A Mataró un 14,72% de joves menors de 14 anys son d’origen migrant. La seva tradició industrial i la proximitat a Barcelona fan de la capital del Maresme una ciutat atractiva per moltes famílies en matèria d’oportunitats i desenvolupament laboral i acadèmic. De fet, en aquests cinc anys, l’arribada de població d’origen estrangera ha ajudat a compensar el saldo migratori negatiu que ha suposat la marxa de població mataronina de nacionalitat espanyola.
A les darreres eleccions municipals, VOX va quedar com la tercera força a Mataró obtenint 4 regidors, amb un 12,6% dels vots. És per això que, davant del relat articulat per l’extrema dreta que està impregnant en la mentalitat de la ciutadania, vull reivindicar Catalunya com una terra d’oportunitats i d’acollida, de la mateixa manera que ho va ser per aquelles famílies provinents de la resta de l’Estat i junt amb les quals hem pogut tirar endavant un país emprenedor, divers i obert.
La integració requereix un esforç bil·lateral entre aquells que arriben i aquells que ja hi érem. En el meu cas, vaig poder aportar el meu granet de sorra oferint el servei de reforç de català proporcionat per l’Ajuntament de Mataró als instituts Alexandre Satorras i Miquel Biada. Residents a barris desafavorits com Cerdanyola i Rocafonda, nens i nenes amb realitats socioculturals complicades van trobar dins l’aula un espai amable on poder compartir les seves experiències. La percepció de barris tan estigmatitzats com aquests canvia quan parles amb els alumnes, que mostren una estima cap a la ciutat de vegades més gran que la d’aquells que hi han viscut tota la vida. És el que em va passar quan, per exemple, nens i nenes procedents de Llatinoamèrica em parlaven de com de segurs se sentien al barri de Rocafonda. Fet que pot fer riure a molta gent però que dona entendre d’on venen aquests infants, i el que suposa per ells haver pogut conèixer Catalunya. La mateixa estima i interès mostraven demanant-me informació sobre els Espais Joves que hi ha a la ciutat. Quatre centres situats a diferents barris que ofereixen activitats de lleure i altres serveis com son el punt d’informació juvenil, aules d’estudi o sales de joc. Em vaig adonar de l’essencialitat d’aquests moments, de com d’importants son aquesta mena d’apropaments en la formació de la pròpia ideologia. Acostar-me a parlar amb ells i veure que alguns ja lluïen la pulsera de les Santes, la Festa Major de Mataró. La cultura, així com l’esport, realitza una labor integradora que complementa i a més corregeix les faltes d’un model educatiu que, sent sincers i crítics, està en decadència. Un model que és una conseqüència dels fracassos dels darrers governs en matèria educativa i del qual en deriven problemàtiques com el desús del català o els decebedors resultats de l’informe PISA.
L’arrelament social i cultural dels nouvinguts és un repte que cal prioritzar dins l’agenda política de les institucions. Molt sovint s’acusa a les esquerres d’adoptar discursos bonistes i de relativitzar els reptes que suposa la immigració en matèria de integració. El problema és que evaluar la voluntat d’integrar-se és quelcom molt relatiu que sovint requereix contacte. Un contacte que voluntàriament decideixen no tenir aquells que difonen odi i prejudicis. Aquells que no entenen que adaptar-se és molt més difícil quan la segregació escolar impedeix teixir vincles entre alumnes que difícilment es coneixeran en entorns no acadèmics. La tan defensada lliure elecció de les famílies és un dels factors que expliquen aquesta segregació. Els criteris, basats en la reputació de cada centre, clarament inviten als pares i mares amb més recursos(ja siguin catalanoparlants o castellanoparlants) a decantar-se per la xarxa d’escoles concertades de les quals els joves nouvinguts queden exclosos. Però de tot això mai en parlen. Tot i així, més enllà de com dificulta la immersió la xarxa doble educativa, defensar la pública també implica assenyalar les seves mancances i el que això suposa pels alumnes. Superar les traves del sistema educatiu no és una tasca fàcil per nens i nenes que, com els alumnes que he conegut, consideren excessiu el temps que passen a les aules d’acollida dels seus respectius centres mentre perden hores lectives de classe. Això, com la falta de professionals especialitzats capaços de personalitzar l’aprenentatge de l’alumnat o la desconnexió amb les famílies dificulten una adaptació dinàmica i eficaç.
Segons la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, l’augment de la població coneixedora de la llengua no es tradueix en un major ús del català. Només és la llengua habitual d’una tercera part de la població catalana. Si bé és cert que Catalunya no és aliena al procés de globalització iniciat dècades enrere, la inoperabilitat de les institucions ha esborrat el català d’espais públics essencials per garantir la seva continuïtat. Des del meu punt de vista com a professora, tot i valorar l’esforç dels infants per aprendre català, sóc conscient que estan lluny de fer-se seva la llengua com a eina de progrés, arrelament i de pertinença a la comunitat. Son aspectes que iniciatives com el Pacte Nacional per la Llengua – malgrat valorar positivament aquesta mesura i apreciar la dotació de recursos que suposarà– no serà capaç de corregir fins que no s’aportin solucions per tal d’equilibrar les composicions socials i culturals dels centres. És a dir, una assignació de places que permeti que el català pugui ser present a totes les escoles, independentment del barri on es trobi.
Com a conclusió, i aportant-hi una perspectiva més personal, és un orgull poder defensar la llengua ensenyant-la i compartint-la amb qui prové d’entorns més vulnerables. És una contraofensiva cap a qui s’apropia del català i per tant obstaculitza la integració mitjançant l’odi i l’estigmatizació d’aquelles famílies que podrien col·laborar en el projecte d’una Catalunya pròspera, emprenedora i inclusiva, que és el que sempre ens ha caracteritzat. Catalunya sempre ha estat una terra de trobada, que ha avançat sent conscient tant de les potencialitats d’aquells que hi hem viscut sempre com de l’ajuda que ha rebut de qui ha arribat fa poc. Aprofitar oportunitats com la que he tingut jo és una manera de donar continuïtat a aquest esperit integrador que tant ens defineix i de mantenir viva la labor històrica d’aquesta terra amb aquells anhelen una vida millor.
Alba Llatjòs. Estudiant de Ciències Polítiques i Coordinadora Territorial del Baix Besòs-Maresme de Joves Ecosocialistes
