Què és la IA? Alan Turing als anys 40 ja encunyava aquest terme, però en els últims anys s’utilitza tant com per ajudar a fer treballs per a la universitat com per seguir fent genocidis com a Gaza o a la RDC. Darrerament, les institucions europees van ser pioneres en limitar la IA i els possibles riscos derivats. L’època obscura i obtusa que ve, el fantasma que recorre avui Europa, no és pas la distopia tecnològica que s’imaginava als anys vuitanta del segle passat, sinó la distopia reaccionària.
La IA pot aportar molts beneficis, com ho són una millor assistència sanitària, un transport més segur i net, una fabricació més eficient i una energia més barata i sostenible. No obstant això, entre el que es va regular va ser la capacitat d’esbiaixar i de dirigir la conducta i la cognició. Molt bé, rescatem, però, el lema de Vox per a aquestes europees: “Que no voten por ti”. És la mateixa heurística de la representativitat que juga amb la idea que el sobiranisme va primer i que existeix un enemic abstracte que som totes aquelles que no som ells. Contra aquesta tergiversació no es prevenen riscos.
A l’igual que existeix el Machine Learning, les europees hem de fer un aprenentatge dels últims cent anys i no deixar que les dretes radicals cobrin força de nou. Els grups d’Identitat i Democràcia i Reformistes i Conservadors aglutinen una massa activament bel·ligerant, immobilista, essencialista i euroescèptica que coopten les nostres institucions amb més d’un cinquè dels 750 eurodiputats de l’Eurocambra. No es pot consentir que els hereus sorgits de les cendres del totalitarisme a Europa facin del continent el seu latifundi quan, precissament, la Unió va sorgir del consens entre Estats i no de la discòrdia i la ruptura que volen implantar.
Li pregunto al ChatGPT “Què és la Unió Europea?” i em dona unes línies generals del seu funcionament. A banda d’aquesta descripció administrativa vull pensar que és un projecte molt complex que caldria definir en tot un tom de llibres. Però aquests llibres seran o no la crònica de les conseqüències del PPE amb la direcció de l’extrema dreta depenent en els esforços de la gran coalició de centre-esquerra integrant socialdemòcrates, liberals, verds, The Left (233 escons) construint hegemonia i deixant una cosa clara: que Europa no és el trumpisme, no és el mileisme, no és l’orbanisme… Europa és democràcia, tal i com es reconeix al Tractat de la Unió. I per garantir aquesta democràcia de les 34 llistes presentades a l’Estat cal l’esforç del progressisme, de l’Europa verda, feminista i intercultural. Així constatem davant l’onada de les dretes que som diverses i que volem avenços construïts des de la intel·ligència col·lectiva i no des de la gàvia de ferro.
Abel P. Silva. Estudiant de Ciències Polítiques i Sociologia i militant de Joves Ecosocialistes
