El passat 2 de novembre, el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va publicar les conclusions principals del seu Cinquè Informe d’Avaluació, que reuneix l’actual coneixement científic sobre l’estat, les causes, els impactes i les possibles vies de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Aquesta cinquena edició confirma les principals conclusions dels anteriors estudis, i n’augmenta la certesa: els efectes de l’activitat humana causen l’escalfament del planeta, amb la corresponent pèrdua de gel a les regions polars, l’augment del nivell del mar, les condicions meteorològiques més extremes, etc. Tot això amb greus conseqüències per a les poblacions tant del Sud com del Nord globals.
En aquest context, s’apropa el COP20, la vintena conferència de l’ONU sobre canvi climàtic. A aquesta cimera, que tindrà lloc al desembre a Lima (Perú), els “líders” globals continuaran les seves negociacions cap a un acord global vinculant sobre el canvi climàtic. Històricament, aquestes cimeres s’han caracteritzat per un conflicte entre els països del Sud global i les grans potències econòmiques: els uns pateixen més greument les conseqüències d’un canvi climàtic que no han causat; els altres no volen renunciar a la seva competitivitat econòmica i es neguen a reduir-ne l’impacte unilateralment. Des del Protocol de Kyoto (1997), aquest conflicte ha bloquejat iniciatives per a un nou acord. De fet, la frustració davant la manca d’avenços va portar les ONG (presents com a observadores del procés) a abandonar en massa la darrera cimera (novembre de 2013 a Varsòvia).
Però pot ser que les coses estiguin començant a canviar. Per una banda, la UE està negociant els seus objectius en renovables i lluita contra el canvi climàtic –es plantegen objectius totalment insuficients, però els més ambiciosos a escala global-. Per l’altra, i fora del marc de l’ONU, els governs dels Estats Units i la Xina han arribat a un acord pel qual es comprometen, per primer cop, a reduir les seves emissions totals de gasos d’efecte hivernacle.
“hi ha l’oportunitat per acordar un “nou Kyoto”, aquest cop també amb la participació dels EUA, que ens permeti evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic”
Això pot canviar totalment el to d’estancament de les negociacions a escala global d’aquest any a Lima, i permetre unes primeres passes cap a un acord més ampli. Totes les perspectives estan enfocades a la cimera de l’any que ve, el COP21 a París. Amb França i la UE com a amfitrions –ambdós amb compromisos relativament ambiciosos de lluita contra el canvi climàtic– hi ha l’oportunitat per acordar un “nou Kyoto”, aquest cop també amb la participació dels EUA, que ens permeti evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic.
Per part de la Federació de Joves Verds Europeus (FYEG), aquest desembre organitzarem un seminari per seguir les negociacions a Lima i preparar l’any de campanya de cara a la Cimera de París. L’objectiu és formar activistes de tot el continent perquè després puguin formar els membres de les seves respectives organitzacions, i mobilitzar el jovent verd a tot arreu. Serà fonamental la nostra implicació per totes les vies possibles: activitats coordinades amb formacions germanes arreu d’Europa, esforços per incloure el canvi climàtic dins l’agenda dels mitjans de comunicació, treballar amb la societat civil i altres formacions, i exercir pressió directa als càrrecs electes a totes les escales per facilitar un bon acord a París.
És també una oportunitat per destacar els altres avantatges de la lluita contra el canvi climàtic i les nostres propostes com a esquerra verda per canviar la societat: una transició energètica que dóna lloc a més i millors llocs de treball, qualitat de vida i salut, millor planificació urbana i reducció de les desigualtats.
Joan Groizard @joan_gp
Cocoordinador del grup de canvi climàtic del Comitè Executiu de la FYEG @FYEG
Per saber-ne més:
http://www.cop20.pe/
http://www.fyeg.org/