Suscríbete a nuestro boletín y recibe todas las novedades

EconomíaUnió Europea

La influència dels Fons Next Generation en l’escenari fiscal i polític europeu

A finals de novembre de 2022, el Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu,  van aprovar el pressupost de la Unió Europea (UE) per a l’any 2023. Aquesta  aprovació significava que, per tercer any consecutiu, es donava llum verda a un  pressupost amb un dels instruments econòmics més importants dels darrers anys: els  Fons Next Generation

Aquests Fons es van acordar el juliol de 2020 per part del Consell Europeu, per executar  en el període 2021-2026, amb objectius com contrarestar el terratrèmol social i econòmic  a causa de la pandèmia de la COVID-19 i impulsar la inversió en la digitalització de la  societat i una economia que inclogui polítiques públiques amb perspectiva climàtica. Uns  mesos després, al desembre, el Consell de la Unió Europea va aprovar el pressupost  a llarg termini de la Unió Europea (marc financer plurianual) per al període 2021- 2027. La importància fiscal d’aquest pressupost és cabdal per entendre les dinàmiques  polítiques i pressupostàries dels estats membres de la Unió Europea, ja que és un  instrument que, a banda de proporcionar un marc pressupostari estable, serveix per  coordinar la despesa a les prioritats polítiques de la UE, augmentar la capacitat de  previsió de les finances per als cofinançadors i beneficiaris, garantir la disciplina  pressupostària i possibilitar l’adopció del pressupost anual de la UE. A la vegada, fixa el  sostre pressupostari de la despesa anual de la UE de cada rúbrica (àmbit de despesa):  el nombre d’obligacions jurídiques que la UE pot contraure (compromisos) i les  quantitats efectivament gastades (pagaments). Com a eixos vertebradors del marc  financer plurianual es van definir els següents: 

Font: elaboració pròpia

En total, el marc financer plurianual 2021-2027 ascendeix a preus corrents a 1.216  milions d’euros. Si sumem a aquesta xifra els 806.900 milions d’euros (el 5% del PIB  de la UE), que representen els Fons Next Generation podem observar com aquests han  suposat un gran suport al paquet financer europeu, el qual ha assolit en total la xifra de  2.023 milions d’euros. A més a més, durant les primeres setmanes de pandèmia,  l’Eurogrup va presentar un paquet d’emergència, centrat en el sector del treball, amb un  import de 540.000 milions d’euros (a preus de 2018). Amb tot, els estats membres van  assumir un paper actiu i un nivell de despesa extraordinari en la recuperació social i  econòmica, context en el qual les desigualtats ja existents tenien un gran perill a  consolidar-se.

Per neutralitzar la inestabilitat provocada per la pandèmia de la COVID-19, els Fons  Next Generation s’han distribuït en set programes sectorials, materialitzats en préstecs  i subvencions als estats membres: 

Font: elaboració pròpia

La proposta d’Espanya 

Espanya ha estat un dels països que ha tingut un coixí de finançament més ampli,  situant-se al capdavant dels receptors dels Fons Next Generation, juntament amb Itàlia.  Per fer el repartiment, la Unió Europea va prioritzar aquells països més perjudicats  econòmicament per la pandèmia (segons els criteris establerts en el Reglament  2021/241 del Parlament Europeu i del Consell de 12 de febrer de 2021, que estableix el  Mecanisme de Recuperació i Resiliència), assignant a Espanya aproximadament  160.000 milions d’euros per al període 2021-2026. Itàlia, per la seva banda, està  previst que rebi al voltant d’uns 190.000 milions d’euros durant el mateix període. 

Per tal de desplegar la inversió en cadascun dels estats membres de la UE, cada estat  havia de presentar els seus plans nacionals de recuperació i resiliència, amb objectius  comuns als pressupostos de la UE i vinculats a les recomanacions del Semestre  Europeu i una inversió mínima en l’àrea climàtica del 37% i en estratègia digital del 20%,  a la Comissió Europea, òrgan encarregat d’avaluar-los i traslladar-ho al Consell de la  UE per tal que pogués aprovar les despeses a càrrec del fons de recuperació. En aquest  sentit, el 13 de juliol de 2021 el Consell de la UE va aprovar el Pla de Recuperació i  Resiliència (2021-2023) presentat per Espanya, amb quatre àmbits de treball: la  transició verda, la transformació digital, la cohesió social i territorial i la igualtat de  gènere. En total, més de 160.000 milions d’euros, distribuïts en dues fases: primera  fase de 70.000 milions d’euros i 94.300 milions d’euros en la segona fase, actius  financers mobilitzats a través del projecte d’Addenda, aprovat a principis de juny de 2023 pel Consell de Ministres i que amb l’impacte de la invasió russa a Ucraïna s’ha fet  especial èmfasi en treballar especialment en la generació d’energies renovables. A  dades de febrer de 2023, Espanya havia rebut 31.036 milions d’euros. A tot això, s’ha  de sumar els 36.700 milions d’euros de Fons Estructurals ja previstos per Espanya en  el marc financer plurianual 2021-2017.  

Les inversions del Pla s’instrumentalitzen a través de l’Administració General de l’Estat,  les Comunitats Autònomes (CCAA) i Ciutats Autònomes o Ajuntaments i els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica, el que demostra la  importància de la col·laboració interadministrativa. Per la seva part, a dades de 24  de maig de 2023, les Comunitats Autònomes (CCAA) tenien assignat 23.458 milions  d’euros, per gestionar per si mateixes. Catalunya és la segona comunitat autònoma que  ha rebut més inversió dels Fons Next Generation, quedant per darrere d’Andalusia: a  dades de 24 de maig de 2023, Catalunya havia rebut 3.181 milions d’euros, mentre que  Andalusia havia rebut 3.420 milions d’euros. Amb l’Addenda, els fons destinats a les  CCAA van incrementar; per exemple, en el cas català passant dels 3.039 milions d’euros  assignats inicialment als 3.489 milions d’euros. 

Una gran despesa amb important impacte econòmic 

Tot aquest nivell de despesa ha tingut un fort impacte en els Pressupostos Generals  de l’Estat (PGE) dels anys 2021, 2022 i 2023; per exemple, per a l’any 2023, els fons  del mecanisme de recuperació i resiliència pressupostats superen els 25.000 milions  d’euros i les partides del pla en els pressupostos creixen un 6’7% respecte a l’any  anterior. Les inversions que han crescut més per a l’any 2023 són: la política industrial  Espanya 2030, la rehabilitació d’habitatge i regeneració urbana, la connectivitat digital i  el pla de xoc per a l’economia de les cures i el reforç. La gestió dels fons del Pla es fa  a través dels crèdits assignats als PGE i, de manera general, només es podran  executar amb la finalitat de finançar actuacions conformes al seu marc regulador. 

En termes econòmics, segons el tercer informe d’execució del pla de recuperació  publicat al febrer pel govern espanyol apunta que el pla de recuperació ha incentivat  el creixement dels ingressos fiscals, contribuint a reduir el dèficit i el deute, mentre  que s’ha accelerat el procés de modernització en els àmbits de la ciència i la tecnologia,  ha augmentat la I+D i s’ha recuperat positivament el mercat laboral i el sector exterior  després de la pandèmia. A la creació de llocs de treball ha tingut un important paper la  reforma laboral impulsada per la vicepresidenta segona i ministra de treball i economia  social Yolanda Díaz: el nombre de persones ocupades ha sobrepassat els 21 milions el  segon trimestre de 2023 i s’han eliminat figures contractuals que facilitaven la  temporalitat injustificada com el contracte d’obra i servei. 

D’altra banda, el tercer informe d’execució fa una valoració positiva de la posada en  marxa, a la pràctica, dels Fons Next Generation. Es calcula que hi ha 190.000 projectes  finançats amb els fons, més de 150.000 noves places de formació professional i més de  2.500 investigadors contractats. A la vegada, es calcula que han rebut finançament a  través dels fons més de 150.000 empreses, més de 5.000 centres d’investigació i més  de 25.000 persones físiques. Respecte als eixos del Pla, les dades apunten que la  transició ecològica i digital s’ha consolidat, amb un impuls de les energies renovables en el circuit de generació d’energia (aproximant-se al 50%) i amb el creixement de la  digitalització de l’economia (ara és un 22% del PIB). 

Cap a un nou horitzó fiscal? 

Una de les preguntes més recurrents quan es van proposar els Fons era en relació amb  el seu finançament. Mentre que el pressupost plurianual de la UE es nodreix de les  aportacions dels estats membres, el projecte Fons Next Generation es finança a  través l’emissió de deute, mitjançant emprèsits que la Comissió Europea va contraient als mercats internacionals de capital entre els anys 2021 i 2026 en nom  de la Unió Europea, i de la inversió privada. En el cas dels préstecs, són els estats  membres els que directament hauran de reemborsar el finançament obtingut per la UE,  mentre que en el cas de les ajudes no reemborsables el retorn es farà amb càrrec als  pressupostos de la UE. Aquest reemborsament està previst que s’iniciï a partir de 2028  fins a 2058. 

Per tal de retornar els préstecs és imprescindible que la UE i els estats membres  impulsin figures tributàries, sobretot en els àmbits amb més retorn dels fons, el  mediambiental i el digital, amb l’objectiu d’obtenir més recursos propis. En aquest sentit,  el Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) ha plantejat propostes com el gravamen  a les emissions de carboni, un impost digital, un impost a les transaccions  financeres (a escala europea) o una contribució del sector empresarial. El  protagonisme d’aquestes figures impositives permetria no haver de retallar la despesa  dels pressupostos europeus, a banda de no haver de dependre de la política tributària  de cadascun dels estats. 

Segons l’anàlisi del Banc d’Espanya, les sensacions al mercat de valors són positives,  ja que els inversors de la zona euro han consolidat les seves inversions, perquè  projectes com aquest fons reforcen el projecte europeu, en gran part per l’expansió del  deute supranacional i la compartició del risc que això implica per a tots els estats  membres. Alhora, s’apunta que això podria ser l’inici del camí cap a una integració  europea en l’àmbit dels mercats de capital i de la banca. 

En aquest context hi ha una idea que està consolidada: les operacions financeres de la UE estan augmentant considerablement. És necessari establir mecanismes de  transparència i rendició democràtica de la gestió financera de la UE, per assegurar  una resposta econòmica i social a l’altura dels reptes actuals, allunyada de models de  gestió econòmica anterior (per exemple, la de la crisi econòmica de 2008). A la vegada,  és fonamental apropar les institucions europees a la seva ciutadania en un moment  clau com en el que ens trobem, on l’any 2024 estem cridats a les urnes per decidir la  composició del futur Parlament Europeu. 

Mireia Boix Labarca. Graduada en dret i ciència política. Co-coordinadora de Joves de Barcelona en Comú i Responsable d’Organització i Finances de Joves Ecosocialistes

Artículos relacionados
Unió Europea

Eleccions europees 2024: què ens hi juguem?

Economía

Lluitant contra la desigualtat: el paper clau de l'impost de successions

PolíticaUnió Europea

Entrevista a Carlos Corrochano: El futur de la Unió Europea

AntiracismePolítica y EconomíaUnió Europea

Neocolonialisme i racisme a la Unió Europa

¿Aún no estás suscrita?

Déjanos tu correo y te mantendremos al día de nuestro contenido