Explorant la dicotomia entre la capacitat i la dificultat de comunicar-se, vaig endinsar-me en el món d'”Un amor” de Sara Mesa, on les paraules adquireixen un paper crucial. En un primer moment, en concloure la lectura del llibre, no vaig trobar una apreciació positiva. La trama, amb menys de 200 pàgines, semblava un laberint d’emocions i silencis que resistia la comprensió immediata.
Vaig necessitar perspectiva per començar a desenvolupar una estima cap a la història que amb riquesa i complexitat emergeix amb claredat després d’una anàlisi més detinguda. La novel·la, amb la seva habilitat magistral, captura amb precisió les subtilitats de les emocions i els silencis que mouen els personatges.
Quan vaig saber que el llibre seria adaptat al cinema, vaig dubtar que es pogués transmetre l’angoixa que havia experimentat amb el llibre, i que, al cap i a la fi, era el seu encant. La narrativa des de la primera persona de la protagonista era un terreny difícil de traduir a la pantalla. Però la pel·lícula dirigida per Isabel Coixet sorprèn (des)agradablement en capturar excepcionalment la repulsió inicial que el llibre havia suscitat en mi. La complexitat emocional i la tensió es reprodueixen magistralment.
La Nat, la protagonista, es debat en la incomunicació femenina, entre la submissió, la complaença i el desig. A La Escapa, un petit poble on els habitants semblen parlar diferents idiomes, intenta traduir als seus veïns, desxifrar el que diuen i, especialment, el que callen. La incapacitat de la Nat per imposar-se, expressar els seus desitjos o exigir els seus drets teixeix una complexa xarxa de comunicació.
M’immergeixo amb la protagonista en les expectatives del desig i la pressió de ser desitjada. La relació de la Nat amb els personatges masculins, especialment amb el seu llogater, es converteix en un terreny minat d’incomunicació i desigualtats, reflectint les dinàmiques de poder i la feina emocional en les relacions interpersonals.
La manca d’empatia amb els personatges, especialment amb la Nat, llança ombres en la meva lectura i es tradueix en una lectura desafiadora, on els personatges, em generen més repulsió que comprensió. La dificultat de connectar amb la protagonista afegeix una capa de complexitat a l’experiència que genera una sensació agredolça.
La qüestió central del llibre se centra en fins a on és capaç d’arribar la Nat pel que fa a ella mateixa, el seu cos i la seva sexualitat. L’obsessió de la Nat amb el sexe i la reflexió sobre per què ens agrada ser desitjades, fins i tot per aquells que no desitja, afegeix capes de complexitat a la trama.
La polarització d’emocions que em desperta la Nat m’ha portat a la reflexió sobre la relació entre el rebuig cap a aquest personatge i les pròpies pors i inseguretats. És fascinant com l’autora ha creat una protagonista que actua com un mirall que ens confronta amb les parts menys agradables de nosaltres mateixes.
És possible que la resistència a comprendre a la Nat es relacioni amb la por d’identificar-nos amb les seves experiències. Les situacions de submissió, la dificultat de comunicació i les dinàmiques de poder amb els personatges masculins són reflexes incòmodes de les nostres pròpies batalles. El rebuig cap a la protagonista és una defensa contra la possibilitat de reconèixer-nos en les seves batalles. La història ens recorda que tots som susceptibles a les trampes de les nostres pròpies emocions i desitjos.
Així, més enllà de la dificultat d’empatitzar amb la protagonista, “Un amor” es revela com una experiència que posa a prova la nostra capacitat d’autoacceptació. La història de la Nat ens impulsa a mirar més profundament en nosaltres mateixes i a reconèixer les nostres zones grises, fins i tot quan aquesta exploració resulta incòmoda i desagradable.
Anna Gómez. Periodista i consellera del Districte d’Horta-Guinardó per Barcelona en Comú