A principis d’aquest any 2017 entrava en vigor la reforma laboral francesa amb una mesura que ha produït certa polèmica: el dret a desconnectar fora de l’horari laboral. En altres paraules, posar límit a l’ús de les noves tecnologies durant les jornades laborals. Així, les empreses de més de 50 treballadors i treballadores a França hauran de posar en marxa instruments que regulin l’ús que es fa, per exemple, del correu electrònic i la missatgeria instantània, per tal d’assegurar els respecte als períodes de descans i de vacances.
La normativa no obliga a apagar el mòbil o tancar el servidor del correu electrònic a partir d’una hora determinada, sinó que el dret a desconnectar passarà per la negociació entre l’empresa i el seu comitè. Sense terminis ni sancions és obvi que la norma és poc precisa i pot generar molts dubtes, però la importància no rau tant en el que diu, sinó en les reflexions que impulsa molt més enllà fins i tot de la mateixa França.
La realitat del món del treball ha canviat molt en les últimes dècades. El capitalisme flexible imperant en l’actualitat poc té a veure amb l’etapa fordista de treball estable i per a tota la vida. Ara flexibilitat i adaptabilitat són la nova norma d’una ideologia neoliberal que ha sabut impregnar el seu discurs arreu del mercat laboral. I, a poc a poc, la normalització de la precarietat s’ha estès molt més enllà de les nostres pròpies consciències.
“La normalització de la precarietat s’ha estès molt més enllà de les nostres pròpies consciències”
Així, parlar del dret a la desconnexió és parlar realment de com combatre la precarietat que les polítiques econòmiques i laborals han volgut regular i sistematitzar. Les noves tecnologies han tingut aspectes positius sobre el concepte de treball, com la possibilitat de treballar des de casa o la millora de les comunicacions en grup. Però no podem obviar les seves enormes conseqüències econòmiques, laborals i sanitàries. Els nous esquemes organitzatius que les noves tecnologies han permès incorporar, revolucionant el món laboral, han provocat també que el concepte de descans hagi vist trontollar les seves garanties i implicacions.
Les aplicacions del correu al mòbil instal·lades de sèrie iwhatsapp o telegram, o totes dues, que ens tenen permanentment localitzables tant a nivell personal com professional, són alguns dels culpables d’unes jornades convertides en interminables de manera camuflada. Mentre la conciliació entre la vida professional i la vida personal es converteix en una utopia. És una realitat que moltes persones senten com, per obligació o per pura addicció, la feina, a través de les noves tecnologies, envaeix el seu àmbit privat.
“La prolongació camuflada de les jornades laborals provoca estrès laboral que afecta de manera indiscutible a l’estat psicosocial dels treballadors i les treballadores”
Una situació que té repercussions també sobre la salut. La prolongació camuflada de les jornades laborals provoca estrès laboral que afecta de manera indiscutible a l’estat psicosocial dels treballadors i les treballadores. Així, en els últims temps, el burnout, conegut com a síndrome d’esgotament professional com a conseqüència del treball, ha augmentat de manera exponencial la seva incidència sobre les persones treballadores. Per tant, quan parlem del dret a la desconnexió, parlem de com garantir la seguretat i la salut en el treball. Un dret que ja tenen reconegut les treballadores i treballadors, però que l’ús de les noves tecnologies està posant en joc.
Estar sempre connectat no vol dir ser més productiu ni treballar millor, sinó tot el contrari. La desprotecció i la vulnerabilitat no poden ser la norma de les relacions laborals i, per això, legislar la desconnexió laboral i reconèixer el dret a desconnectar és necessari.
Montserrat Mompió Gallart// Politòloga i estudiant del Màster universitari en Ocupació i Mercat de Treball
@munsamompio