Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

AntiracismeDemocràcia

Eines contra l’extrema dreta: com combatre el marc de VOX de “l’immigrant il·legal”

Imatge de UnratedStudio denunciant el racisme institucional. Font: pixabay

Durant aquesta campanya electoral hem vist com de forma sistemàtica  VOX no ha parat  de dirigir-se als “immigrants il·legals” com si fossin el problema existencial, com el gran mal i el gran perill que representen. No és pas un recurs dialèctic nou, però aquest marc cognitiu pot persuadir la població —sobretot quan aprèn el racisme des de petita i té informació parcial i esbiaixada— per a generar una autèntica deriva d’actituds i actuacions de baixesa moral.

S’entenen com a marc cognitiu les cosmovisions compartides entre una diversitat d’individus. Aquestes cosmovisions actuen com a “marcs cognitius” quan generen metàfores específiques, representacions simbòliques i indicacions cognitives que s’utilitzen per representar conductes i esdeveniments de forma avaluativa i per suggerir formes d’acció i de pensament. Així, els marcs cognitius poden definir-se com els discursos culturals per descriure significats compartits que impulsen les persones, en aquest cas, a creure el discurs de VOX.

És cert que és delicte entrar de forma irregular a Espanya? Per què es recorre a vies no contemplades a la llei?

La primera cosa que cal saber és que el codi penal no recull com a delicte el fet d’entrar al territori espanyol per una via no prevista a la llei. Realment el que busca l’extrema dreta quan diu “immigrant il·legal” és la voluntat d’imputar-li una noció de criminalitat per justificar qualsevol discurs racista cap al col·lectiu revestit com un càstig al crim comès.

Les vies d’accés a Europa no estan orientades a ser itineraris segurs per a  migrants que necessiten marxar dels seus països, moltes vegades per culpa de situacions de risc causades per conflictes armats, pobresa extrema o els efectes del canvi climàtic. De fet, la política migratòria, com la llei orgànica 4/2000 en els seus articles 25 a 27, està orientada a obstaculitzar-ne l’arribada a qualsevol preu, incloent-hi no respectar els drets humans. Les lleis migratòries són estrictament restrictives i no satisfan les demandes reals, com l’asil o la protecció a les persones migrades. Per tant, aquest context d’inseguretat explica per què es recorre a una via que no està contemplada a la llei.

Què hi ha al darrere d’aquestes vies? Qui són els “immigrants il·legals”?

Tot l’espectacle mediàtic i la polèmica que genera l’extrema dreta entorn de les persones “il·legals” evita que l’opinió pública vegi realment què hi ha al darrere d’una migració, a part de la necessitat de tenir vies segures d’arribada als països de destí, i impedeix comprendre que la migració s’explica pels factors d’origen, el que està passant en el país d’origen i, sobretot, que estem parlant de persones i vides. Darrere del moviment migratori trobem menors sense família que es juguen la vida per venir aquí, famílies que escapen de la pobresa, persones que fugint de la persecució política, per les seves idees, creences, orientacions sexuals i que necessiten refugi i asil, i també refugiats de guerra i climàtics.

Per què usen aquesta expressió? El significant buit

Un significant buit, terme encunyat per l’historiador Ernesto Laclau, és aquell al què no li correspon cap significat específic, precís i unívoc, sinó que existeix una heterogeneïtat de significats, un ventall de possibilitats que no admeten tancament. En aquest cas, el significant buit és “immigrant il·legal” que agrupa una heterogeneïtat d’individus, circumstàncies i casuístiques.

Quan VOX usa el significant “immigrant il·legal” intenta activar un estereotip. És a dir, un sol significant: el d’un migrant home jove i incívic, un delinqüent irracional que ataca la població quan té la possibilitat de fer-ho. En reduir el significant fins a aquest punt, s’introdueix una percepció de criminalitat en la seva arribada i s’ignoren els motius del perquè migra. Així construeixen una caricatura, que es fa present en l’imaginari col·lectiu, que deshumanitza el migrant.

Amb aquesta construcció poden usar en la seva oratòria i en les seves propostes polítiques l’atac sistemàtic als migrants: en culpabilitzar-los de tots els mals pel sol fet de ser “il·legals”, qualsevol càstig està justificat. Aquesta deshumanització vers els migrants permet excloure’ls del sistema de benestar a través de la denegació d’ajudes socials o, directament, amb la seva expulsió de territori estatal.

Com combatre el racisme lingüístic i social?

Al llarg de la història, el racisme sempre ha elaborat marcs cognitius per a categoritzar i estigmatitzar les persones no-blanques. Ja sigui amb termes com “esclaus”, “negres” o “subjectes colonials” en segles passats, els diversos marcs cognitius han permès la materialització del racisme. Un exemple clar és els Estats Units en els temps de la segregació racial.

Davant d’aquests sistemes monolítics de creences socials i culturals, però, les experiències històriques d’antirracisme ens mostren dos camins: el racisme pot col·lapsar perquè l’ètica i la moral del moment ja no l’accepten, o pot perdre la batalla davant les forces antirrepressives de moviments organitzats. En són exemples els règims de segregació als EUA, l’apartheid a Sud-àfrica o el nazisme a Alemanya i altres estats d’Europa. En tots aquests casos, el racisme ha buscat un nou marc per categoritzar, després estigmatitzar i finalment generar nous mecanismes d’opressió. Arriben moments que catalogar persones com a “esclaves” o “negres” ja no és correcte èticament ni moral; dir “moro” o “immigrant” ja no és efectiu ni està bé criminalitzar ningú de forma oberta sense una mínima argumentació mínimament.

Ara, al segle XXI, s’usa el terme “il·legal” per donar certa noció de criminalitat i, per tant, fa justificable articular mecanismes d’opressió. A més, utilitzen “immigrant il·legal” amb tots els immigrants perquè en el fons no volen atacar-los en funció de si han entrat de forma regular o no, sinó que, veient la història del racisme, volen atacar a tot el col·lectiu i tornar-lo a oprimir.

El terme que fa servir avui VOX no és nou, però una altra vegada caldrà vèncer-lo.


Tarik Cheriha és politòleg per la Universitat de Girona especialitzat en models d’organització territorial de l’estat, la teoria republicana, en teories de la democràcia i polítiques socials. Ara membre de la Confluència Jove i responsable de l’eix d’interculturalitat i antirracisme. 

Articles relacionats
Democràcia

«Nosaltres no tenim por, nosaltres som!»

Democràcia

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

Democràcia

Amnistia: en aquella fina línia entre la il·lusió i la preocupació

AntiracismePolítica i EconomiaUnió Europea

Neocolonialisme i racisme a la Unió Europa

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut