En parlar del què és necessari per a que la transició ecosocial tingui lloc és fàcil enfocar-se en les innovacions tecnològiques. Aquestes, per descomptat, poden optimitzar l’ús dels recursos i contribuir a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Però, per tal d’assolir la transformació necessària per a que el desenvolupament humà sigui compatible amb la salut planetària, cal que es demandin i s’impulsin els canvis a nivell socio-polític. I per a que tot això tingui lloc és indispensable que augmenti la participació ciutadana, en especial la de les persones joves.
Les generacions més joves, Mil·lenials i Gen Z, és preocupen més pels impactes del canvi climàtic i la degradació dels ecosistemes que les dels seus pares i avis. Les dades mostren que un 70% de joves entre 18 a 34 anys es preocupen per l’escalfament global, front el 55% de les persones de 55 anys o més (Climate Change Communication). Malgrat ser qui més es veuran afectades pels efectes del canvi climàtic és més probable que opinin que és inútil actuar de forma conscient amb el medi ambient ja que es creu que no servirà de res. Per tant, el pessimisme ha calat i els ha desincentivat a actuar (Kings College London).
I perquè és tant important que augmenti la participació en la població jove?
Un dels principals marcs internacionals per a la transició són els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i l’Agenda 2030, on s’ha emfatitzat la participació de tots els actors (Nacions Unides). El desenvolupament sostenible afecta a tothom, però l’èxit o fracàs en assolir-lo té un impacte molt més important en els joves, ja que som els que haurem d’enfrontar-nos amb les conseqüències dels errors que s’han comès i es cometin d’ara en endavant. Per això, les organitzacions joves són actors centrals en la promoció del desenvolupament sostenible i de models i sistemes més sostenibles en tots els nivells (global, nacional i local).
A més, la participació en els processos polítics a més d’accelerar la implementació de polítiques que suposin un pas endavant en el bon camí i que un cop implementades tinguin una major acceptació entre la ciutadania, també té un efecte positiu en quant a salut mental. Formar part d’un col·lectiu que lluita pels mateixos objectius pot ajudar a veure la crisi climàtica de forma menys pessimista i sortir del bloqueig que causa l’ecoansietat.
I per acabar, us animo a totes i tots el que esteu llegint a ser més participatius per tal de contribuir a que el nostre món sigui una mica menys dolent. Ja sigui compartint les vostres idees, debatent, votant o unint-vos a una associació o partit del vostre barri, poble o ciutat. El futur no pinta bé, és veritat, però la inacció no contribuirà a que deixi de ser així. Per això cal actuar l’abans possible i fent-ho juntes tindrem un impacte molt més gran.
Mylena Ferreira Paulista. Jurista i politòloga, estudiant de màster en sostenibilitat. Membre de l’Equip Coordinador Nacional de Joves Ecosocialistes.
