Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

EntrevistesMedi AmbientMoviments Socials i Cooperació

La ILP per a protegir el Mar Menor: un pas endavant a favor dels drets del planeta

Imatge cedida per la promotora de la ILP

El Mar Menor de Múrcia pateix les conseqüències provocades per l’activitat humana i el sistema econòmic: el seu ecosistema ha vist com el 85% de la vegetació marina ha desaparegut, la primera línia del litoral l’ha ocupat camps de cultiu i l’aqüífer del Camp de Cartagena acumula 300 mil tones de nitrats. Davant d’aquesta situació de crisi ambiental i després de molts anys de lluita, la societat civil del territori ha aconseguit recollir mig milió de signatures per a presentar al Congrés dels Diputats una Iniciativa Legislativa Popular per a dotar de drets l’albufera.

Parlem amb Rocío García i Alfonso Manzano, membres de l’organització promotora de la Iniciativa Legislativa Popular del Mar Menor.


Com s’ha arribat fins a aquest punt de degradació ambiental al Mar Menor? Quin és l’impacte sobre l’ecosistema?

El Mar Menor és un ecosistema molt fràgil. Tenia unes característiques molt singulars: una concentració més alta de salinitat que al Mediterrani i estava connectat per les goles, que són uns canals de comunicació entre la mànega del Mar Menor i el Mediterrani, que creaven una llera natural d’entrada i de sortida d’aigua, per on no hi accedien espècies invasores.

Al 1960, l’empresari Tomás Maestre Aznar, qui va comprar els terrenys de tota la mànega, va dividir el terreny, va crear parcel·les i les va vendre a grans empreses. Llavors va començar l’arribada del turisme a la zona amb els hotels Gran Hotel i Entremares. Una mica més tard, al 1972, es començar a construir la zona de Eurovosa, que marca l’inici evident de la degradació del Mar Menor. Al 1974 es va construir el port de Tomás Maestre, que va eixamplar i va aprofundir una gola perquè els vaixells poguessin navegar. Això va provocar l’entrada d’aigua del Mediterrani, que té menor salinitat i és més freda, i va canviar l’ecosistema. A partir d’aquest moment, van començar a entrar les espècies invasores: meduses, els crancs blaus que es mengen els cavallets marins autòctons, entre d’altres. Malgrat aquesta destrossa, van continuar construint. Al 1986, tota la mànega i els pobles al voltant que no toquen el Mar Major estaven urbanitzats. De fet, un problema que tenim ara és que les infraestructures que es van construir als 80 no s’han renovat i hi ha abocaments de les canalitzacions i canonades al Mar.

L’agricultura de la zona també té un impacte sobre l’ecosistema de l’albufera. Fa deu anys, aproximadament, van començar a canviar els tipus de cultius. Antigament, al Mar Menor s’hi plantava de secà, però van canviar a regadiu. Tota la vida s’havia utilitzat l’aigua de l’aqüífer per a regar els cultius, però va arribar un moment que es van començar a regar amb l’aigua del transvasament Tajo-Segura. I això va ser un gran desastre. Ara, l’aigua del transvasament Tajo-Segura continua arribant i els nivells de l’aqüífer estan plens. A més, tot el que es planta a la conca del Mar Menor al final arriba al mar, perquè es filtra a l’aqüífer del Camp de Cartagena i arriba al Mar Menor per una fractura que té a la part quaternària. A causa d’aquests deu anys d’abocaments de l’agricultura intensiva que s’ha practicat, l’aqüífer està contaminat per nitrats. La ramaderia intensiva, que també està a la conca del Mar Menor, és igualment responsable de produir nitrats i fosfats.

Per altra banda, als ports de Los Nietos, de Los Urrutias i el de Villananitos s’ha construït guanyant terreny al mar i això ha tallat el flux normal de les aigües. Per això, a aquesta zona hi ha tanta acumulació de matèria orgànica en forma de fangs. Són els excedents de nutrients que hi ha al Mar Menor, que després d’un reacció anòxica, es converteixen en llot.

Imatge cedida per la promotora de la ILP

Des del punt de vista de la salut planetària, que inclou la humana i l’ambiental, per què és important protegir el Mar Menor?

És important protegir el Mar Menor perquè és un ecosistema únic a Europa i és el nostre enclavament a Múrcia. El Mar Menor oferia uns recursos ecosistèmics dels quals la vida a la regió s’ha beneficiat i ara ja no es poden usar per al bé comú.

També és important intervenir perquè la seva degradació té un impacte negatiu per a la salut humana. Per exemple, al port de Los Urrutias es va analitzar la matèria orgànica del llot perquè desprèn un gas tòxic que es diu àcid sulfhídric. I es va veure que tenia una quantitat de més de 2.000 parts per milió d’àcid sulfhídric. En una empresa que treballa amb sofre, quan hi ha 10 parts per milió evacuen la fàbrica. Ho hem denunciat però ens has dit que no és perillós per a la salut pública perquè estan els flamencs vivint aquí. No obstant això, s’han mort un munt de flamencs però no s’han fet les anàlisis de tòxics, per tant no sabem si s’han mort a causa de l’exposició a l’àcid sulfhídric.

La degradació del Mar Menor té un impacte negatiu per a la salut humana.

Vau iniciar fa uns mesos una Iniciativa Legislativa Popular per a dotar de personalitat jurídica al Mar Menor. Què significa això?

Dotar de personalitat jurídica un ecosistema representa, sobretot, que l’espai és subjecte de drets. Per tant, la Constitució i les lleis li reconeixen una sèrie de drets. Per exemple, el dret fonamental d’una persona és el dret a la vida, a viure i a desenvolupar-se lliurement. Per tant, el Mar Menor tindria el dret a viure, a existir i a desenvolupar-se. Això implica, a més, que qui pertorbi aquest dret pugui ser requerit pel Mar Menor o, en aquest cas, les persones que el representi, perquè cessi la seva pertorbació. A més, si l’ha causat algun mal, també pot demandar que sigui indemnitzat pel mal causat. És a dir, li atorga acció judicial contra tots aquells que li causin mal o el pertorbin.

La figura que protegiria el Mar Menor no està definida en la llei que hem presentat a la ILP. Això és una cosa que hauria de regular-se després en un reglament que acompanyaria a la llei quan s’aprovés. En altres països hi ha fórmules com un comitè científic o un comitè de vigilància que té capacitat d’acció judicial contra tots aquells que causin mal o pertorbin l’existència de l’espai protegit. El més important és que existirà el dret a defensar-se, perquè no serveix de res tenir drets si no tens l’acció per a reivindicar-los.

Quines accions es podrien emprendre des d’aquesta nova atribució?

Ara mateix, el Mar Menor té totes les figures de protecció que existeixen. Tant a nivell nacional com internacional i europeu. Està dins del conveni europeu dels aiguamolls Ramsar, està dins de la xarxa Natura 2000. Té la figura ZEC (Zones Especials de Conservació), la ZEPA (Zones d’Especial Protecció per als Ocells) i també la LIC (Llocs d’Importància Comunitària). Nosaltres no parem de fer denúncies de la situació de degradació que està patitnt, però totes s’arxiven. Amb la personalitat jurídica, com el Mar Menor tindria els seus drets, hi hauria una representant legal que podria defensar aquestes denúncies. De fet, volem que la representant sigui Teresa Vicente, catedràtica de Drets Humans i Drets de la Naturalesa de la Universitat de Múrcia, que porta 28 anys estudiant aquest problema.

Existeixen casos previs en els quals s’hagi dotat de personalitat jurídica a espais naturals? La vostra proposta podria establir un precedent en matèria de protecció del planeta?

Sí, a Nova Zelanda i a Colòmbia hi ha espais naturals, com el riu Whanganui o el Atrato, amb personalitat jurídica, que tenen els seus drets. Però a Europa seria la primera vegada. Si ho aconseguim, seríem pioners.

A Europa seria la primera vegada. Si aconseguim dotar de personalitat jurídica el Mar Menor, seríem pioners.

Com valoreu les mobilitzacions dels últims mesos a favor de la protecció del Mar Menor?

Estem molt contents perquè és un treball de molts anys i de moltes organitzacions. Al 1973 es va crear l’Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE), que des de llavors lluita pel Mar Menor i perquè les seves espècies autòctones, com els flamencs, no s’extingeixin. Ecologistes en Acció i Greenpeace també porten molts anys defensant l’espai. Així mateix, s’han anat creant altres organitzacions ecologistes, cada una treballant per la defensa del territori, però actuant en paral·lel. Ha estat arran de la ILP que totes les organitzacions, excepte ANSE, s’han unit per a la causa. Aquesta unió està generant una gran pressió social. De fet, quan s’acabi el procés de la ILP no pararem, seguirem units lluitant pel mateix objectiu: defensar el Mar Menor. Hem vist que si no treballem units, no aconseguirem res.

Ara que ja s’han lliurat les 500 mil signatures, què podem esperar de la ILP?

La recollida de signatures va finalitzar el 20 d’octubre amb 639.826 signatures recollides, més de les 500 mil necessàries per a presentar una Iniciativa Legislativa Popular. El 27 d’octubre es van presentar a l’oficina del cens del Congrés dels Diputats per a la seva verificació. Fa pocs dies, ens van informar que la ILP s’ha admès a tràmit. Això vol dir que les signatures han passat la seva verificació i la ILP se sotmetrà a la consideració del Ple del Congrés en un període de 6 mesos. Estem a un pas de l’aprovació d’una llei que dotarà de protecció i de personalitat jurídica al Mar Menor.


Entrevista realitzada per l’Esther Garcia i edició pel consell editor de la Revista Jovent.

Pots trobar més informació sobre la ILP del Mar Menor a:

Articles relacionats
InternacionalMoviments Socials i Cooperació

El silenci mediàtic posa més en risc a les activistes d’Orient Mitjà

DestacatsInternacionalMedi AmbientPolítica

Busquem esperança en les negociacions pel clima? Trobem-les en les joves

Entrevistes

Entrevista a Ernest Urtasun

Medi Ambient

El Canvi Climàtic, ha vingut per quedar-se

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut