Els i les joves, ja de per sí un col·lectiu precaritzat, conillet d’índies anys abans d’allò que la crisi ha generalitzat, ens trobem hores d’ara en una situació de manca d’oportunitats i de perspectives vitals frustrades. Per una banda, pel patiment econòmic i social que provoquen les taxes d’atur desorbitades, la falta d’oportunitats laborals, el treball precari, la privatització de l’educació pública i l’exili juvenil forçós, a la qual cosa cal afegir altres desigualtats socials que, lluny d’haver-se superat, segueixen agreujant-se (masclisme, lgtbifòbia, xenofòbia…). D’altra banda, per un sistema caduc i immobilista que no ens representa, que no dóna respostes i que crida, de forma inevitable, cap a una nova transició que està de camí.
Així doncs, cal que les persones joves fem un pas endavant i lluitem per aconseguir un canvi global. Una transformació des de les esquerres que no ha de venir donada per una simple oposició a tot allò en què no creiem, sinó que passa per una alternativa clara, contundent, feminista, ecologista, radicalment democràtica i en defensa de les classes populars. La necessitat de transformar passa, inevitablement, per la necessitat de participar.
El futur és de moment incert, però l’esperança i la il·lusió per poder aconseguir una societat políticament i socialment més justa i democràtica ens ha d’empènyer a treballar junts i juntes de forma valenta i decidida. I ho hem de fer unint esforços, perquè, com ha quedat demostrat els últims temps, la unitat és un factor clau per poder fer realitat l’alternativa.