A finals del mes passat, la Federació de Joves Europeus Verds (FYEG, per les seves sigles en anglès) va organitzar a Zadar, Croàcia, un laboratori europeu per a explorar, debatre i repensar en una definició conjunta del que significa el terme ‘justícia social’ per a les joves d’Europa avui en dia.
Què volem dir quan parlem de justícia social doncs? Quines implicacions té?
John Rawls – filòsof del que vaig aprendre a l’escola – deia que, a l’hora de construir una societat justa, havies d’aplicar un “vel d’ignorància” on no poguessis saber quines són les teves habilitats, la teva posició social, quines característiques et defineixen, etc. És a dir, el no saber en quina condició et pots trobar dins d’una societat, et permet ser (més) imparcial a l’hora de dissenyar-la.
Cal que jo no sàpiga qui puc arribar a ser per a empatitzar i voler el millor per a tothom? A més, es pot dissenyar una nova societat des de zero? Sigui com sigui, ja vivim en un sistema on les persones i els éssers vius en general no viuen en una condició d’igualtat com John Rawls volia que ens imaginessim.
Per tant, per poder construir una definició de justícia social avui en dia, hem de tirar enrere. Podem dir que hi ha justícia social actualment? Si més no, no completament. D’on prové la seva absència i per què?
El masclisme i el patriarcat, el racisme, el classicisme, l’especisme i el capitalisme (entre d’altres) són sistemes que, tot i ser diferents, representen com la nostra societat avui dia se sustenta en jerarquies i opressions no consensuades on, de manera sovint violenta, una minoria s’aprofita i beneficia de la majoria social. Tot i ser sistemes d’opressió diferents, existeix un patró en la instrumentalització de les persones i altres éssers vius que afavoreixen aquests sistemes. Ja ho deia la Bell Hooks que cal erradicar la ideologia de la dominació que forma part de la nostra cultura a tots els nivells. I, alhora, reorganitzar-nos per a que el desenvolupament de cadascú prevalgui per sobre de qualsevol sistema opressiu. A més, ella feia èmfasi en que, per aconseguir-ho, la lluita ha de ser col·lectiva per tal de que tots els sistemes opressius, i no només aquells que afecten a cadascú, es qüestionin i derribin. Conseqüentment, és imperatiu que la justícia social que definim avui no consti només en desitjar una societat igualitària i individualista. Aquesta no pot existir sense que el seu objectiu principal sigui acabar amb un model organitzatiu de la nostra societat que consti en jerarquies imposades. Cal que activament ens qüestionem en quins contextos existeixen aquests règims, oposar-nos-hi i lluitar per a que puguem decidir de manera activa i participativa com volem organitzar-nos i, per tant, ser lliures d’opressió i explotació.
Què hem de fer, doncs?
Per aconseguir-ho, com hem dit, hem de veure la justícia social com una lluita de totes i per a totes. Cal qüestionar-nos els privilegis que donem per drets i revisar-nos constantment per deconstruir la influència que, aquests sistemes amb els que hem crescut, puguin haver tingut en nosaltres. Per fer-ho, la lluita no es pot fer desde la individualitat, sinó es poden excloure altres experiències, necessitats i/o discriminacions que no ens afectin a totes. No només això, sinó també és clau que, en aquells sistemes opressius on nosaltres no se’ns discrimina, donem l’espai i el suport necessari per a que els col·lectius en condició d’opressió liderin la seva lluita i els processos participatius per a transformar aquests sistemes que els vulneren, marginen i/o exploten. Per altra banda, en aquells sistemes que afectin a éssers vius sense les mateixes eines que nosaltres per defensar els seus drets, com els animals o les generacions futures no nascudes, és necessari que examinem més en profunditat el nostre rol opressor. És un context on és més fàcil deixar passar l’efecte que aquests sistemes poden tenir sobre qui no pot activament ni qüestionar-nos-ho ni oposar-s’hi.
Aquests processos de desmantellament dels sistemes opressius no són un camí fàcil, on sovint la manca de suport institucional i la quantitat de temps i energia que s’inverteix pot afectar la salut física, mental i emocional de qui lidera aquestes lluites. Per això, la justícia social també ha d’incloure cuidar-se mútuament mentre avancem. Pensar-nos com a persones abans que res per a que els espais d’activisme i política siguin realment segurs i garanteixin que tothom tingui l’oportunitat i llibertat de desconnectar i reconnectar quan ho necessiti. A més, establir mecanismes, normes i suport a l’abast de tothom i també establir les cures com a eix transversal en aquests espais. La justícia social no ha de ser un objectiu final, sinó que ens ha d’acompanyar sempre en el camí cap a expandir-la i garantir-la cada cop més i en més àmbits. Només així podrem assegurar-nos de que aconseguirem una justícia social digna per a totes.
La justícia social també ha de tractar sobre el reconeixement de les realitats plurals que poden existir ara i en un futur. És a dir, cal insistir en que és per a tothom i donar espai especialment per a que es garanteixi per a aquelles que han estat oprimides i/o marginades amb raó del seu gènere, ètnia, edat, identitat, orientació sexual o romàntica, patrimoni cultural, nacionalitat, salut, condició legal, o d’altres. Garantir-ho també inclou fer-ho mitjançant els òrgans i instruments legals més rellevants per a que aquests drets i llibertats no puguin ser vulnerats mai més.
Per últim, la justícia social no pot ser hermètica ni limitada ni tractar només d’una lluita per a establir uns mínims acceptables de drets i llibertats. Al contrari, la justícia social ha de contínuament expandir-se per a que demostrar que la vida és present en tots els éssers vius i, per tant, té un valor incalculable i ha de ser digna per viure-la plenament i amb felicitat. Per aconseguir-ho, la justícia social també ha de tractar sobre la garantia de sentir-nos segures i protegides, ha d’incloure els drets a l’habitatge i la salut accessibles i de qualitat i també la llibertat identitària, el dret al temps lliure i al descans. Fins i tot, el dret a l’assemblea, a gaudir d’una comunitat on sentir-s’hi part, el dret a l’educació i al coneixement gratuïts i el dret al treball reconegut legal, social o moralment independentment del valor que se li atorgui, entre molts d’altres.
En resum, la justícia social és la lluita constant per acabar amb qualsevol sistema que se’ns hagi imposat i que coaccioni la nostra llibertat, els nostres drets, en nostre benestar i la nostra felicitat. És cada dia fer la vida de tots els éssers vius millor, dels que hi són i dels que hi seran.
Mar López Barreiro, activista i Responsable de la Sectorial de Feminismes i LGBTIQA+ de Joves Ecosocialistes. Té 28 anys i es va graduar en Relacions Internacionals. Després d’uns anys treballant projectes sobre llibertat d’expressió i gènere a Llatinoamèrica, continua el seu compromís amb la justícia social cursant un màster en Desenvolupament Sostenible.
