Sovint, quan es parla de les adolescents en l’àmbit polític, es fa des d’una perspectiva negativa. No sorprèn, doncs, que es difonguin notícies sobre joves amb discursos d’extrema dreta, vídeos antifeministes a les xarxes socials o continguts que fan referència al consum de drogues i pornografia. Amb aquest tipus de relat, és fàcil que les persones adultes posin en dubte que aquestes joves tinguin dret a votar o a ser votades.
No estem donant el crèdit que es mereix l’adolescència del segle XXI. Som una generació que ha crescut escoltant parlar del canvi climàtic (i de la fi del món) al parvulari, una generació que ha viscut una pandèmia en plena pubertat, una generació que viu de primera mà les incerteses i contradiccions del capitalisme fòssil. A més, som una generació organitzada: vam anar a les nostres primeres manifestacions amb deu anys — el 8M, les mobilitzacions pel clima—, i a les classes de l’ESO ja teníem debats entre feministes i companys que, a una edat molt jove, reproduïen discursos reaccionaris. En una generació on cada tres TikToks parlen de política, realment podem dir que estem poc polititzades?
No. És evident que la generació Z està més que preparada per votar. De fet, hi ha països europeus com Àustria, Malta o Bèlgica on ja s’ha aplicat el vot als 16 anys, amb resultats que demostren que és una mesura efectiva i necessària. La literatura científica assenyala que permet avançar en els drets cívics de la societat. No és només una qüesti. d’equiparar drets i responsabilitats (ja que amb 16 anys pots treballar, emancipar-te, casar-te…), també és una qüesti. de qualitat democràtica. Volem una societat més igualitària, on tothom tingui els drets i les llibertats que li corresponen. Sempre es parla de les adolescents com el futur, com un relleu, però, com diem a Joves Ecosocialistes, també som el present. No té cap sentit fer polítiques juvenils sense les joves, sobretot quan les adolescents encara es veuen en una situació d’inferioritat pel que fa als seus drets polítics.
Som una joventut informada i organitzada que exigeix tenir els mateixos drets que tothom. Parlar d’implicació política també és parlar de participació directa. A la majoria de joventuts de l’Estat espanyol es pot començar a militar a partir dels 14 anys, però la militància directa als partits polítics només es permet legalment a partir dels 18. Té sentit això? Té sentit que les adolescents col·laborin en els partits a través de les joventuts però que després no puguin estar representades en aquests espais? Potser pensar en càrrecs polítics per a persones de 16 anys pot semblar una bogeria, però també ho és que es parli de les problemàtiques de les adolescents de manera paternalista, com si no estiguéssim capacitades per participar-hi directament.
A més, en una societat on l’envelliment de la població és una realitat, rebaixar l’edat de vot augmentaria el pes de la joventut dins l’electorat, i això podria donar lloc a una representació més equitativa a les institucions. Sovint les joves sentim que no se’ns escolta, que no es fan polítiques pensades per a nosaltres. Rebaixar l’edat de vot pot contribuir a revertir aquesta situació.
Un dels arguments recurrents de les persones que s’oposen al vot als 16 anys és la manca de formació política en el sistema educatiu. Diuen que no sabem res, que el món se’ns fa gran i que som massa susceptibles als discursos falsos. Però aquí voldria fer dos apunts. El primer és que, si l’educació obligatòria finalitza als 16 anys, vol dir que el sistema educatiu ja hauria d’haver format l’alumnat per participar políticament. No té sentit condicionar el dret de vot de les adolescents a una reforma educativa, sobretot quan la majoria de votants adults tampoc han rebut aquesta formació. El segon apunt és que, segons la literatura científica, les persones més vulnerables a la desinformació no són les joves, sinó les majors de 65 anys. Però a aquestes ningú no els qüestiona el dret a vot, perquè s’entén que la desinformació és una fallida del sistema i no una raó per restringir drets. Si això ho entenem en el cas de la gent gran, per què no ho apliquem també a les adolescents?
El vot als 16 anys és una mesura útil, saludable i necessària. Organismes com el CNJC fa anys que la reivindiquen i, de fet, en els últims temps s’han fet passos en aquesta direcció, com la resolució 1826 de l’any 2011 del Consell d’Europa, “Expansion of democracy by lowering the voting age to 16”. Tot plegat ha arribat al punt en el que estem ara, on el ministeri de Joventut i Infància ha impulsat la reforma de la LOREG (Llei Orgànica del Règim Electoral General) i on tot sembla indicar que les adolescents de 16 a 18 anys podran votar a les eleccions del 2027.
Tot i així, és evident que baixar l’edat de vot és una mesura eficient, però insuficient. El que realment volem no és només una reforma legal, sinó un sistema que aculli les joves i ens doni espais de participació. Volem una societat on l’avenç en drets no sigui motiu de debat, sinó un objectiu col·lectiu. La participació política no s’assoleix només votant, sinó també a través de la participació cívica, comunitària i política directa. Cal que es valorin, es recullin i es facin efectives les demandes de les adolescents, creant espais còmodes per participar-hi i deixant enrere el paternalisme i la criminalització que patim dia sí i dia també.
En fi, rebaixar l’edat de vot als 16 anys no transformarà el sistema per complet ni garantirà polítiques juvenils justes i eficients. Però és un pas endavant, lògic i necessari, per ampliar drets i facilitar la participació de totes aquelles persones que encara no han trobat el seu lloc en la política.
Bex Trillas Silva. Responsable d’Espais Educatius de Joves Ecosocialistes i estudiant de Ciències Polítiques i Sociologia.
