Suscríbete a nuestro boletín y recibe todas las novedades

Uncategorized

Guanyar Catalunya és guanyar els municipis

Som al bell mig d’una campanya electoral tensa i anòmala. Anòmala per com ha estat convocada: a través del 155, des del govern central i amb gent a la presó. Tensa perquè sembla que molt poca gent vulgui parlar dels problemes de la gent comuna. Sembla que molt poca gent vulgui enfrontar-se a la realitat: el nostre país fa cinc anys que està aturat. De fet, hem patit retrocessos enormes en la majoria dels àmbits, tot tapat per aquesta guerra de banderes i plebiscits que mai no acaben.

Moltes persones joves n’estem fartes. Mentre parlaven del país que uns i altres volien sense consultar-nos, és a nosaltres a qui els seus fulls de ruta han deixat enrere. Ens hem vist sotmeses a pagar unes matrícules universitàries prohibitives, que han expulsat a companys i companyes dels estudis. Ens hem vist obligades a haver de marxar dels nostres pobles i ciutats per buscar millors oportunitats, ja sigui a Barcelona o, si no hem tingut prou sort, a Alemanya. Quan hem pogut quedar-nos, hem vist com les nostres viles s’han convertit en ciutats dormitori on, si ja és difícil tenir una vida digna, viure com a jove ho és encara més.

Parlo de ciutats com Vilanova i la Geltrú, amb milers de pisos buits arrel d’una crisi que tothom, excepte els qui encara la patim, ha oblidat. Parlo d’una comarca com el Garraf, on l’oferta d’oci, tant nocturn com diürn, és mínima, comercial i estereotipada. I parlo d’una vegueria com el Penedès, on l’atur juvenil i la falta d’equitat territorial ens nega la possibilitat de desenvolupar plenament els nostres projectes vitals.

Mentre parlaven del país que uns i altres volien sense consultar-nos, és a nosaltres a qui els seus fulls de ruta han deixat enrere.

Les persones joves que participem de la candidatura de Catalunya en Comú Podem tenim molt clar que aquestes són les nostres lluites. Som activistes de l’associacionisme juvenil o del moviment estudiantil que volen recuperar les seves ciutats guanyant Catalunya. Tenim molt clar que un país es fa des del municipalisme, barri a barri, i així volem construir-lo a partir del 22D.

Ens cal una nova agenda social, l’Agenda del Comú, que desenvolupi aquestes polítiques que tant necessitem. Per fer-ho, les administracions locals han de tenir prou autonomia com per poder adaptar-se a les necessitats de la seva ciutadania de manera directa, gairebé personalitzada. I és només des de la Generalitat on això es pot aconseguir.

Només a través del coneixement del territori que aportem des del municipalisme podrem dedicar més recursos a les zones més afectades.

Som ferms defensors de la subsidiarietat, la presa de decisions -i la creació de polítiques- al nivell més proper de la ciutadania. Només així podrem implementar de manera efectiva l’Agenda del Comú.

Ens caldrà subsidiarietat per implementar una renda bàsica d’emancipació juvenil a nivell penedesenc com a primera eina d’un pla de xoc que ens permeti combatre l’atur juvenil.

Només a través del coneixement del territori que aportem des del municipalisme podrem dedicar més recursos a les zones més afectades. Com, per exemple, el Baix Penedès. Ens caldrà conèixer els nostres pobles i ciutats per saber de la necessitat d’una aposta clara pel cinema o la música garrafenca, per entendre que l’oci mai és soroll, és cultura. I ens caldrà trepitjar molt de barri per saber que cal donar sortida als centenars de pisos buits del barri de Mar de Vilanova i la Geltrú. Un pla d’habitatge jove que ens ha de permetre viure, i no només sobreviure, a les nostres ciutats.

Jo ho tinc molt clar. El proper 21D decidiré molt més que l’agenda social que vull per la societat de la qual sóc part. Decidiré, també, un model de país. Podré decidir acceptar un país centralitzat a Madrid que no té en compte les diversitats nacionals. Podré decidir construir un país que només governi per una part, a través d’una democràcia massa vegades autoritària. O, podré decidir fer un país que pensi en, i des de, cada poble i ciutat.

Per l’equitat territorial amb perspectiva jove, portem el barri al Parlament!

Marc Martorell // Candidat número 39 per Barcelona de Catalunya en Comú Podem

 

Artículos relacionados
Uncategorized

Abertis: 50 anys explotant el peatge de l’autopista C32

DestacadosUncategorized

Entrevista a Lamine Sarr: "Los pobres no pueden ocupar el espacio público"

Uncategorized

Municipalització de l’aigua: marcant tendència

DestacadosJustícia socialUncategorized

Garantir la protecció de dades en temps electorals

¿Aún no estás suscrita?

Déjanos tu correo y te mantendremos al día de nuestro contenido