Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

Feminismes

Micromasclismes. ¿Com es manifesten en la societat?

Tradicionalment l’única cara visible del masclisme, havia estat la violència física patida per les dones a casa. Històricament el masclisme era la manera de mantenir un control emocional i jeràrquic sobre les dones en el plànol domèstic, amb la finalitat d’aportar una major comoditat i benestar en els homes.
Podríem pensar que això amb el pas dels anys i la introducció de la dona al món laboral hauria acabat; això no ha estat així no sols han evolucionat fins a transformar-se en fet quotidià que hem adquirit les persones com accions normalitzades, sinó que a més, hem sumat accions que fan que la dona tingui al llarg de la seva vida menys recursos per mantenir-se per si mateixa, exemples poden ser la bretxa salarial o la diferencia en les pensions; de mitja un home cobri 1147 euros de pensió mentre que una dona cobra 741 euros.

El primer que va fer servir el terme Micromasclismes va ser el terapeuta Luis Bonino en 1990. Segons Bonino “es tracta de comportaments masculins que busquen reforçar la superioritat sobre les dones“. Podríem ampliar una mica més aquest concepte i adaptar-ho l’any 2019, a mi m’agrada definir-ho com aquell conjunt d’accions que les tenim tan interioritzades que les donem per fet. Un masclisme que per la seva menor intensitat no mata i passa desapercebut de manera que tant a homes com a dones ho acceptem i fins i tot ho practiquem de manera inconscient, li podríem dir el Masclisme Invisible.

Moltes d’aquestes actituds han estat creats d’acord amb la nostra educació i a partir dels productes culturals que ens arriben, ja sigui per mitjà dels mitjans de comunicació, les xarxes socials, espais personals… Se’m ve al capdavant un exemple concret sobre campanyes publicitàries recents que confirmen aquests fets; com l’anunci premiat aquest any com el pitjor i més masclista (premi que organitza la FACUA des de 2010), no hauríem d’haver d’atorgar aquest premi en ple any 2018, però molt menys lliurar-ho quan l’anunci ve directament del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Es tracta d’un cartell en el qual es mostra a una noia i un text que relacionava beure massa amb un major risc de sofrir una violació. Això fa (encara que no ho sembli) que la societat tingui una imatge de responsabilització sobre les dones de les agressions pel simple fet de gaudir de l’oci nocturn igual que fan els nostres homòlegs masculins.

Això podríem dir que és un cas molt clar de com la societat patriarcal intenta influir en les nostres opinions caient en l’error de paternatiltzar per protegir, i no donar eines a les persones per no educar en la no agressió; això ha portat a sotmetre a les nostres joves a una sèrie de Micromasclimse i pressions emmascarats per la frase “ho faig perquè t’estimo“, exemples clars són aquestes dues frases:

“Deixo sortir més al teu germà perquè és home i sap defensar-se”

“Vés amb compte a l’hora de tornar, si pots no tornis sola demana a un amic que t’acompanyi”

Molts d’aquests fets i frases es basen a educar a les dones en què han de protegir-se, i com aquests fets no passen com a masclisme sinó com una manera de “protegir” a les quals estimem, ens oblidem que la clau és educar als homes en la no agressió. Però no solament els homes poden caure en els micromasclisme sinó que som moltes les dones que els practiquem encara que sigui de manera inconscient. Quantes de nosaltres alguna vegada hem caigut en l’error de criticar a una altra dona per la seva manera de relacionar-se sexualment o hem practicat bodie shaming sobre una companya de treball o amiga. Això ens hauria de portar a pensar que hem de canviar la manera de concebre els rols de gènere en la societat i deixar d’educar en estereotips tan masculins com femenins.

Això es pot aconseguir gràcies a campanyes contra la invisibilització dels problemes que el masclisme crea en la societat; hauria de ser el primer pas i més important, conjuntament amb una conscienciació del fet que el masclisme no és un problema únicament de les dones, sinó que ens afecta a tots inclosa la població masculina. I en l’àmbit institucional desenvolupar lleis i mesures que de debò aportin justícia no discriminatòria perquè no tornin a ocórrer fets com la sentència de la “manada”, que ens ensenya que en aquesta societat si la por et paralitza davant una agressió masclista (com una violació, un maltractament…) aquesta es transformi en un acte consentit i la culpa sigui teva.

O mesures per acabar amb la bretxa salarial, no tan sols equiparar salaris per a un mateix lloc de treball, equiparar complement i categories laborals; al mateix temps que creem mesures per a corresponsabilitzar als homes de les tasques de cura, permisos de paternitat… Així que en definitiva l’única cosa que ens queda és educar, formar i treballar en el feminisme per crear societats on els rols de gènere no existeixin.

Laura Fages @LauraFages

Articles relacionats
Feminismes

La revolució serà amorosa o no serà

Feminismes

25N: Per totes, avui i sempre

EconomiaFeminismesUnió Europea

Per què les feministes han de parlar de diners per aconseguir igualtat

Drets socialsFeminismesUnió Europea

Cap a un altre sistema de cures a la Unió Europea

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut