Suscríbete a nuestro boletín y recibe todas las novedades

Drets socialsEconomíaPolítica

Hi ha diners i alternatives per garantir pensions dignes

Com tants altres serveis públics, les pensions ja fa temps que pateixen atacs i retallades, en el marc d’una estratègia de desmantellament gradual de lo públic. L’oportunitat de negoci que suposen les pensions ha despertat l’interès de nombrosos sectors privats que compten a més amb l’inestimable ajut dels mitjans de comunicació que s’encarreguen de difondre veritats a mitges, fum, i missatges catastrofistes. Tot plegat encaminat a generar una opinió pública que assumeixi que les pensions en el futur no es podran pagar i que les actuals estan en dubte. Confusió i por que propicien un escenari on les persones es veuen avocades a la contractació de plans de pensions privats.

Afirmacions que es sostenen sobre veritats a mitges o mentides clarament interessades, i és que el botí és sucós. És l’estalvi de tota una vida dels treballadors i treballadores, més de 100.000 milions d’euros anuals que fan que les entitats financeres es freguin les mans davant de l’oportunitat de fer-se amb ells. L’amenaça per les pensions no és el fet que visquem més anys o el seu cost, és que cobrem salaris més baixos pel fet que tenim feines més precàries. És per això que l’amenaça real són les polítiques que generen i incrementen la desigualtat, l’amenaça a les pensions públiques es diu Partit Popular.

“L’amenaça per les pensions no és el fet que visquem més anys o el seu cost, és que cobrem salaris més baixos pel fet que tenim feines més precàries”.

Utilitzen una campanya de la por i la desinformació per justificar mesures com l’enduriment de les condicions per accedir a una pensió, l’augment en l’edat de jubilació o la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions. L’acceptació resignada de la seva política de desmantellament de drets comporta a més la desmobilització de la gent. I no ho podem permetre. No ho podem permetre perquè el sistema de pensions públiques és una de les grans conquestes de la classe treballadora, i la seva degradació té efectes molt greus sobre les condicions de vida no només dels més grans, sinó també en molts casos de tota la seva família. Com a ciutadans i ciutadanes, és important que entenguem les claus de l’actual situació:

Actualment tenim un sistema públic i de responsabilitat pública, de caràcter universal, basat en la solidaritat intergeneracional, contributiu i que ha de ser suficient per cobrir les necessitats bàsiques. És precisament aquest últim punt el que està i estarà en joc: la suficiència de les pensions públiques. En aquest sentit, cal recordar que la demografia no és una ciència exacta. Utilitzen de forma matussera projeccions per establir una relació precipitada entre el fet que vivim més anys i la suposició de què per tant no podem seguir pagant pensions «tan altes». El que oculten però, aquests gràfics és el fet que els treballadors d’avui produeixen més riquesa que fa vint anys, i que per tant, la clau està novament en com repartim o en qui es queda aquesta riquesa.

“Els treballadors d’avui produeixen més riquesa que fa vint anys”.

El sistema de seguretat social s’havia mantingut tradicionalment en superàvit demostrant en nombroses ocasions la seva fortalesa a diferència dels plans de pensions privats. Actualment pateix un dèficit milionari fruit principalment de les polítiques del PP. Es gasta més en pensions del que s’ingressa, ja que els ingressos per cotització han caigut en picat gràcies a les reformes laborals que afavoriren la precarietat. Alhora els ingressos fiscals han baixat a causa de les polítiques de casino basades en bonificacions i exempcions d’aquells que més tenen.

No gastem massa, i sí, hi ha diners i alternatives per garantir pensions dignes. Espanya està més de 3,5 punts per sota de la despesa mitjana en protecció social de la UE; dedica a pensions un dels percentatges més baixos de la UE, i a més, té un ampli recorregut en termes de millora dels ingressos tributaris perquè la pressió fiscal se situa en un 6,1% per sota de la mitjana de la UE dels 27. No hi ha cap motiu pel qual els joves d’avui no hàgim de tenir accés a una pensió en un futur. Els recursos hi són i garantir unes pensions dignes és només qüestió de prioritats.

 

Aina Vidal  @ainavs
Diputada al Congrés per En Comú Podem

Artículos relacionados
Drets socialsFeminismes

Cuidar als que cuiden

Economía

Lluitant contra la desigualtat: el paper clau de l'impost de successions

Drets socials

Els drets de les persones amb discapacitat

DemocràciaPolítica

Entrevista a Joan Saura: 20 anys després del Tripartit

¿Aún no estás suscrita?

Déjanos tu correo y te mantendremos al día de nuestro contenido