…

a. CAS INNOVA. És un cas de presumpta corrupció política sorgit el 2012 i amb epicentre a la capital del Baix Camp, Reus. Els dos principals responsables són Josep Prat i Carles Manté, dos alts càrrecs de la salut pública catalana, imputats des del 2012. A Josep Prat, que va dimitir com a president de l’Institut Català de la Salut, se l’investiga per diverses irregularitats, com lucrar-se a través de un centre de menors i realitzar pagaments injustificats de 720.000 a Carles Manté (CiU) a través d’una empresa municipal de Reus.

b. CAS RAMON BAGÓ. Va ser president del Consorci de la Salut i Social de Catalunya, així com líder i fundador del Grup Serhs i també alcalde de Calella per CiU. El seu cas ha demostrat com es pot fer servir el consorci públic per contractar serveis del seu holding. Una mala pràctica que un extens informe de l’OAC va denunciar, considerant un delicte el cúmul d’adjudicacions que van beneficiar els negocis de Bagó. Va adjudicar serveis de la Corporació a la Serhs per valor de 12 milions d’€. El març del 2014, però, la fiscalia va arxivar la investigació.

Però, ep! Que n’hi ha encara més… Com el cas Maison de la Catalogne, el cas Consorci de Turisme, el cas de l’empresa de jardineria Hidroplant (que implicava Marta Ferrusola), el cas Clotilde, el cas dels Ferrocarrils de la Generalitat, el cas Eurobank…

 

Montserrat Mompió Gallart @munsamompio

Articles relacionats
DemocràciaPolítica

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

PolíticaTransició ecològica

Entrevista a Salvador Milà: 20 anys del Tripartit i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge

DemocràciaPolítica

Amnistia: en aquella fina línia entre la il·lusió i la preocupació

PolíticaUnió Europea

Entrevista a Carlos Corrochano: El futur de la Unió Europea

2 Comments

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut