Estem lluitant pel feminisme en diversos racons d’Europa. I en els últims anys, malauradament, ens hem adonat que a vegades no avancem, ens alentim, tot i que moltes de nosaltres estem advocant per més igualtat. En els darrers anys, m’he trobat repetidament amb un problema, i estic segura que no estic sola en aquesta realització. El problema: Els diners són poder, i aquest poder està en mans d’uns pocs homes.
Això perjudica a tothom que no sigui blanc, masculí o heterosexual: dones, persones amb discapacitat, BPOC (Negres, Indígenes i Persones de Color), migrants i persones queer. Principalment, els homes prenen decisions en política i economia i decideixen com la Unió Europea gasta diners, la grandària de diversos pressupostos financers i quins sectors reben inversions. La política fiscal és un domini ocupat per homes, en la pràctica, teoria i debats socials. I fins i tot les aliances feministes, activistes i polítics feministes haurien d’estar millor recolzats en convertir les demandes feministes en mesures de política fiscal.
Tornem breument al temps de la pandèmia de Covid-19: Milions de famílies estan al límit: treballant des de casa, cuidant els nens a casa. Els hospitals i els treballadors de la salut estan superant el seu límit cada dia. Les petites empreses i els autònoms estan tancant una darrera l’altra perquè l’ajuda econòmica no arriba a temps. Els més afectats per aquestes conseqüències són les dones: en rols de cures, en professions sanitàries, entre els autònoms i pares i mares solters. L’octubre de 2021, les Nacions Unides van declarar: la Covid-19 és una crisi per a les dones, a Europa i arreu del món. Recordo aquest temps perquè llavors, vam acordar que ho faríem millor després, que volíem aprendre’n. Però ara, tres anys després, hem de reconèixer que no hem après de la pandèmia. Mentre el 2020 aclamàvem des dels balcons i ens asseguràvem que volíem invertir més en educació, sanitat i cohesió social, continuem fent el contrari. A la UE, hem decidit moltes iniciatives de finançament amb noms atractius, com #nextgen-EU, abans i després de la pandèmia. Aquests podrien ser ideals per mitigar la crisi d’igualtat que ha estat agreujada per la pandèmia. Si volem implementar la igualtat de gènere a Europa, també hem de considerar els recursos financers associats. La igualtat de gènere no és alguna cosa que simplement es promet en discursos; també l’hem d’implementar estructuralment en la nostra política fiscal.
Vivim en una època de múltiples crisis: la crisi financera de 2008, la crisi de Covid-19, la guerra a Ucraïna, la inflació i els salaris baixos. La conseqüència: problemes com l’atur juvenil, les retallades en les pensions a l’Europa meridional i un sistema sanitari més feble continuen sense resoldre’s de manera sostenible.
Què ajuda? Política fiscal participativa: feminista, europea i inclusiva.
Per mantenir-nos totes inspirades i compromeses amb l’acció feminista, esmentaré alguns exemples inspiradors del debat actual sobre política financera equitativa de gènere i el seu impacte. D’aquí al 2050, podem crear 10,5 milions de nous llocs de treball a la UE si preparem les dones que actualment no estan en la força laboral per a noves feines millor remunerades, segons l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere. Al Regne Unit, una xarxa independent de científics i activistes està influent activament en les discussions pressupostàries cada any. Àustria ha integrat la planificació pressupostària equitativa de gènere en la seva constitució des de 2009. A Itàlia, principalment les dones estan lluitant en organitzacions antimàfia contra l’opressió. Aquesta lluita, sovint liderada per dones, per l’atenció pública a la corrupció i la influència econòmica a través de les estructures mafioses és feminista. Les vostres lluites feministes a Catalunya i Espanya també demostren que val la pena continuar. Les vostres vagues el 8 de març demostren l’impacte significatiu que el treball de cures de les dones té en el funcionament de la societat. Aquestes vagues ens inspiren a tot Europa!
Europa ja té aquestes dones i lluitadores! Com a Joves Verds a tot Europa, només necessitem ser socis fiables per a aquestes activistes per a la llibertat, l’autodeterminació i la independència financera.
Això significa concretament: hem de consolidar els projectes feministes i les seves necessitats financeres de tota Europa i formular col·lectivament un catàleg de demandes per a més feminisme per a les eleccions europees de 2024. A més, necessitem encetar el debat sobre la política fiscal europea un any abans de les eleccions al Parlament Europeu i traslladar la discussió dels carrers al parlament.
La meva missió: a partir del 2024, vull estar involucrada juntament amb vosaltres en les negociacions pressupostàries i financeres europees. No més pressupost de la UE sense feminisme! Perquè Europa mereix més feminisme; les desigualtats no es resoldran per si mateixes. Desigualtats com l’atur juvenil, feines mal pagades i un sistema sanitari trencat tenen causes transnacionals. Necessitem corregir els errors de la política fiscal després de la crisi de l’euro junts en una Europa més justa i discutir-los més enllà de les fronteres. A més, està clar per a mi que els estats nacionals individuals no haurien d’eludir la responsabilitat pels problemes transnacionals i centrar-se exclusivament en els seus interessos, com ara els nivells de deute. Un projecte feminista europeu pot demostrar que la solidaritat funciona més enllà de les fronteres en la política fiscal també.
Amb la meva candidatura per al proper Parlament Europeu, tinc l’objectiu de fer visible que les decisions sobre polítiques d’austeritat o inversions, deutes o fons de finançament es prenen col·lectivament dins de la UE i poden i han de ser influenciades per nosaltres.
La política fiscal pot ser diferent: cada nació hauria d’assumir la responsabilitat, i la política financera no hauria de ser a càrrec dels estats del sud d’Europa, com va passar al 2008 quan Wolfgang Schäuble (aleshores ministre d’Hisenda alemany) va imposar polítiques d’austeritat a aquests països. En la meva campanya, vull mostrar, juntament amb activistes de tota Europa, que aquests errors en les polítiques d’austeritat poden ser corregits a través d’aliances transnacionals!
Un any abans de les eleccions europees, vull portar el discurs sobre política fiscal a la gent d’arreu d’Europa a través d’una gira europea i desenvolupar demandes amb vosaltres. Com a part d’una campanya transnacional, estaria molt contenta de conèixer-vos i a diversos actors de la societat civil a Catalunya.
Anna Peters Té 27 anys i viu a Freiburg, al sud d’Alemanya. És una de les candidates per a les eleccions europees per als Verds a Baden-Württemberg. Abans d’això, ha estat involucrada com a coordinadora feminista amb els Verds Baden-Württemberg i va ser portaveu dels Joves Verds alemanys de 2019 a 2021.
