Suscríbete a nuestro boletín y recibe todas las novedades

Salut

La mutilació genital femenina

La mutilació genital femenina (MGF) és el terme que es refereix als procediments d’extirpació parcial o total dels genitals femenins, com també la lesió d’aquests òrgans, per motius no mèdics. Està reconeguda com una forma de violència de gènere i violació dels drets de les dones i, segons l’Organització Mundial de la Salut, s’estima que entre 100 i 140 milions l’han patit globalment. Tot i que l’edat en què es duu a terme pot variar àmpliament, depenent de la comunitat o grup ètnic, es reconeix que la franja amb major incidència és entre els 0 i els 15 anys.

La mutilació genital femenina està reconeguda com una forma de violència de gènere i violació dels drets de les dones.

Es tracta de pràctiques ancestrals que expressen i perpetuen profundes desigualtats de gènere basades en una sèrie de factors culturals, religiosos i socials en el si de comunitats patriarcals i que responen al propòsit de mantenir les estructures de poder establertes per tal sistema als col·lectius on les dones i el seu “honor” es valoren deliberadament com objectes i propietats dels homes.

La MGF ha estat documentada a 28 països africans, on s’estima que 92 milions de nenes majors de 10 anys l’han patit. Tot i que actualment es considera que no es porten a terme iniciacions del ritual al territori europeu, la Resolució del 24 de març del 2009 del Parlament Europeu indicava l’afectació de fins a mig milió de dones al territori i el risc de que 180.000 nenes i dones que viuen a Europa hi siguin sotmeses anualment.

Tanmateix, a diferents països africans, la pràctica ha estat il·legalitzada de manera progressiva, fet que no s’ha traduït en l’eradicació. El cas del Senegal resulta paradigmàtic; les aprovacions de lleis per abolir la MGF van tenir lloc l’any 1999, però tot i així es continua realitzant de forma clandestina sobre el 26% de les dones.

Per la seva banda, el passat mes d’agost, el Parlament de la Unió Africana va avalar  la prohibició de la MGF a tot el continent. Però malgrat el positiu gest per avançar en la seva supressió,  degut al caràcter consultiu i no legislatiu d’aquest òrgan, si aquest posicionament no s’acompanya d’una dotació econòmica adient i metodologies de treball holístiques, els resultats trigaran dècades a ser constatables.

La comunitat internacional també s’ha posicionat en contra d’aquesta pràctica

La comunitat internacional també s’ha posicionat en contra d’aquesta pràctica en el marc de la CEDAW (Convenció per l’Eliminació de totes les formes de Discriminació Contra les Dones). Una convenció que, ratificada per tots els Estats Membres de la Unió Europea, estableix que el treball preventiu – a nivell sanitari, social, educatiu i judicial- contra la MGF és una obligació dels signants per la defensa dels drets humans. També en aquest sentit, la Directiva europea dels Drets de les Víctimes fa referència explícita a les afectades per la MGF i responsabilitza els estats de la capacitació del cos policial i de tribunals capaços de donar resposta a les necessitats de les víctimes.

A l’Estat Espanyol va ser durant la dècada dels anys 80 quan es va començar a evidenciar-se aquesta problemàtica. Els primers casos denunciats pel personal sanitari van donar-se a Catalunya a començaments de l’any 1993 sense que s’arribessin a materialitzar condemnes; i només a través de la mediació, enriquida per la perspectiva antropològica, es va poder assolir un compromís per part de les diferents comunitats africanes residents a Catalunya de no realitzar el ritual al territori estatal.

Des de l’any 2001, la legislació catalana ha anat impulsant el desenvolupament d’instruments dirigits a protegir la integritat de les nenes des de perspectives multidisciplinàries, actualment integrades al vigent protocol estatal per a l’Actuació Sanitària en relació a la Mutilació Genital Femenina que va ser aprovat el gener del 2015.

Un dels grans reptes que presenta la lluita contra aquesta xacra és el fet que moltes de les dones, malgrat neixin al territori espanyol, no tinguin la nacionalitat espanyola.

Un dels grans reptes que presenta la lluita contra aquesta xacra és el fet que moltes de les dones, malgrat neixin al territori espanyol, no tinguin la nacionalitat espanyola i, per tant, romanguin subjectes a la situació jurídica dels seus progenitors: d’aquesta precarietat legal se’n deriven majors dificultats a l’hora d’establir processos d’integració social i de materialitzar les mesures de lluita per l’eliminació de la MGF.

L’hostilitat creixent de les actuals lleis d’immigració europees i el present afebliment del dret d’asil desencadenat arrel de la recent crisi migratòria, plantegen greus interrogants i conseqüències sobre els mecanismes de coordinació entre les administracions i l’eficàcia per a donar una resposta pertinent a aquesta problemàtica, contribuint a l’accentuació de la vulnerabilitat de les dones.

Maria Segura // Llevadora voluntària a Nurture Project International

Artículos relacionados
Salut

L’oportunitat d’una política sanitària equitativa i garantista

Salut

Més salut pública a totes les polítiques

Número 123Salut

Salut municipalista: un nou paradigma per a la justícia social

Política internacionalSalut

La vacunació per a la covid-19 revertirà les desigualtats generades per la pandèmia?

¿Aún no estás suscrita?

Déjanos tu correo y te mantendremos al día de nuestro contenido