Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

Número 123Salut

Salut municipalista: un nou paradigma per a la justícia social

Se t’exigeix ser constantment productiu, treballar llargues jornades laborals per a rebre pocs diners i tenir una gran responsabilitat sobre les espatlles. Aquesta situació et genera malestar. De fet, de tant en tant, tens mals de cap i decideixes prendre’t alguna pastilla per a fer desaparèixer el dolor. Al principi és efectiu, però a la llarga, les pastilles et deixen de ser eficaces i no et funcionen per a la cefalàlgia. Aleshores decideixes anar al teu centre d’atenció primària, on decideixen receptar-te nous analgèsics. Però després d’un temps, els mals de cap no han marxat del tot. Es reactiven especialment quan pateixes més pressió a la feina i també fora d’ella (portes uns mesos que vas just per a pagar el lloguer). Finalment, identifiquen que has desenvolupat  migranyes cròniques.

És evident que els tractament mèdics que has rebut i rebràs són útils i contribueixen a la cura, però no creus que aquest problema de salut es podria haver evitat? No creus que hem de viure en una societat que fomenti el trobar-se bé, el sentir-se plaent? El sistema de salut actual està centrat en la cura de la malaltia. És un model basat en la medicalització, la farmacologia i els tractament pal·liatius. La prioritat no és prevenir la malaltia, ni tampoc promocionar la bona salut i el benestar. Aquest és el paradigma hegemònic, però tenim el repte de transformar-lo en model més humà, just i sostenible.

Es tracta d’un canvi necessari socialment i planetàriament, i també possible. El model actual, tot i estar en una societat privilegiada, és injust i millorable. El sistema està col·lapsat: l’atenció primària i comunitària, que és la porta d’entrada a la sanitat catalana, pateix infradotació econòmica però també estructural, les irrisòries estructures i estratègies de salut pública no donen per a més, les llistes d’espera no paren de créixer, les condicions laborals de les persones treballadores en el sistema sanitari són precàries… i la crisi ecosocial no dona treva. 

Cal avançar cap a un model que entengui la salut des d’una perspectiva transversal i holística, basada en la promoció de la salut i la prevenció. No cal malaltia per parlar de salut. Cal que ens enfoquem en el benestar general, anant més enllà de l’absència de la malaltia. En aquest sentit, el paradigma de salut al què aspirem hauria d’incorporar els determinants socials de la salut: assumir que hi ha factors estructurals, com les polítiques macroeconòmiques i l’estat del benestar, factors materials i ambientals, com l’habitatge o l’entorn on vivim, i uns eixos de poders marcats per la classes social, el sexe-gènere, l’orientació del desig, l’edat, l’ètnia, la discapacitat, entre d’altres, que configuren un mapa de salut desigual. Per tant, gaudir d’una bona salut depèn, en gran part, de les condicions de vida de les persones i de la influència d’aquests determinants, que queden fora del sistema sanitari.

La (bona) salut que es fa des dels municipis beu d’aquesta manera d’entendre el benestar. Per exemple, a la ciutat de Barcelona s’ha desplegat el programa Barcelona Salut als Barris, una estratègia de salut comunitària impulsada per l’Agència de Salut Pública de Barcelona per a reduir les desigualtats en salut en els barris més vulnerabilitats de la ciutat i millorar-hi els determinants socials. De fet, una salut basada en la promoció i la prevenció són essencials si volem avançar en la transició justa i ecosocial i posar el focus en el viure bé, per valorar el temps present i reivindicar el temps futur.

La nostra salut està afectada per totes les polítiques que es fan, des de la llei d’habitatge, passant per l’impost a les begudes ensucrades, fins a la regulació del turisme al nostre municipi o el parc que hi ha a prop de casa. Per això, apostar per un paradigma de salut social, amb una base fortament municipalista i comunitària, és imprescindible per aconseguir la justícia ecosocial.

Redactor: Nacho Sánchez

Anna Winkelmann 

Alex Camara Morilla  

Ángel Esteban Villabona  

Míriam Comas Fontanet 

Julià Tudó Cisquella 

Màxim López Luna   

Oriol López Sanfeliu  

Jorge Antonio Sánchez Olivera

Articles relacionats
Salut

L’oportunitat d’una política sanitària equitativa i garantista

Salut

Més salut pública a totes les polítiques

DemocràciaNúmero 123

Tot s'hi val en política? Mesures per lluitar contra el lawfare

Drets socialsNúmero 123

Estatut del becari

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut