Recentment, han sortit les últimes dades d’atur: a Catalunya hi ha més de 900.000 persones en aquesta dramàtica situació i a l’Estat espanyol ja n’hi ha més de 6 milions, gairebé 2 milions de llars tenen totes les persones membres actives a l’atur i coneixem els rostres de més d’un 57% d’atur juvenil. L’atur i la pobresa continuen incrementant i, lluny de començar a sortir del pou, seguim camí de l’abisme, ja que, mentrestant, les mesures que ens imposen des de Brussel·les, Madrid i Barcelona continuen sent les mateixes o, encara pitjor, accentuades. Són les de l’austeritat mal entesa, que no només no han solucionat la greu situació de crisi, sinó que n’han empitjorat les condicions de vida de la gent perquè no hi ha accés al crèdit però sí importants deutes il·legítims.
El conjunt de la societat necessitem urgentment un canvi de rumb, necessitem frenar l’atur, posar fre a la pobresa i a l’increment de les desigualtats, recuperar la universalitat i la qualitat de l’educació i la salut públiques, garantir els drets de tothom, frenar els desnonaments i aturar les privatitzacions. Necessitem posar per davant les persones i no els mercats. Al darrer número de Jovent parlàvem de canviar-ho tot perquè sinó no canviaria res; ara és més urgent que mai. I és que si hi ha algú especialment amb moltes ganes d’escriure el present i decidir sobre el futur som les persones joves.
Fins ara, hem anat resistint les mesures injustes que se’ns imposaven, hem sortit al carrer per defensar els nostres drets contra els continus atacs, hem alçat la veu per rebutjar les retallades, els pressupostos antisocials, l’increment de taxes a les universitats, hem aturat desnonaments i hem rebutjat la reforma laboral amb les vagues generals.
Ara, però, és el moment de guanyar. És el moment de plantejar una alternativa capaç de capgirar aquestes polítiques, capaç de fer un canvi de rumb real que millori la qualitat de vida de les persones, que les prioritzi davant del pagament del deute i els interessos. La mobilització social és imprescindible, però ens cal construir una alternativa política que, en primer lloc, freni a les institucions les polítiques que combatem al carrer. Fer caure el règim per eixamplar un procés constituent.
I per aconseguir-ho ens cal sumar totes aquelles persones contràries a l’austeritat sota el mateix paraigües. No és moment d’oportunismes ni de divisions entre sensibilitats polítiques diferents; és el moment de sumar, de deixar de banda petites diferències per construir l’alternativa política en majúscules, sumar sense diluir i per guanyar. Ens cal generositat, capacitat per acceptar renúncies i voluntat unitària per realitzar un programa comú de mínims per a la majoria.
Hem d’unir des de la socialdemocràcia d’esquerres fins a l’esquerra alternativa; i també han de formar part d’aquest bloc, a part dels partits polítics, les plataformes ciutadanes, els moviments socials i tota aquella gent que, sense estar organitzada enlloc, creu que és necessari unir-nos per fer front als mercats i als poderosos. És imprescindible tothom, perquè només junts i juntes podem guanyar.