Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

EntrevistesFeminismes

Entrevista a Graciela Atencio de Feminicidio.net

Què són els feminicidis i per què s’utilitza aquest concepte?

El feminicidi és un concepte molt potent per poder visualitzar que a les dones, en les societats patriarcals, se’ns assassina per ser dones i que hi ha un vincle molt, molt proper entre el que és el feminicidi i el que és el patriarcat. El patriarcat és el sistema de dominació més antic que existeix. Jo sempre dic el que diuen molts teòrics i teòriques, que la ideologia més important i que regeix a nivell global del món és la ideologia del masclisme. La ideologia que basa en la dominació masculina tots els privilegis que posen al cim als homes i que generen discriminacions i violències basades en una desigualtat estructural. És molt bàsic però cal entendre-ho.
El concepte que treballem des de feminicidis és des d’una perspectiva global. Utilitzem la definició bàsica perquè bàsicament és la que té, l’assassinat de dones pel fet de ser dones. No hi ha cap societat al món que no sigui patriarcal, cap societat, encara que puguin variar les taxes de feminicidi.

Què és una taxa de feminicidi?

És el percentatge de dones assassinades per 100.000 dones o per milió de dones. Si es vol mesurar el nivell de violència que existeix, s’ha de mesurar la taxa de feminicidis. A Catalunya hi ha 4,8 dones assassinades per milió d’habitants.  Però al final, el feminicidi no té a veure amb un nombre, té a veure amb que a les societats ens estan matant pel simple fet de ser dones.

A principis de gener, un jutge del Tribunal Suprem relacionava la violència masclista amb la “crueltat de l’èsser humà” i va afirmar que “si la dona tingués la mateixa força que l’home no passaria això”. Com afecten aquestes declaracions a la lluita contra les violències masclistes?

Que un jutge de la Sala Primera del Tribunal Superior de Justícia com Antonio Salas faci aquestes declaracions, deixa clar primer el seu caràcter misogin i masclista. Però que aquesta persona amb el seu càrrec, justifiqui la violència masclista i que la negui, i això és el més greu, deixa molt clar que el gran mur patriarcal que dóna impunitat, i que legitima la violència masclista dels homes a l’Estat Espanyol és la justícia. Això vol dirque els poders fàctics avalen i donen suport a aquestes declaracions.

Hi ha una part crítica doncs cap a la justícia i als poders fàctics…

Jo sempre sóc molt crítica amb l’Estat. Quan cal criticar la situació social en què viuen les dones en la desigualtat estructural, el primer al qual vaig a apuntar és a l’Estat, perquè és qui legitima aquesta situació.Des d’un punt de vista de la institucionalització, la lluita contra les violències masclistes no és prioritària en cap estat. Mentre tinguem polítiques públiques que no posin com a prioritat la prevenció i la sensibilització de la violència masclista, mentre no tinguem un currículum escolar que comenci ben d’hora a les escoles amb l’educació en la igualtat, mentre la justícia segueixi sent masclista i patriarcal, no hi haurà canvis profunds encaminats a l’eradicació de la violència masclista. És el mateix estat qui està justificant aquestes violències. I declaracions com les d’Antonio Salas representen la violència institucional. També hi ha un vincle entre el feixisme i el masclisme a l’Estat Espanyol. Molts dels jutges que encara tenim a Espanya, vénen d’una ideologia que justifica el franquisme.

En els darrers anys, el pressupost destinat a eliminar les violències masclistes s’ha anat reduint. Com afecta que hi hagi un menor o major pressupost en les partides pressupostàries per lluitar contra la violència masclista?

Afecta a tots els nivells. A la justícia afecta en la formació dels jutges, sindicats de policies han denunciat la falta de pressupost per intervenir en determinats casos i fer seguiment en casos de violència d’alt risc. Afecta que les dones no tinguin suficients ajudes per poder assumir la separació o el divorci del seu maltractador. Si les dones no tenen un sistema d’ajudes públiques, pot ser que entrin en un parany i que el seu veritable problema comenci quan denuncien. Un dels majors problemes de la llei integral que tenim actualment, és que està focalitzada en haver desenvolupat la part repressiva del maltractador, de la denúncia, però la qüestió de les ajudes socials i d’acompanyar les dones en el procés de sortida del maltractament no està desenvolupada suficientment. Per això es necessiten dotacions pressupostàries importants que no les tenim, i sembla que hi haurà més retallades.

La qüestió pressupostària és clau, però no caldria concentrar-la en la part de la violència masclista, sinó també en altres àrees enfocades a la igualtat. Hi ha un problema molt seriós entre les dones i és la falta d’accés a l’ocupació, i una dona en una situació de maltractament que no pugui accedir a l’ocupació, se li trunca la possibilitat de ser autònoma.

La falta d’accés al món laboral fa que les dones denunciïn menys?

Com denunciarà una dona que està amb una dependència econòmica amb el seu maltractador si d’una altra manera no pot sortir d’aquesta situació? En aquestes qüestions no pensem a l’hora d’elaborar polítiques públiques. Cal atacar el problema d’arrel, i això comporta impulsar polítiques d’igualtat. L’accessibilitat de les dones a l’ocupació, el que es pugui garantir l’accés als fills a una educació, l’accés a un habitatge per a les dones que denuncien maltractament … És necessària una bateria d’accions socials que vagin destinades a que les dones puguin sortir d’aquesta desigualtat estructural. Però la llei no ho preveu, ho podria contemplar, però aquesta part no ha estat desenvolupada.

Per què?

Hi ha un feminisme neoliberal que no protegeix els interessos de les dones més vulnerables, i això fa que es facin més invisibles les violències. Hi ha un percentatge important de dones que han estat assassinades, que estaven sota l’exclusió social. No és el mateix que una dona de classe mitjana, acomodada denunciï una situació de maltractament a que ho faci una dona que està a l’atur, en una situaciód’exclusió social i que té a càrrec dels seus fills. El factor de la interseccionalitat també cal tenir-ho en compte a l’hora d’analitzar les violències masclistes.

De quines maneres es dona la violència masclista entre les persones joves?

El que enforteix les generacions més joves és la violència simbòlica. Aquestes generacions es nodreixen d’estereotips de gènere i en la legitimació de la violència. Es nodreixen a les sèries, a les xarxes socials, a la pornografia, a la prostitució… Estem parlant que si tots aquests relats i discursos t’estan bombardejant en una etapa clau de l’educació, en què cadascú va adquirint la seva pròpia subjectivitat i es va formant,el que provoca és la legitimacióde la violació i la violència.  Que les noies s’hagin de sotmetre a les pràctiques sexuals que ells els imposen perquè ho veuen a la pornografia, o que hagin d’estar hiper sexis, per la hipersexualització que existeix perquè elles estiguin desitjables per a ells. Aquests exemples són molt bàsics però representen la transmissió generacional dels valors patriarcals i de dominació masculina.

Com lluitem per evitar aquestes situacions?

Si no lluitem a través del sistema educatiu, si no lluitem a través de totes les eines que tenim al procés de sociabilització, la batalla serà molt dura per canviar el sistema de dominació més antic que tenim i que és el patriarcat. Jo sí considero que és fonamental insistir que l’educació en igualtat i l’educació en valors aliens al sistema patriarcal. O d’un nou sistema en què el feminisme sigui central o un tronc fonamental a través de l’educació. Mentre no implementem això, els canvis trigaran a arribar. Hauríem de poder tenir una educació feminista transversal en tot el sistema educatiu. Transversalitzar l’educació i posar al currículum escolar l’educació en igualtat i la prevenció de les violències masclistes des que es comença a anar a l’escola. Això seria realment el revolucionari.
També És fonamental que hi hagi campanyes especialitzades dirigides a les persones joves, no només a les escoles sinó en tots els espais de socialització, als bars, a les xarxes socials. Jo mai he vist una campanya en un bar, per exemple.

En relació al que comentes sobre l’educació en igualtat. És clar que aquesta és una part molt coixa del sistema educatiu. Per què no s’implementa una educació transversal des de petits?

Als nens i nenes se’ls hauria d’ensenyar des de petits a la inviolabilitat del seu cos, que ningú té el dret de tocar-los ni de assetjar-los. Fins i tot a Catalunya, que sempre ha estat a l’avantguarda, no hi ha educació en igualtat. Jo crec que això seria un fet realment revolucionari.
Imagina’t educar els nens i nenes en la igualtat, a que siguin rebels, a que tinguin dret a que els seus pares no els maltractin, a que puguin prevenir la violència sexual. També fer que els nens no aprenguin en el seu procés de socialització a ser agressius, que no utilitzin el físic per resoldre els seus conflictes! Això seria revolucionari. Però no s’implementa perquè tenim una societat patriarcal, i sobretot el més patriarcal de la nostra societat és l’Estat. L’Estat és un Estat patriarcal que legitima la dominació masculina i impossibilita els grans canvis.

Ara per ara no existeix a les aules aquesta educació en igualtat. Creus que això fa que el feminisme estigui estigmatitzat?

Totalment. Ser feminista està estigmatitzat, i ens associen amb ser lletges, dolentes, grasses, nazis. Tot el que es veu des del mainstream com negatiu està associat al feminisme. Això és part del relat patriarcal per contrarestar l’avenç del feminisme. Perquè és imparable l’avenç del feminisme, i jo sóc molt optimista pel que fa a que el feminisme creixerà, i està bé que creixi entre els i les  joves. Cada vegada hi ha més homes que són feministes, o aliats del feminisme i renuncien als seus privilegis. Renunciar als seus privilegis els vindria també bé a ells per poder tenir millors relacions sexe-afectives amb les noies. A nosaltres també ens perjudica la masculinitat hegemònica. Però per a molts homes el feminisme és una amenaça.

I a Catalunya? Què es pot fer per prevenir les violències masclistes?

A Catalunya seria crucial per obtenir avenços importants en la prevenció contra les violències masclistes, la formació a jutges i la formació a Mossos d’Esquadra, a personal de les forces de seguretat públiques, que també és una demanda que tenen des dels cossos. No només per a la detecció de violències masclistes, sinó per a les situacions d’emergència a l’hora d’actuar. Millorar els protocols en el cas de les forces de seguretat i ampliar el ventall en la definició de la violència masclista. Perquè el paradigma de la llei integral l’únic que fa és tractar la violència en la parella i hem de formar les nostres forces de seguretat i als nostres jutges en el coneixement de totes les violències masclistes. Des de l’assetjament sexual fins a la trata, o la violència institucional. Com ens defensem davant la mala actuació dels jutges o la mala praxi d’un metge masclista? O davant les forces de seguretat que no actuen com haurien. La violència institucional hauria de ser part de la llei integral.

Què creus que cal perquè tots aquests canvis es materialitzin?

Ara estem vivint un període molt similar al període d’entreguerres del segle XX i amb una socialdemocràcia molt deteriorada, un escenari de la crisi del capitalisme, la crisi ecològica. És un escenari molt caòtic i molt complex en el que a les dones ens tocarà pagar el preu a l’estar en una situació social de desigualtat i de major vulnerabilitat. Si el mercat de treball és tan precari surt més a compte per a moltes dones quedar-se a casa cuidant els fills, enlloc de treballar i pagar a una persona perquè tingui cura d’ells. Si les dones no garantíssim les cures, el món deixaria de funcionar, però no només et parlode les cures domèstiques sinó també de les cures afectives. L’afecte és una part molt important. I aquestes cures recauen sobre les dones en la infància i en la vellesa. Són les dones les qui tenim cura de la gent gran i dels nens i nenes. L’estat ha de posar les cures al centre, i han d’existir institucions que s’encarreguin d’això. Però això està molt lluny ara en un estat neoliberal.

Quin és el paper del feminisme?           

No podem plantejar-nos un canvi de sistema sense la revolució feminista. Mentre no ens plantegem el canvi cap a una societat més igualitària, però més enllà de la igualtat entre homes i dones, també tenint en compte també la distribució de la riquesa i garantir l’accés als drets socials mínims a nivell global i no per països, els canvis són fràgils. Necessitem viure d’una altra manera al planeta que sigui aliena a la mercantilització de la vida. Considero que l’enemic del capitalisme és la sostenibilitat de la vida i hauríem de canviar urgentment  de sistema perquè perilla la continuïtat de l’espècie, no només de la humana. El canvi ha d’anar de l’eradicació del patriarcat a l’eradicació del capitalisme.

I quina és la continuïtat del projecte de “feminicidio”?

El projecte de “feminicidio” està a punt de morir, hem tancat la base de dades perquè no tenim suports institucionals. A l’estat espanyol tenim molt pocs suports. Portem 7 anys sense suports institucionals per a documentar els feminicidis. Catalunya va ser el primer territori en el qual vam elaborar un informe sobre feminicidis.  Però si seguim sense tenir cap suport institucional, difícilment el projecte podrà seguir en marxa.

 

Sara Ledesma

Politòloga

@ledesmavillen

 

 

Articles relacionats
Feminismes

Algú sap què fan els enginyers?

Drets socialsFeminismes

Cuidar als que cuiden

Feminismes

La revolució serà amorosa o no serà

Feminismes

25N: Per totes, avui i sempre

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut