El 23 de setembre, per sorpresa, va dimitir el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, després que Mariano Rajoy anunciés la retirada de la seva proposta de contrareforma de la Llei de l’avortament. No podem dir que hàgim guanyat la batalla, ja que la lluita per un avortament segur, lliure i gratuït continua. La seva dimissió, però, és forçada per una victòria de la mobilització ciutadana. Sense la pressió al carrer no hi hauria hagut la pressió a les institucions, fins i tot a dins del PP. Sortir al carrer serveix, i encara més si es fa d’una manera unitària que representi i aglutini el sentir de molta gent.
L’Onze de Setembre també vam sortir al carrer per reclamar el dret a decidir el futur polític de Catalunya. Centenars de milers de persones vam participar d’una mobilització àmplia durant la Diada que reclamava que l’única sortida al conflicte polític que vivim és una consulta que venci l’al·lèrgia a la democràcia del PP.
Volem votar, i volem votar amb totes les garanties. Amb la consulta res no s’acaba, però sí que comença tot quan ens replantegem les relacions polítiques entre Catalunya i Espanya; quan ens plantegem ni més ni menys que un procés constituent. Per tant, no ens pot servir una consulta que no tingui legitimitat i a la qual no tothom, qui hagi sortit al carrer i qui no també, se senti cridat a participar.
En aquest context, cal posar en valor la Llei de consultes com a instrument que obre les portes a una major participació ciutadana en la presa de decisions. Ens caldrà utilitzar-lo molt més, és necessari consultar la ciutadania no només sobre el model d’Estat, sinó també sobre tots aquells aspectes econòmics, socials i ambientals que afecten la vida de les persones.
Encara que falti el reconeixement de vot a les persones migrades, un dèficit molt greu al nostre entendre, des del punt de vista juvenil és important que tinguem present que la Llei de consultes reconeix el dret a vot als 16 anys. Aquesta és una reivindicació històrica del moviment associatiu juvenil que, malgrat que queda camí per recórrer, per primer cop es reconeix en un espai institucional com el Parlament. Una part de la dreta, doncs, accepta un dret polític del qual no volia ni sentir a parlar, i s’obre la porta a configurar unes noves regles del joc. Si al carrer hi ha gent de 16 anys mobilitzant-se, com pot ser que no hi pugui haver a les urnes vots de ciutadans i ciutadanes de 16 anys que poden treballar legalment?
El curs que comencem promet seguir sent un curs políticament i socialment intens. Per primer cop des de l’inici de la crisi i la imposició de les polítiques d’austeritat, tindrem l’oportunitat de començar a guanyar espais de govern als nostres pobles i ciutats per la via de les eleccions municipals. Caldrà confluència de forces d’esquerres per poder començar a revertir les polítiques neoliberals. Caldrà generositat i compromís durant el procés. Seguirà fent falta que l’expressió útil del carrer es tradueixi en el govern quotidià de les institucions.
RT @elJovent: Editorial #Jovent110: “Caldrà confluència de forces d’esquerres per poder començar a revertir polítiques neoliberals” http://…
RT @elJovent: Editorial #Jovent110: “Caldrà confluència de forces d’esquerres per poder començar a revertir polítiques neoliberals” http://…
RT @elJovent: Editorial #Jovent110: “Caldrà confluència de forces d’esquerres per poder començar a revertir polítiques neoliberals” http://…