Actualment, al voltant de 260 treballadors i sindicalistes a tot l’estat —uns 15 a Catalunya—, es troben afectats per procediments administratius i penals per participar en la organització d’una vaga. Les actuacions repressives que està duent a terme el govern del PP, amb acusacions, imputacions i peticions de presó, estan dirigides clarament a reprimir la resposta social a les injustes polítiques de retallades socials i laborals. Davant d’això, han sorgit diverses iniciatives per defensar el dret a la vaga i a la protesta.
#VAGANOÉSDELICTE
Els sindicats CCOO i UGT van encetar l’any 2014 la campanya “Vaga No És Delicte”. Les dues organitzacions consideren inacceptable que es tracti com a delinqüents a persones que defensen els seus drets laborals, o que reclamen canvis en les polítiques socials i econòmiques. Són molts els exemples on les penes imposades a treballadors i sindicalistes són desproporcionades. Per a dues treballadores de Galícia que van llençar pintura en una piscina en la vaga del 29 de setembre de 2010, es demanen penes de presó que superen els tres anys. A la secretària general de CCOO de les Illes Balears, per trencar suposadament un vidre en una parada d’autobús, li demanen 4 anys i mig de presó. A vuit sindicalistes d’Airbús que participaven en un piquet informatiu de la vaga general del 2010, els hi demanen 8 anys de presó. La campanya dels sindicats, que va acompanyada de l’oferiment de serveis jurídics a les persones afectades, considera aquestes demandes de presó com un gran despropòsit, que contrasta amb la suavitat amb què tracta la justícia a persones relacionades amb els casos de corrupció.
La campanya Vaga No És Delicte denuncia que la repressió judicial s’acull sota l’article 315.3 del Codi Penal, que penalitza la participació en piquets informatius. Per això, els sindicats reclamen que es derogui aquest article. Alhora, es pretén derogar la Llei de Seguretat Ciutadana i anul·lar la recent modificació del Codi Penal que crea noves figures dels anomenats “delictes contra l’ordre públic”. Aquestes reformes criminalitzen el dret a reunió, a manifestació i a vaga, coartant així les llibertats reconegudes en la Constitució.
ISMA I DANI ABSOLUCIÓ
L’Isma i el Dani són un cas concret i proper de criminalització de la protesta. El 29 de març de 2012, Ismael Benito i Daniel Ayyash, juntament amb milers de persones van participar a la vaga general. Ells són dos estudiants de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, que van exercir el seu dret a vaga pacíficament. Cap a les 11 del matí, havent marxat ja de la zona universitària, dos agents de paisà sense identificacions els van aturar i detenir. Després de tres dies en disposició policial, el seu cas va passar a mans de Carmen García Martínez, la mateixa jutgessa que s’ha fet famosa pel documental Ciutat Morta. La jutgessa va decretar presó preventiva, ja que, tot i la manca de proves, relacionava els dos joves amb un hipotètic ressorgiment de la violència al carrer en el decurs de les següents setmanes. Les apocalíptiques suposicions de la jutgessa es van trobar infundades, i al cap de 33 dies a la presó sense judici, l’Audiència de Barcelona va revocar la presó preventiva. Després de 3 anys, la fiscalia va demanar 8 anys i 9 mesos de presó per a cadascun dels nois. Se’ls culpabilitzava dels fets ocorreguts a la Diagonal el matí de la vaga general, incloent crema de contenidors, tinença d’explosius i altres materials perillosos, així com lesions a agents dels Mossos. El jutjat del Penal número 6 de Barcelona va decidir l’absolució de l’Isma i el Dani el passat juliol del 2015 per manca de proves.
Marc Collado
Recorda l’entrevista de Jovent a l’Isma i el Dani: http://www.revistajovent.cat/2015/02/dani-isma-entrevista/