A finals de novembre de 2022, el Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu, van aprovar el pressupost de la Unió Europea (UE) per a l’any 2023. Aquesta aprovació significava que, per tercer any consecutiu, es donava llum verda a un pressupost amb un dels instruments econòmics més importants dels darrers anys: els Fons Next Generation.
Aquests Fons es van acordar el juliol de 2020 per part del Consell Europeu, per executar en el període 2021-2026, amb objectius com contrarestar el terratrèmol social i econòmic a causa de la pandèmia de la COVID-19 i impulsar la inversió en la digitalització de la societat i una economia que inclogui polítiques públiques amb perspectiva climàtica. Uns mesos després, al desembre, el Consell de la Unió Europea va aprovar el pressupost a llarg termini de la Unió Europea (marc financer plurianual) per al període 2021- 2027. La importància fiscal d’aquest pressupost és cabdal per entendre les dinàmiques polítiques i pressupostàries dels estats membres de la Unió Europea, ja que és un instrument que, a banda de proporcionar un marc pressupostari estable, serveix per coordinar la despesa a les prioritats polítiques de la UE, augmentar la capacitat de previsió de les finances per als cofinançadors i beneficiaris, garantir la disciplina pressupostària i possibilitar l’adopció del pressupost anual de la UE. A la vegada, fixa el sostre pressupostari de la despesa anual de la UE de cada rúbrica (àmbit de despesa): el nombre d’obligacions jurídiques que la UE pot contraure (compromisos) i les quantitats efectivament gastades (pagaments). Com a eixos vertebradors del marc financer plurianual es van definir els següents:
En total, el marc financer plurianual 2021-2027 ascendeix a preus corrents a 1.216 milions d’euros. Si sumem a aquesta xifra els 806.900 milions d’euros (el 5% del PIB de la UE), que representen els Fons Next Generation podem observar com aquests han suposat un gran suport al paquet financer europeu, el qual ha assolit en total la xifra de 2.023 milions d’euros. A més a més, durant les primeres setmanes de pandèmia, l’Eurogrup va presentar un paquet d’emergència, centrat en el sector del treball, amb un import de 540.000 milions d’euros (a preus de 2018). Amb tot, els estats membres van assumir un paper actiu i un nivell de despesa extraordinari en la recuperació social i econòmica, context en el qual les desigualtats ja existents tenien un gran perill a consolidar-se.
Per neutralitzar la inestabilitat provocada per la pandèmia de la COVID-19, els Fons Next Generation s’han distribuït en set programes sectorials, materialitzats en préstecs i subvencions als estats membres:
La proposta d’Espanya
Espanya ha estat un dels països que ha tingut un coixí de finançament més ampli, situant-se al capdavant dels receptors dels Fons Next Generation, juntament amb Itàlia. Per fer el repartiment, la Unió Europea va prioritzar aquells països més perjudicats econòmicament per la pandèmia (segons els criteris establerts en el Reglament 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell de 12 de febrer de 2021, que estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència), assignant a Espanya aproximadament 160.000 milions d’euros per al període 2021-2026. Itàlia, per la seva banda, està previst que rebi al voltant d’uns 190.000 milions d’euros durant el mateix període.
Per tal de desplegar la inversió en cadascun dels estats membres de la UE, cada estat havia de presentar els seus plans nacionals de recuperació i resiliència, amb objectius comuns als pressupostos de la UE i vinculats a les recomanacions del Semestre Europeu i una inversió mínima en l’àrea climàtica del 37% i en estratègia digital del 20%, a la Comissió Europea, òrgan encarregat d’avaluar-los i traslladar-ho al Consell de la UE per tal que pogués aprovar les despeses a càrrec del fons de recuperació. En aquest sentit, el 13 de juliol de 2021 el Consell de la UE va aprovar el Pla de Recuperació i Resiliència (2021-2023) presentat per Espanya, amb quatre àmbits de treball: la transició verda, la transformació digital, la cohesió social i territorial i la igualtat de gènere. En total, més de 160.000 milions d’euros, distribuïts en dues fases: primera fase de 70.000 milions d’euros i 94.300 milions d’euros en la segona fase, actius financers mobilitzats a través del projecte d’Addenda, aprovat a principis de juny de 2023 pel Consell de Ministres i que amb l’impacte de la invasió russa a Ucraïna s’ha fet especial èmfasi en treballar especialment en la generació d’energies renovables. A dades de febrer de 2023, Espanya havia rebut 31.036 milions d’euros. A tot això, s’ha de sumar els 36.700 milions d’euros de Fons Estructurals ja previstos per Espanya en el marc financer plurianual 2021-2017.
Les inversions del Pla s’instrumentalitzen a través de l’Administració General de l’Estat, les Comunitats Autònomes (CCAA) i Ciutats Autònomes o Ajuntaments i els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica, el que demostra la importància de la col·laboració interadministrativa. Per la seva part, a dades de 24 de maig de 2023, les Comunitats Autònomes (CCAA) tenien assignat 23.458 milions d’euros, per gestionar per si mateixes. Catalunya és la segona comunitat autònoma que ha rebut més inversió dels Fons Next Generation, quedant per darrere d’Andalusia: a dades de 24 de maig de 2023, Catalunya havia rebut 3.181 milions d’euros, mentre que Andalusia havia rebut 3.420 milions d’euros. Amb l’Addenda, els fons destinats a les CCAA van incrementar; per exemple, en el cas català passant dels 3.039 milions d’euros assignats inicialment als 3.489 milions d’euros.
Una gran despesa amb important impacte econòmic
Tot aquest nivell de despesa ha tingut un fort impacte en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) dels anys 2021, 2022 i 2023; per exemple, per a l’any 2023, els fons del mecanisme de recuperació i resiliència pressupostats superen els 25.000 milions d’euros i les partides del pla en els pressupostos creixen un 6’7% respecte a l’any anterior. Les inversions que han crescut més per a l’any 2023 són: la política industrial Espanya 2030, la rehabilitació d’habitatge i regeneració urbana, la connectivitat digital i el pla de xoc per a l’economia de les cures i el reforç. La gestió dels fons del Pla es fa a través dels crèdits assignats als PGE i, de manera general, només es podran executar amb la finalitat de finançar actuacions conformes al seu marc regulador.
En termes econòmics, segons el tercer informe d’execució del pla de recuperació publicat al febrer pel govern espanyol apunta que el pla de recuperació ha incentivat el creixement dels ingressos fiscals, contribuint a reduir el dèficit i el deute, mentre que s’ha accelerat el procés de modernització en els àmbits de la ciència i la tecnologia, ha augmentat la I+D i s’ha recuperat positivament el mercat laboral i el sector exterior després de la pandèmia. A la creació de llocs de treball ha tingut un important paper la reforma laboral impulsada per la vicepresidenta segona i ministra de treball i economia social Yolanda Díaz: el nombre de persones ocupades ha sobrepassat els 21 milions el segon trimestre de 2023 i s’han eliminat figures contractuals que facilitaven la temporalitat injustificada com el contracte d’obra i servei.
D’altra banda, el tercer informe d’execució fa una valoració positiva de la posada en marxa, a la pràctica, dels Fons Next Generation. Es calcula que hi ha 190.000 projectes finançats amb els fons, més de 150.000 noves places de formació professional i més de 2.500 investigadors contractats. A la vegada, es calcula que han rebut finançament a través dels fons més de 150.000 empreses, més de 5.000 centres d’investigació i més de 25.000 persones físiques. Respecte als eixos del Pla, les dades apunten que la transició ecològica i digital s’ha consolidat, amb un impuls de les energies renovables en el circuit de generació d’energia (aproximant-se al 50%) i amb el creixement de la digitalització de l’economia (ara és un 22% del PIB).
Cap a un nou horitzó fiscal?
Una de les preguntes més recurrents quan es van proposar els Fons era en relació amb el seu finançament. Mentre que el pressupost plurianual de la UE es nodreix de les aportacions dels estats membres, el projecte Fons Next Generation es finança a través l’emissió de deute, mitjançant emprèsits que la Comissió Europea va contraient als mercats internacionals de capital entre els anys 2021 i 2026 en nom de la Unió Europea, i de la inversió privada. En el cas dels préstecs, són els estats membres els que directament hauran de reemborsar el finançament obtingut per la UE, mentre que en el cas de les ajudes no reemborsables el retorn es farà amb càrrec als pressupostos de la UE. Aquest reemborsament està previst que s’iniciï a partir de 2028 fins a 2058.
Per tal de retornar els préstecs és imprescindible que la UE i els estats membres impulsin figures tributàries, sobretot en els àmbits amb més retorn dels fons, el mediambiental i el digital, amb l’objectiu d’obtenir més recursos propis. En aquest sentit, el Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) ha plantejat propostes com el gravamen a les emissions de carboni, un impost digital, un impost a les transaccions financeres (a escala europea) o una contribució del sector empresarial. El protagonisme d’aquestes figures impositives permetria no haver de retallar la despesa dels pressupostos europeus, a banda de no haver de dependre de la política tributària de cadascun dels estats.
Segons l’anàlisi del Banc d’Espanya, les sensacions al mercat de valors són positives, ja que els inversors de la zona euro han consolidat les seves inversions, perquè projectes com aquest fons reforcen el projecte europeu, en gran part per l’expansió del deute supranacional i la compartició del risc que això implica per a tots els estats membres. Alhora, s’apunta que això podria ser l’inici del camí cap a una integració europea en l’àmbit dels mercats de capital i de la banca.
En aquest context hi ha una idea que està consolidada: les operacions financeres de la UE estan augmentant considerablement. És necessari establir mecanismes de transparència i rendició democràtica de la gestió financera de la UE, per assegurar una resposta econòmica i social a l’altura dels reptes actuals, allunyada de models de gestió econòmica anterior (per exemple, la de la crisi econòmica de 2008). A la vegada, és fonamental apropar les institucions europees a la seva ciutadania en un moment clau com en el que ens trobem, on l’any 2024 estem cridats a les urnes per decidir la composició del futur Parlament Europeu.
Mireia Boix Labarca. Graduada en dret i ciència política. Co-coordinadora de Joves de Barcelona en Comú i Responsable d’Organització i Finances de Joves Ecosocialistes
