Recentment, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va pronunciar un discurs que es va fer viral, en què afirmava que les bases de la civilització occidental són Grècia, Roma i el cristianisme. Però, és això cert?
En primer lloc, per què situar el naixement de la cultura occidental a Grècia? És que, potser, la Revolució Neolítica (amb l’aparicció de l’agricultura i el sedentarisme) o l’origen dels primers estats i l’escriptura no són condicions imprescindibles per a l’existència de qualsevol civilització? Ah, no —clar—, aquests fenòmens van sorgir a l’Orient Mitjà, i això no encaixa amb el relat que l’extrema dreta vol projectar.
Durant els darrers sis mil·lennis, Europa no ha viscut mai completament aïllada d’Àfrica i d’Àsia. Les influències han estat constants i bidireccionals: a través del comerç, les migracions, les conquestes militars i, també, el colonialisme. Construir una identitat occidental ignorant aquest intercanvi és tan ahistòric com ideològicament interessat.
De la mateixa manera, cal preguntar-se per què es consideren Grècia i Roma com a elements diferenciadors d’Occident, quan tant l’imperi hel·lenístic d’Alexandre com el romà es van estendre per bona part del nord d’Àfrica i d’Àsia. I què dir del cristianisme, un culte oriental originat a Palestina, que va arribar molt abans a l’Índia que no pas a Irlanda o a Escandinàvia?
Tampoc és rigorós contraposar Occident i islam, obviant que existeixen diversos estats europeus de majoria musulmana (com Bòsnia, Kosovo, Albània i la regió turca de Tràcia Oriental), així com el llegat andalusí a la Península Ibèrica. A més, són innegables les aportacions dels pensadors islàmics a la ciència, la tecnologia i la cultura: des de la química i l’àlgebra fins a tècniques d’agricultura intensiva. Bona part de les obres grecoromanes han arribat fins als nostres dies gràcies a traductors i escribes musulmans que les van preservar en temps de persecucions i purgues cristianes.
D’altra banda, considerar el cristianisme com la culminació i última base de la cultura occidental implica assumir que, en els darrers dos mil·lennis, no hi ha hagut cap moviment cultural rellevant que hagi aportat idees noves. Potser Meloni així ho pensa, ja que la seva ideologia reaccionària sembla ancorada en la Contrareforma i el Barroc.
Però, afortunadament, Occident també ha viscut una Il·lustració —amb les seves arrels en el racionalisme, l’empirisme i la crítica a l’autoritat— que ha posat les bases de la democràcia moderna, els drets humans i les ciències socials i naturals. També hi ha hagut diversos corrents del socialisme, que han contribuït decisivament a la creació de l’Estat del benestar, els drets laborals, la sanitat i l’educació públiques, les vacances pagades i la jubilació.
Tant la Il·lustració com el socialisme neixen com a resposta i oposició a l’Antic Règim i als seus fonaments ideològics —ja siguin el platonisme clàssic o el cristianisme medieval—, en cap cas com a continuació d’aquests.
Finalment, cal recordar que no totes les idees nascudes a Occident han estat positives ni han contribuït al progrés social. Resulta, de fet, irònic que Meloni, que va militar a les joventuts del partit neofeixista MSI, sembli ignorar que el feixisme —una ideologia autoritària, bel·licista i ultranacionalista— també és fruit d’Occident, i que, malauradament, ha estat exportat arreu del món, arribant fins i tot al poder en països tan allunyats com l’Índia actual.
Roger Molinas (@arqueoleg)
