Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

DemocràciaEntrevistes

Laura Quiñones: “a política no és una finalitat sinó un mitjà per aconseguir una ciutat i una societat millors”

Entrevista a Laura Quiñones, candidata jove d’En Comú Podem Tarragona

Laura Quiñones López, 24 anys, va néixer un 15M de 1999 a Tarragona i és veïna del barri de Sant Pere i Sant Pau. És graduada en Dret i Ciència Política i Gestió Pública per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa un any i mig exerceix de tècnica al grup municipal d’En Comú Podem Tarragona. Participa de voluntària a un projecte de mentoria infantil i a la universitat ha participat en alguns espais socials i de defensa de drets fonamentals. Va començar a participar a l’espai de Podem sobre l’any 2016 i, des de llavors, hi ha estat contribuint.

Laura Quiñones

-Hi ha poques persones joves que participin activament en política. Què et va empènyer a implicar-te políticament?

Quan tenia 11 anys, més o menys, em cridava l’atenció la ‘pugna’ dreta i esquerra; tenia interès per saber de què tractava, qui era qui i què s’anava fent al món de la política. Veia alguns programes, llegia alguna cosa i m’informava.

També, en el meu cas, cal dir que «em ve de família»; els meus besavis ja eren activistes a l’esquerra. Tot i que a casa mai es parlava de política, sobretot mons pares, el meu avi matern quan va sortir ‘aquest home tan revolucionari’, el Pablo Iglesias, m’insistia en el fet que «havia d’anar un dia a la seu de Podem i participar, que era molt important».

Vaig veure el 15M amb certa distància sense saber ben bé què passava perquè em resultava aliè (perquè jo estava a l’ESO, vaja) però alhora interessant per la novetat que suposava al sistema de bipartidisme existent.

Llavors, diria que a implicar-me políticament em va portar el meu avi, però també un sentiment i un desig clar de contribuir a fer que hi hagi més justícia social i fer una societat millor.

Creus que és necessari que hi hagi persones candidates joves? Per què?

Crec que és essencial que hi hagi persones joves a la política, i m’encanta veure persones joves en les candidatures.

Crec que qui millor pot portar la veu de què necessitem com col·lectiu som nosaltres mateixes, donat que patim en primera persona els inconvenients que tenim en l’àmbit social en matèria d’ocupació, habitatge, violències, estigma, etc.

També penso que som qui millor pot mobilitzar el vot de la gent jove, perquè moltes vegades el jovent semblem desconnectat de la societat sentint que «això no va amb nosaltres», però la veritat és que algú s’hi ha de posar, i, sobretot, cal entendre la importància de com defensem la política o l’activisme. Ens hi va la vida, són els nostres drets, i sobretot, el nostre futur.

-Des del teu punt de vista, quins són els reptes que enfronta la nostra societat? I el teu municipi?

Hi ha molts fronts oberts en l’àmbit de reptes, però per enumerar alguns: a) penso que travessem un moment de retrocés en drets i tolerància; b) tenim a escala de sistema una crisi considerable en matèria de pensions, de salut pública, d’habitatge, etc. c) a escala global, assistim a un clar repte pel canvi climàtic agreujat per la inacció dels actors nacionals i internacionals, cosa que especialment els joves vivim amb forta impotència i e) ens trobem en una crisi econòmica ara amb la recent recessió d’Alemanya, veurem on ens porta tot això.  

A més a més, crec que assistim a un canvi de model laboral vers les noves generacions, perquè les preferències i les necessitats estan canviant: busquem més flexibilitat horària i prioritzem, sempre que es pot, la salut mental. També, per raó de generació, estem més qualificades que generacions anteriors i això genera canvis al mercat laboral.

A aquest panorama cal afegir el tema de la intel·ligència artificial; caldrà veure com es desenvolupa i quines implicacions porta en el nostre dia a dia i en els sistemes, les afectacions als nostres drets i quin equilibri es troba a nivell legislatiu.

En l’àmbit local, a Tarragona tenim un repte cabdal que és quina ciutat volem en els pròxims 30 anys, per la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), amb tot el que això comporta.

Hem de contestar grans preguntes com quina infraestructura de ciutat volem i com volem lligar els barris; quines són les nostres prioritats: si construir com als anys 90 o posar al davant les necessitats socials de la població actual; quin és el posicionament com a ciutat respecte al medi ambient: si apostem de manera contundent per cuidar el nostre medi ambient o consentim el Hard Rock i construir a la Budallera; quin tipus de turisme volem… són moltíssimes coses.

També trobem reptes al col·lectiu juvenil, com ara l’oci nocturn, l’habitatge, l’emancipació juvenil, l’ocupació, els drets LGTBIQA+ i la necessitat joves d’oferir centres juvenils per exercir doble funció d’assessorament/informació i activitats.

Tampoc podem oblidar els reptes de societat que tenim en matèria de salut mental, serveis socials, de dependència, d’educació. Tenim unes escoles que suporten grans temperatures i, al respecte, s’ha de fer una aposta per millorar la situació. Dins de l’àmbit educatiu, cal oferir més extraescolars de caràcter públic per fer comunitat, i hem de tenir en compte que som la tercera ciutat en segregació escolar.

-Per fer front a aquestes problemàtiques, quines propostes d’En Comú Podem destacaries?

Respecte al POUM, volem relligar la ciutat, sense apostar per un creixement desmesurat i per models dels anys 90 com un turisme desenfrenat i la construcció desmesurada per bandera.

En maneres de fer, volem generar consensos perquè la situació requereix que el futur de la ciutat no sigui dictat per minories absolutes; calen grans pactes, seure i generar diàleg.

Com a propostes principals,

  • En matèria ambiental: volem impulsar una Anella Blava per potenciar la cura al medi ambient a la ciutat, recuperar el riu Francolí, impulsar una xarxa de refugis climàtics a la ciutat, fer molts més espais verds als carrers (actualment hi ha molt pocs arbres en moltes de les places de la ciutat i els barris), crear una empresa municipal d’energia com a part d’una aposta ambiciosa de transició energètica. Promourem la producció i implementació d’energia solar als sostres municipals i públics.
  • En matèria de comerç: promourem el relleu generacional dels comerços tradicionals i establirem una borsa de locals buits per impulsar noves activitats econòmiques.
  • En matèria d’habitatge: recuperarem la borsa de pisos específica per joves a la ciutat i impulsarem una moratòria de pisos turístics.
  • En matèria de benestar animal: implementarem a Tarragona el segell petfriendly i recuperarem la platja de gossos que ja vam aconseguir quan estàvem en govern i que van deixar perdre.
  • En matèria de salut mental: implementarem un servei d’acompanyament psicològic gratuït a espais com els centres cívics.
  • En matèria urbanística volem una ciutat que tingui un urbanisme feminista i amable, que compti amb el model de ciutat «15 minuts» i que posi en marxa un pla d’usos de la Part Alta per definir què volem fer amb aquesta part del municipi. A més, recuperarem equipaments clau com el Banc d’Espanya.

-En Comú Podem es declara una formació municipalista. Què fa dels municipis l’administració més idònia per atendre les necessitats de la ciutadania?

Hi ha tres raons principals:

La primera que els converteix en l’Administració més idònia és que és la que es troba més a prop de la gent, i és la que viu de primera mà totes les necessitats de la seva població.

La segona raó es deu al marge de maniobra que arriba a tenir un consistori i la quantitat d’accions (siguin petites o grans) que pot desenvolupar per millorar la vida de la ciutadania.

La tercera recau sobre el fet que cada Ajuntament té l’oportunitat d’establir i liderar una xarxa que vertebri tots i cada un dels elements que intervé en el benestar de la seva ciutat: entitats socials, veïnals, culturals, educacionals. És a dir, cada consistori té l’oportunitat d’establir sinergies en pro d’un millor resultat conjunt i comú.

-Les persones joves pateixen una major taxa de pobresa, d’atur, dificultats per emancipar-se… Què poden fer els municipis per millorar la vida de les persones joves?

En primer lloc, un municipi pot posar-se a disposició del col·lectiu de gent jove per escoltar les seves necessitats.

A partir d’aquí, pot dur a terme accions com

a) desenvolupar plans d’ocupació que garanteixin una acció directa per mitigar la situació laboral del jovent;

b) flexibilitzar els requisits d’experiència als processos de selecció municipals;

c) ser capaç, com Administració, d’apreciar noves competències;

d) poder coordinar-se amb l’àmbit educatiu per oferir una oferta educativa d’acord amb les peticions de formació i que no haguem de marxar de Tarragona;

e) oferir ajudes directes per a l’emancipació i lloguer juvenil,

f) oferir una xarxa d’espais juvenils per exercir una funció d’assessorament (perquè som el col·lectiu de les primeres vegades per la inexperiència) i d’acompanyament (per fer visible que als espais municipals hi ha cabuda per tothom, també per nosaltres);

g) poder garantir el respecte i protecció dels drets LGTBIQA+ (com per exemple, serveis d’informació i acompanyament en processos de transició), i ;

h) oferir espais efectius per atendre la salut mental.

Per últim, i de manera general, el que pot fer el municipi per cuidar el nostre futur és apostar des d’ara mateix per una acció climàtica efectiva des de l’Ajuntament que recuperi el cabal ecològic del riu Francolí, promogui una transició verda de la petroquímica i cuidi el fons marí.

-Dona’ns cinc raons per votar a En Comú Podem Tarragona.

  1. No venem fum: proposem coses amb sentit comú i sobretot, tenim un compromís ferm de no seguir la dinàmica de minories absolutes, per la qual cosa per afrontar el repte del POUM i el futur de la ciutat ens asseurem les hores necessàries amb els actors polítics, socials i civils de la ciutat per avançar de manera conjunta i transformar.
  2. Som un equip jove i molt preparat amb experiències en diferents sectors socials.
  3. No governarem amb ningú de dretes, evitant tot el que comporta.
  4. Els nostres pilars són els serveis socials, la responsabilitat climàtica, fer una ciutat per viure i no una destinació turística, el feminisme, la garantia dels drets dels col·lectius…
  5. Perquè per nosaltres la política no és una finalitat sinó un mitjà per aconseguir una ciutat i una societat millor. A més, les nostres decisions són conjuntes; darrere nostre tenim dues assemblees que decideixen què, qui, com i on.
Articles relacionats
Democràcia

«Nosaltres no tenim por, nosaltres som!»

Democràcia

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

Democràcia

Amnistia: en aquella fina línia entre la il·lusió i la preocupació

DemocràciaNúmero 123

Tot s'hi val en política? Mesures per lluitar contra el lawfare

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut