Gala Pin Ferrando (València, 22 de febrer de 1981) és una política i activista per les llibertats a la xarxa i veïnal barcelonina, amb estudis en filosofia, vinculada a la PAH, regidora a l’Ajuntament de Barcelona a la legislatura del 2015 a la llista de Barcelona en comú, i veïna de La Barceloneta. Actualment té la responsabilitat de regidora de Participació i a més és la Regidora del districte de Ciutat Vella.
1). Com has viscut el pas de l’activisme a la política institucional?
El pas de l’activisme a la política institucional ve d’un context post 15-M on hi ha un clima polític que canvia, on després de 4 anys de crisis hi ha un imaginari col·lectiu que assenyala qui són els responsables de la crisi i en què, per tant, també hi ha una major mobilització social que la que hi havia hagut fins al moment. Això obre finestres d’oportunitat i fa que gent que veníem dels moviments socials comencem a pensar que s’havia d’abordar l’esfera institucional. Bàsicament des de la perspectiva que les institucions polítiques podien ser una eina més per transformar la realitat incidint en una esfera que d’alguna manera era com el sostre de vidre amb el qual ens topàvem constantment.
2). Com a regidora de participació com entens que hauria de ser la relació entre el govern i els moviments socials?
Crec és important que els moviments socials segueixin mantenint la seva independència del govern i de la política de partit però també que tots llegim que hi ha un context diferent on la finestra d’oportunitat o el marc d’acció és major i que, per tant, aquí hi han formules on hem de buscar la corresponsabilitat o la coproducció de polítiques. Però hi ha d’altres vegades que el que necessitem és que els moviments vagin més enllà de la pròpia institució. I crec que una de les coses que nosaltres tenim la responsabilitat de fer des del govern és per una banda generar formes de fer irreversibles -com ara, la instauració de les multi consultes anuals- de tal manera que institucionalitzem nous mecanismes de participació política que arrelin i que acabin esdevenint la norma governi qui governi.
3). Que opines de la recent presentació del Sindicat de Llogaters?
Jo crec que és un espai súper necessari partint de la base que quan hi ha un sentit comú que canvia, o quan es guanya hegemonia, o diga-li com vulguis, aquest sentit comú és el que acaba provocant també canvis legislatius. I en aquest sentit, existeix una necessitat imperiosa que hi hagi una regulació sobre aquest àmbit, així com de que a la ciutat puguem tenir sobirania a l’hora de regular els preus del lloguer per un dret tan bàsic com és l’habitatge davant de la nova onada d’especulació ferotge que s’està produint. Per tant, més enllà que les ciutats li estiguem demanant a l’estat, per mi, és crucial que hi hagi una ciutadania mobilitzada demanant aquest canvi i anant més enllà d’aquest canvi.
4). Com t’ho has fet durant aquests 2 anys de mandat per mantenir-te al marge de tota polèmica política portant un districte tan complex com ciutat vella?
Crec que tot i que Ciutat Vella continua tenint molts dels problemes endèmics que ha tingut durant les últimes dècades, hem fet bona combinació entre la gestió i la planificació de la provisió de polítiques públiques. I aquestes polítiques públiques el que han fet és posar molt el focus en els veïns i el territori. Evidentment tots els ajuntaments parlaven amb els veïns i havien fet coses, però penso que més en la línia de anem a pensar en com gestionem o resolem els problemes dels veïns en lloc de dir: com volem el districte d’aquí a 15 anys i com comencem a treballar ara per aconseguir-ho. Això per una banda. I per una altre, perquè hem partit de la base de que la gent no és idiota i que per tant quan no hem pogut fer alguna cosa hem sigut molt clars en dir: doncs mira, aquest problema no el podrem resoldre per això i per això, i a més, ho veiem així. És a dir, hem estat molt clars en explicar la complexitat perquè creiem que aquesta explicació és empoderadora en si mateixa.
5). T’esperaves acabar tenint algun enfrontament tan seriós amb algun actor del districte com la denúncia que ha interposat contra tu la Inmobiliaria MK Premium?
Si i no. No, perquè des que vàrem formar govern tothom té molt clar que som un equip. Som un equip al districte, i som un equip al govern i això fa que la situació canviï. Que no sigui qüestió d’acabar amb una persona. I també perquè -com va passar quan és va aprovar la regulació de les llicències hoteleres- davant d’aquest tipus de decisions tothom ha tendit a percebre d’una manera molt clara que es tracta de decisions de l’equip de govern de Barcelona En Comú que mai hem negat ni d’on venim ni a on volem arribar i aquesta claredat ha ajudat a fer que tots els actors sàpiguen amb qui s’estan trobant per lo bo i per lo dolent. I si, perquè amb actors que practiquen un descaro tan pornogràfic en l’explicació pública de pràctiques de vulneració de drets amb absoluta impunitat, queda clar el fet que no estan acostumats a que els hi diguin que no. És gent que fa molts anys que fa aquestes pràctiques i que segurament s’ha trobat amb una administració que li ha posat traves però que no ha actuat d’una manera contundent o de manera tant de cara com ho hem fet nosaltres amb ells.
6). En repetides ocasions has fet notòria la teva intolerància vers el masclisme, encunyant l’expressió de “hombres de más de 40 con corbata”. Al llarg d’aquests dos anys de mandat t’hi has acostumat?
No. No t’hi acostumes. De fet cada cop t’emprenyes més. En part perquè hi ha la part afegida de dir, jo ara i aquí sóc institució, i per tant, t’estàs ficant amb un càrrec electe i amb el govern d’una institució que defensa l’interés general. Però al marge d’això, no t’acostumes perquè no t’has d’acostumar mai al masclisme. No ens hem acostumat en cap dels moments de les nostres vides que ho hem patit 80.000 vegades i tampoc ho farem ara. L’única diferència és que ara tenim un altaveu que abans no teníem.
7). Ja som a mitjans de mandat, podries destacar un tema de ciutat que consideris resolt, un d’encaminat i un de pendent?
Em costa perquè tinc constantment la sensació que hauríem de fer molt més. També de què fem tot el que podem, però ens queda tant per fer… A veure, et diria clarament que el que hem tancat és el PEUAT, el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics. El que no vol dir que hàgim resolt el tema del turisme però si la regulació dels llits d’allotjament turístic que era una de les nostres promeses electorals i que a més va ser molt dur perquè quan vàrem començar semblava que anaven a caure “las ocho plagas de egipto” per voler regular els allotjaments turístics i ara tothom entén que s’ha de regular el turisme i sobretot que s’ha de tenir un control públic d’aquest. Encaminat, em venen al cap les municipalitzacions; la funerària, l’aigua, temes que estan pendents però que s’estan abordant amb una clara voluntat política per enfortir l’estructura municipal. I un pendent, per resoldre, podria ser el tema de la gentrificació. En bona mesura perquè hi ha moltes coses que no són competència nostra, però estem treballant com abordar-lo des de les nostres competències.
8). Recentment has estat escollida membre de la coordinadora d’Un País En Comú. Com vius aquest projecte i perquè vas decidir formar-ne part?
Sóc molt conscient que, si volem tenir un projecte que pugui enfortir el municipalisme, és molt necessària la constitució d’aquest espai. Necessitem comptar amb la complicitat de la generalitat perquè legisli pel bé comú i que això reverteixi directament sobre els nostres pobles i ciutats. I perquè això passi cal superar el carreró sense sortida al que ha arribat “el procés”. Cal crear una alternativa que digui sobiranisme si, sobirania per sobre de tot i referèndum també; però des d’un plantejament de fraternitat amb tota la resta de pobles de l’estat que reivindiqui sobirania no només en la qüestió nacional, sinó, en tots els àmbits. I que torni a posar a la gent al centre. Per fer-ho necessitem un projecte que reivindiqui que s’han de cobrir les necessitats bàsiques i garantir els drets socials de la ciutadania. Tanmateix em costa pensar com hem de construir molt des de baix un projecte que ha d’il·lusionar a tanta gent i tan diversa.
9). Com a una de les persones més joves d’aquesta direcció, quin paper creus que hauria de tenir el col·lectiu juvenil dins d’aquest nou espai?
Jo crec que per una banda els joves han de ser els que marquin l’agenda i que diguin: eh aquesta forma de fer, no pot ser! Han de ser també els que ajudin a posar les bases per generar quadres d’organització frescos i formats. És a dir, jo crec que els joves tenen la capacitat de fer una cosa que només poden fer ells; formar-se entre ells i donar contingut i formes a la política del nou subjecte sense replicar vicis. Però crec que, sobretot, el que espero d’ells és que tinguin formes de fer innovadores i engrescadores que ens ajudin a construir un espai sexy. Que tu no hagis de ser una persona amb moltíssima consciència política o amb un ideari súper format per militar a UPEC, que et resulti un espai amable, sexy i atractiu políticament al que vulguis sumar-te perquè quan arribes hi trobes un lloc des del qual pots transformar la realitat.
Alba Molina// Politòloga i Comunicòloga