Una bona alimentació és la base d’una bona salut. No obstant això, avui dia l’alimentació insana s’ha convertit en un problema de salut pública de primer ordre a Catalunya.
En analitzar les dades sobre salut, riscos sanitaris i causes de mort i malaltia a tot el món, apareix una evidència realment inquietant: menjar ens emmalalteix. A aquesta li segueixen altres evidències: menjar és el que més ens emmalalteix; menjar ens emmalalteix cada vegada més.
“Apareix una evidència realment inquietant: menjar ens emmalalteix”
L’alimentació insana està directament implicada en les principals malalties que afecten la població. El sobrepès i l’obesitat, les malalties cardiovasculars o la diabetis tipus II són bona mostra d’això.
Segons les últimes dades del macro estudi Global Burden of Disease (Cost mundial de la malaltia), que va publicar recentment ‘The Lancet’ , és una dieta inadequada el factor de risc que més problemes causa en la nostra salut i és responsable del 21% de les morts evitables. Ho podem dir d’una altra manera: Gairebé una de cada 4 persones que mor al món ho fa a causa d’una dieta inadequada i aquesta mort seria evitable. A Catalunya el nombre ronda les 11.000 persones i el cost que aquestes malalties representen per a les arques públiques és, ni més ni menys, que el 26% de tot el pressupost de sanitat.
“Gairebé una de cada 4 persones que mor al món ho fa a causa d’una dieta inadequada”
No existeix una raó única que expliqui l’actual epidèmia d’alimentació insana. És la combinació d’una sèrie de factors però el més important de tots és, sens dubte, el canvi del nostre patró alimentari. Un canvi imposat per la indústria alimentària en dècades de col·laboració amb els nostres governs i que ha suposat un increment molt significatiu del consum d’aliments amb alt contingut de greixos insans, sucres afegits i sal. A l’Estat espanyol el 70% de la nostra alimentació és ja processada o ultraprocessada.
Encara que els mitjans de comunicació i poders públics ens diguin el contrari, aquesta epidèmia no ens afecta a tots per igual. Fonamentalment afecta a les classes populars i, especialmente a les dones. Evidentment, això no és degut a les seves diferències biològiques sinó a la seva discriminació i condicions de vida pel fet de ser dona. Les dones tenen salaris més baixos. La feminització de la pobresa influeix també en l’alimentació, en la mesura en què elles tenen menys recursos per alimentar-se amb qualitat.
“Fonamentalment afecta a les classes populars i especialmente a les dones. “
Discriminació de dalt-a baix i discriminació als costats, de fet les dues desigualtats es creuen, generant autèntics abismes de desigualtat en salut alimentària. Són les zones zero de l’alimentació insana i corresponen a les dones pobres o aquelles famílies sustentades principalment per dones pobres.
Per tal d’afrontar aquest veritable desastre sanitari és imprescindible i urgent activar polítiques públiques que almenys treballin en tres eixos: incrementar els preus de l’alimentació insana i abaratir els de de l’alimentació sana. Per tant una política fiscal alineada amb la política sanitària. Limitar la publicitat i l’exposició mercadotècnica d’aliments insans a la població infantil. Identificar clarament els productes insans (alts en sucres, greixos i sals) i fer que siguin fàcilment visibles per a les persones consumidores: etiquetatge nutricional clar i en el frontal dels envasos.
Javier Guzmán
Director de Justícia Alimentària Global
@javiergusmao
Per saber més de la campanya “Dame Veneno”: http://vsf.org.es/dame-venenoFinal del formulario