Subscriu-te al nostre butlletí i rep totes les novetats

Drets socialsFeminismesUnió Europea

Cap a un altre sistema de cures a la Unió Europea

En aquest darrer any la Unió Europea ha fet passos de gran rellevància per avançar cap a un altre sistema de cures. Primer, aprovant l’Informe del Parlament Europeu sobre el foment d’una acció europea comuna en matèria de cures i, posteriorment, amb la presentació de l’Estratègia Europea de Cures per part de la Comissió Europea, sota el lema “La cura ens concerneix a tots”.

L’Estratègia, que no és vinculant, ve acompanyada de dues propostes de recomanacions del Consell que ja han estat aprovades per aquest òrgan, una sobre la revisió dels objectius de Barcelona en matèria de serveis d’educació i cures de la primera infància i una altra sobre cures de llarga durada, amb la qual es pretén reforçar les cures formals.

Pensem que, segons les dades oficials, només “el 27% dels nens en risc de pobresa o exclusió social de 0 a 2 anys van rebre serveis d’educació i cures de la primera infància a la UE el 2019” i que, “el nombre de persones que podria necessitar cures de llarga durada a la Unió Europea és de 30,8 milions”, xifra que podria incrementar-se en 7 milions, fins a arribar als 38,1 el 2050.

Tenint present l’anterior, es vol incrementar l’accés a l’educació i cures de la primera infància amb l’objectiu de facilitar la participació de les dones al mercat laboral i millorar el desenvolupament social i cognitiu dels nens i els seus èxits educatius, especialment quan es troben en situació de vulnerabilitat o venen d’entorns desfavorits. D’altra banda, s’espera que millori l’accés a les cures de llarga durada per totes les persones que les necessiten i s’insta als estats membres a garantir l’accés a serveis de cura de qualitat, accessibles i assequibles.

També es pretén assegurar condicions laborals dignes en el sector de les cures, tenint present que el 90% de les treballadores d’aquest sector són dones que pateixen enormes bretxes salarials i de pensions. Ara bé, l’impacte del gènere en les cures no es limita a l’àmbit del treball remunerat: les responsabilitats assistencials no remunerades impedeixen a uns 7,7 milions de dones europees participar en el mercat laboral, enfront de només 450.000 homes. Això contribueix a la bretxa de gènere en matèria d’ocupació (11%), la bretxa salarial de gènere (13%) i la bretxa de gènere en les pensions (29%). Tampoc podem oblidar que les dones viuen més anys de mitjana i amb pitjor salut que els homes, i per això necessiten cures de llarga durada més intenses i durant més temps, al mateix temps que tenen menor capacitat econòmica.

En aquest sentit, sense desconèixer la importància de l’Estratègia Europea de Cures per visibilitzar i revalorar les cures, el seu enfocament és limitat i presenta certes mancances que obstaculitzen la transformació del sistema de cures que necessitem.Com he defensat al Parlament Europeu, és fonamental avançar cap a un Pacte Europeu per les Cures que plantegi un canvi de model a un basat en drets. Crec que, en aquesta matèria, en l’acció europea s’haurien d’assumir quatre premisses:

  1. Les cures no poden considerar-se un producte de mercat, són un bé públic la prestació del qual ha de garantir-se a través de serveis públics ben finançats. En aquest sentit, l’Estratègia Europea de Cuidats és insuficient, donat que no garanteix els serveis públics ni els cuidats en totes les situacions. Pensem que, a la Unió Europea, al voltant d’un terç de les llars amb necessitats de cuidats de llarga durada no recorren als serveis d’atenció domiciliària perquè no se’l poden permetre i moltes persones amb aquestes necessitats, juntament amb les seves famílies, es veuen abocades a fer grans desemborsaments, enfrontant problemes financers i fins i tot risc de pobresa.
  1. Les persones que necessitin ser cuidades han d’estar al centre de les polítiques i serveis d’atenció, participant de forma activa i podent prendre decisions informades sobre qualsevol tractament o decisió que afecti la seva autonomia i la seva vida. Tanmateix, en l’Estratègia, falta una aposta decidida per promoure la descentralització dels serveis, en alguns casos la desinstitucionalització, i per atendre adequadament els problemes de salut mental i capacitats diverses en funció d’unes necessitats que varien i que, en general, no poden categoritzar-se d’una manera rígida.
  2. S’han de garantir condicions de treball dignes i cal prendre mesures per abordar el cuidat informal. Encara que l’Estratègia ha avançat molt en la millora del sector dels cuidats, abordar el cuidat informal i la discriminació de gènere que comporta encara és tot un repte. De fet, la mateixa Estratègia afirma que “la prestació de cuidats té conseqüències importants per als cuidadors no professionals, entre elles, efectes negatius sobre la seva salut mental, així com els seus ingressos actuals i futurs. Les dones presten la major part dels cuidats i això les sol portar a adaptar els seus patrons de treball a les responsabilitats assistencials, arribant fins i tot a interrompre la seva activitat professional, treballant a temps parcial o abandonant completament el mercat laboral de forma prematura. Aquesta situació resulta especialment difícil per als progenitors sols, que en la seva immensa majoria són dones”.
  3. Finalment, hem d’atendre a l’impacte de gènere de les cures. Aquí també es queda curta l’Estratègia perquè no reconeix els cuidats com un dret (que exigiria un altre paper a les institucions públiques) ni com una responsabilitat que ha de ser necessàriament compartida entre dones i homes en l’entorn familiar i social. No oblidem que gairebé totes les dones de la UE (92%) són cuidadores habituals i el 81% són cuidadores diàries, en comparació amb el 68% i el 48% dels homes, respectivament.

Falta un llarg camí perquè el dret al cuidat es converteixi en la palanca de transformació social que està cridat a ser, però no hi ha dubte que en aquesta legislatura hem aconseguit fer el primer pas.

Maria Eugenia Palop. Eurodiputada per Unides Podem i coordinadora del programa electoral de Sumar

Articles relacionats
Drets socials

Un Primer de Maig de la joventut treballadora

Unió Europea

Eleccions europees 2024: què ens hi juguem?

Drets socialsFeminismes

Cuidar als que cuiden

Drets socials

Els drets de les persones amb discapacitat

Encara no estàs subscrita?

Deixa'ns el teu correu i et mantindrem al dia del nostre contingut