Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

DestacatsEditorialEditorialJoventJustícia socialPolítica

El TTIP i les sobiranies europees

A Europa coexisteixen, amb més o menys fortuna, moltes sobiranies. Algunes són complementàries, altres contraposades, sobiranies populars, de mercat… El TTIP és un bon exemple de xoc entre sobiranies a diversos nivells. En els últims temps hem vist com anava creixent la mobilització popular contrària al mateix, no només a Europa, sinó fins i tot dins dels EUA. Una mobilització que fa referència, principalment, a dos elements: per una banda la confrontació al fet que la sobirania popular cedida a governs democràtics pugui regalar-se, encara més, a grans corporacions privades amb interessos molt allunyats de la ciutadania; i, per altra banda, al secretisme, la manca de debat i la transparència de les mateixes negociacions.

Aquestes últimes setmanes hem vist aparèixer noves veus, suposadament crítiques, que provenien dels propis impulsors del TTIP. Ministres francesos o alemanys han donat gairebé per mort el tractat. Però realment ho està? Segurament no. Però això denota que la pressió popular pot fer, finalment, decantar la balança. Cal tenir en compte que els EUA estan negociant en paral·lel altres tractats, per exemple amb Canadà, i l’èxit o el fracàs d’aquestes negociacions tindrà conseqüències sobre el TTIP. Però a més, el que és realment interessant és com Europa, amb un decadent Estat del Benestar i un sistema de drets greument en perill, no pot justificar davant l’opinió pública la pèrdua de sobirania nacional.

Si la Unió Europea no ha estat capaç de crear un marc de sobirania europea d’èxit, difícilment pot pretendre que la ciutadania accepti que les seves sobiranies siguin venudes a tribunals privats i multinacionals diverses. Atemptar contra la pròpia normativa que ha vertebrat el Parlament Europeu, l’única administració escollida per sufragi universal de la Unió, sembla que no era suficient argument, calia posar entre les cordes als governs estatals davant la pèrdua de sobiranies nacionals.

Ni el TTIP està encara mort, tampoc CETA ni TISA, ni es pot afluixar la mobilització. Hem de tornar a sortir al carrer i hem de seguir demostrant el nostre rebuig arreu. Ara més que mai cal dir no al tractat que pot dinamitar la malmesa i feble legislació europea.

Articles relacionats
DemocràciaPolítica

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

PolíticaTransició ecològica

Entrevista a Salvador Milà: 20 anys del Tripartit i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge

DemocràciaPolítica

Amnistia: en aquella fina línia entre la il·lusió i la preocupació

PolíticaUnió Europea

Entrevista a Carlos Corrochano: El futur de la Unió Europea

5 Comments

Comments are closed.
Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut