Recentment, organismes vinculats a l’ONU com l’Unicef, la Unesco o l’OMS han fet una crida urgent a la comunitat internacional perquè utilitzi la seva influència per aturar el conflicte. Però, lluny d’apostar per una solució pacífica i consensuada, la guerra s’eternitza i l’ombra d’una intervenció militar estrangera directa, com va succeir a l’Afganistan, l’Iraq o Líbia, cobra més força. A causa del xoc d’influències i interessos, Síria s’ha convertit en el taulell d’escacs on es lliura una espècie de Tercera Guerra Mundial.
Síria s’ha convertit en el taulell d’escacs on es lliura una espècie de Tercera Guerra Mundial
I parlo d’intervenció directa perquè, des de l’inici, diferents països estan presents en el conflicte a diferents nivells. Rússia està armant el règim de Baixar al-Assad, mentre que l’Iran i la guerrilla libanesa Hezbol·la han enviat homes per combatre al costat de les forces de Damasc. D’altra banda, Qatar i l’Aràbia Saudita estan armant els rebels, mentre que els Estats Units han aprovat 100 milions de dòlars en “ajuda no letal” a l’oposició armada, és a dir, ulleres de visió nocturna, armilles, etc. Però, com ja han publicat diferents mitjans, Washington està entrenant membres de l’Exèrcit Sirià Lliure en territori jordà, fet que suposa una implicació més activa en el conflicte.
A la barbàrie humana s’hi suma també el genocidi cultural
Israel i els EUA van denunciar fa poc que el règim sirià ha utilitzat armes químiques, cosa que, independentment que sigui certa o no, podria suposar el pretext perfecte per a la intervenció militar. El que està fent replantejar a Occident el seu rol en la guerra siriana no són les més de 70.000 morts, ni els 1,3 milions de refugiats, sinó la preocupació per la deriva radical que ha pres el conflicte.
La recent aliança entre el grup rebel Jabhat al-Nusra i Al-Qaida preocupa enormement l’OTAN. Jabhat al-Nusta és el grup rebel millor armat, a causa de les donacions de diferents clergues del Golf, i compta a les seves files amb nombrosos combatents estrangers, fet que suposa un nou episodi del jihadisme global. El que està tractant de fer Occident és armar les faccions de l’Exèrcit Sirià Lliure, sota la comandància de Salim Idris, per tractar de contrarestar el pes d’Al-Nusra a files opositores.
El pessimisme s’ha apoderat de gran part dels sirians i temen la iraquització del conflicte
A la barbàrie humana s’hi suma també el genocidi cultural. Rica en vestigis d’èpoques mil·lenàries, Síria està veient com el seu patrimoni cultural està sent aniquilat. Després de mesos d’intensos combats al voltant de la mil·lenària Gran Mesquita Omeia d’Alep, el seu minaret va sucumbir als obusos.
El pessimisme s’ha apoderat de gran part dels sirians i temen la iraquització del conflicte. Malgrat que acabi la guerra directa, creuen que Síria serà escenari de xocs sectaris durant dècades amb atemptats i morts diàries. Una nova guerra eterna.
David Meseguer Maña @davidmeseguer
Periodista