Sota el títol “Salvem la cultura per la democràcia” s’obria la secció “Calaix de cultura” al Jovent número 1. Era l’any 1977 i, tant la Joventut Comunista de Catalunya, qui editava la revista llavors, com el PSUC, eren forces polítiques il·legals. Malgrat tot, en plena Transició, en una de les setmanes més crues (els advocats d’Atocha van ser assassinats per aquelles dates) la recent nascuda publicació reivindicava la cultura i la democràcia, dos móns totalment aniquilats pel poder franquista els anteriors 40 anys.
Jovent , entre d’altres articles breus, recorda la figura de Joan Salvat-Papasseït, arrel de les demandes d’una associació de veïns de Barcelona que reivindicava la seva figura per substituir amb el seu nom el de la plaça Virrei Amat. Salvat-Papasseït, que donava nom a la plaça durant la II República, “se sentía identificado con el anarquismo, el socialismo y el catalanismo”, destaca Jovent. El poeta, que va morir als 30 anys a causa d’una tuberculosi, “sufrió la destrucción cultural por parte de los vencedores lo que demuestra que no solo estaba en el ánimo de ellas marginar unas ideas políticas sino a todo un pueblo”.
Anys després, a poca distància, la plaça Llucmajor és rebatejada com a plaça de la República, una victòria de la lluita veïnal culminada amb el suport des de l’ajuntament del govern de Barcelona en Comú. Malauradament, Virrei Amat, militar espanyol a Amèrica Llatina al s.XVIII, segueix sent el nom de la plaça però Salvat-Papasseit té un passeig amb el seu nom a la Barceloneta.
Gerard Sentís Garcés @gsentisgarces