Enguany es celebren els 90 anys de la proclamació de la Segona República, un període que va obrir grans oportunitats d’avenços socials per a les classes populars i treballadores: el dret a vot de les dones i el divorci, les iniciatives culturals populars com la barraca i les missions pedagògiques, i la laïcitat, l’obligatorietat i gratuïtat de l’escolarització. Impuls universitari, la investigació i la recerca, la reforma agrària i l’embrió del sistema de subsidis d’atur.
Aquestes iniciatives de modernització del país es van veure truncades per un cop d’estat militar i de les elits conservadores reaccionaries que va fracassar gràcies a la defensa popular de la legalitat republicana. Però el bàndol sublevat es va imposar i va instaurar un règim dictatorial durant més de 40 anys amb una clara intencionalitat d’extermini i repressió davant qualsevol persona contrària als preceptes del feixisme.
La coral de veus de les persones que conformen la història viva del republicanisme i de la lluita antifranquista, testimonis d’aquell convuls segle, entren en un silenci creixent i inexorable. Les persones som finites. Però la memòria del passat ens interroga com a persones joves en el present per trobar nous marcs de comprensió de la realitat actual. És per això que la memòria democràtica ens interpel·la en el compromís dels valors de la justícia, la igualtat i la fraternitat, emmirallant-se en la Segona República com l’impuls d’avantguarda en els drets socials i laborals enfront a les forces reaccionaries (ahir i d’avui) que volen escampar odi i divisions, aprofitant-se de la incertesa i la por davant d’un present en crisi pel canvi climàtic, pel desmantellament de les polítiques i els sistemes públics i per la manca de cooperació i de solidaritat entre els pobles en un món cada cop més interdependent.
La memòria democràtica ens interpel·la en el compromís dels valors de la justícia, la igualtat i la fraternitat.
Avui més que mai, la memòria democràtica ens ha d’ajudar a construir una ciutadania crítica i compromesa amb els valors d’allò que és públic i col·lectiu, que rebutgi els arguments trumpistes i provocatius que busquen esmicolar aquesta ciutadania amb esperit cívic favor de la egoísta individualitat i la frívola amnèsia. Una ciutadania amb memòria, hereva del seu passat i dels qui van patir mort i repressió, capaç de crear un nou present digne i projectar un futur amb esperança fonamentat amb els valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat per construir una societat justa, emancipada i feliç.
L’Esther Garcia és politòloga i màster en gestió pública, estudiant del màster en govern electrònic. Actualment fa de regidora de Govern Obert, Participació i Memòria Històrica al Prat de Llobregat.