Adults pobres
És rellevant encetar aquest article assenyalant que, tot i que al nostre context cultural hem estandaritzat i normalitzat la “joventut”, aquest és realment un constructe social complex i àmpliament heterogeni, una etapa de la vida que trascendeix una simple classificació per edat i engloba una gran varietat d’experiències, backgrounds culturals, i circumstàncies socioeconòmiques.
Tot i aquesta diversitat, hi ha trets comuns que uneixen a aquest grup, com el procés de trobar la pròpia identitat, la construcció de plans de futur i la navegació per transicions clau com l’educació, l’entrada al món laboral o l’establiment de relacions personals profundes. Curiosament, tot i que no cal aquí entrar en detall en aquest concepte, sí que em sembla interessant destacar en un inici que als sistemes democràtics occidentals s’observa una tendència a ampliar l’abast de l’edat considerada ‘joventut’. Si abans s’acceptava socialment la franja d’entre quinze i vint-i-cinc anys per considerar aquest col·lectiu, aquesta mirada va ser ampliada administrativament fins els vint-i-nou a Catalunya per la Llei 33/2010, de l’1 d’octubre, de polítiques de joventut. Avui dia, hi han plans ocupacionals, socials i culturals que elastitzen el concepte de joventut fins els trenta-cinc anys.
Aquest fet em resulta l’exemple més característic de com cerquem, com a societat, resoldre els problemes que té la joventut; ampliant el número. En comptes de prioritzar i resoldre decididament les causes estructurals que cronifiquen la precarietat laboral o la manca d’accés a una llar digne per part del col·lectiu, ampliem què és ser jove per tal de no haver de confrontar la incomoditat d’admetre que l’ascensor social s’ha espatllat i cada cop hi han més adults pobres al nostre territori.
Situació actual
L’Estat de la joventut 2022, informe elaborat per l’Observatori Català de la Joventut, presenta una situació crítica en les àrees de la salut, l’habitatge i l’ocupació. En l’àmbit de la salut, destaca l’impacte significatiu de la pandèmia de COVID-19 en la salut mental de la joventut. El percentatge de persones joves potencialment afectades per depressió major va augmentar de manera considerable, passant del 34% el 2019 al 72% el 2021. Aquesta pujada en la mala salut mental es pot atribuir a l’augment del malestar emocional, els símptomes de depressió i ansietat, i l’estrès causat tant per la pandèmia com per les mesures adoptades per combatre-la, inclosos el confinament i les restriccions de mobilitat. Les dones joves són particularment vulnerables, amb un risc més alt de patir depressió major en comparació amb els homes joves.
En l’àmbit de l’habitatge i l’ocupació, l’informe destaca que la taxa de risc de pobresa entre la joventut va ser mitigada en part per les transferències públiques, reduint-se al 20% el 2021. Aquesta xifra, abans de les transferències públiques, se situaria al 35,8%, mostrant l’efectivitat d’aquestes polítiques en la reducció de la pobresa. Pel que fa a l’ocupació, l’atur de llarga durada entre els joves es va reduir significativament el 2022, mostrant una tendència positiva en l’ocupació; conseqüència en gran part de la reforma laboral. Tanmateix, l’informe assenyala que els joves segueixen sent un grup altament vulnerable pel que fa l’accés a l’habitatge, consolidant-se el mínim del 21% de taxa d’emancipació – normalitzant que l’àmplia majoria de joves no pot accedir a una llar i encetar el seu projecte vital.
Més enllà del marc conceptual de dades quantitatives, pel que fa les dades qualitatives és destacable l’Enquesta Catalana de la Joventut del 2017 – evidentment prèvia a la crisi en salut mental derivada de la COVID-19 -, on es visibilitza que el 44,5% de les joves afirmen sentir tristesa i angoixa per no poder arribar a final de mes, o que el 17% han hagut de deixar els estudis i el seu projecte de futur per fer front a greuges econòmics. També es parla del fet que el 14,9% de les joves del nostre territori afirma no arribar a tenir una dieta bàsica i equilibrada, de nou, per la situació econòmica.
La nostra generació ha nascut i crescut en un món desigual, basat en l’individualisme i la competència. Ens han socialitzat per fer-nos creure que la pobresa i la manca d’estabilitat són un fracàs personal en comptes d’un fracàs del nostre sistema social, cultural i econòmic. Això provoca que aquestes xifres qualitatives, que tenen un enorme impacte al dia a dia de les persones joves, normalment es tradueixin en solitud, vergonya i neguit, en comptes d’organització i participació política activa.
Tot i ser considerats per l’administració pública com un col·lectiu vulnerable, no existeixen avui dia polítiques públiques específiques per a joves en aquest sector – Exemple paradigmàtic és que el Pla Nacional de la Joventut porta més de quatre anys de demora en la seva aprovació. Això té molta relació amb l’àmplia normalització que se li ha donat en l’àmbit social a la precarietat juvenil. Els processos d’estigmatització i d’infantilització del jovent fins i tot ens han arribat a fer creure que si una jove aconsegueix emancipar-se és perquè aquella persona és una privilegiada. En resum, ens han fet creure que el dret a accedir a una llar i a iniciar el nostre propi projecte de vida no és tant un dret, sinó més aviat un premi.
Nou ministeri, nova oportunitat
La creació d’un nou ministeri de joventut és una oportunitat única en la història recent per tal d’impulsar decididament les demandes històriques del col·lectiu jove del conjunt d’Espanya. Davant d’una situació tan irresponsablement dramàtica necessitem un relat i un conjunt de polítiques que ens permetin emancipar-nos com a col·lectiu i generar un horitzó d’esperança.
Convé destacar, inicialment, que les competències en joventut són de les Comunitats Autònomes. Així es reflexa en Catalunya a l’article 142 de l’Estatut vigent, que recull com a competència exclusiva de la Generalitat la matèria de la joventut – Això té sentit, ja que la Generalitat és l’administració més propera a les qüestions relacionades amb els joves, com la cultura, l’associacionisme, l’educació o la salut.
El gruix de polítiques que pot i ha de desenvolupar el ministeri no pot basar-se en liquidar competències autonòmiques per fer marcs de polítiques públiques que no reconeixeran la diversitat d’un col·lectiu àmpliament heterogeni. En canvi, ha de dirigir-se a resoldre amb valentia demandes històriques de les joves que són competències directes de l’Estat i que no es basen en polítiques socials o ajudes, sinó en atrevir-se a parlar, per posar alguns exemples, de prestacions de la seguretat social que discriminen per edat; de la vulneració de drets laborals de les joves en pràctiques; o de la vulneració dels drets dels estudiants organitzats per la llei mordassa.
Demandes històriques del col·lectiu jove
Tot i la diversitat del col·lectiu, des de la restauració de la democràcia i a partir d’associacions de joves antifranquistes, l’assocacionisme juvenil ha articulat un conjunt de demandes estatals que cal respondre amb motiu del nou ministeri. En aquest article destacaré dues de les més rellevants, tot i assenyalar que no representen en cap cas un llistat exhaustiu de peticions.
Vot als 16 anys
Amb això, en primer lloc, cal destacar la necessitat de reformar la LOREG per tal d’assolir el vot als 16 anys, garantint que les persones joves puguin escollir als representants públics i presentar-se en processos electorals a partir d’aquesta edat.
Aquesta demanda basa la seva argumentació en la necessitat d’equiparar drets i deures de les joves a la resta de persones adultes – ¿si un jove pot treballar i cotitzar, o emancipar-se, per què no ha de poder participar activament en la política institucional?
A més, diverses resolucions de les administracions de la Unió Europea insten als estats membres a dur a terme aquesta modificació de manera accelerada per tal de reequilibrar la balança demogràfica en el sistema democràtic. La lògica passa per donar més poder electoral a una població quantitativament minoritària per tal que el legislador tingui en comptes a la joventut en la seva política pública.
Estatut del becari
Cap formació per part de l’empresa i mà d’obra sense remuneració. Moltes becàries han patit de les vicissituds pròpies de l’explotació laboral sense cap garantia de relació laboral. Especialment en context de crisi econòmica, les pràctiques laborals – lluny de ser la porta d’accés al món laboral – han perpetuat la precarietat laboral del jovent.
Amb això, esdevé peremptori establir un Estatut com a marc legal que garanteixi que les pràctiques laborals donen una experiència d’aprenentatge valuosa i real, acompanyades de condicions laborals dignes.
Futur
En aquest moment de tanta complexitat, la formació d’un ministeri dedicat específicament a la joventut és un pas monumental per adreçar els nostres reptes únics que tenim, i les nostres aspiracions. Aquesta nova entitat no només simbolitza un reconeixement de la importància de la joventut en la societat, sinó que també ens ofereix una plataforma per a l’acció directa i el canvi.
Tenim a les nostres mans la possibilitat de revertir el paradigma que ens invisibilitza i desprestigia, per garantir que som el vector de canvi cap a una societat més justa i equitativa.
L’oportunitat és ara, actuem.
Guille Chirino. Ex President del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
