Suscríbete a nuestro boletín y recibe todas las novedades

Feminismes

25N: Per totes, avui i sempre

L’any 2022, 49 dones van ser assassinades a mans de la seva parella o exparella; l’any 2023, encara sense haver acabat l’any, han estat assassinades 52 dones. 1.237 des de 2003.  

Malgrat les terribles xifres, que semblen no ser suficients per a generar un consens unànime, continuem vivint en una societat que obvia la base de la violència masclista fins al punt de normalitzar-la. Creiem que aquesta violència solament es manifesta mitjançant els assassinats cap a dones pel simple fet de ser-ho, però desgraciadament estem envoltades d’actituds i comportaments invisibilitzats que creen i perpetuen els assassinats masclistes: des de l’escassa responsabilitat afectiva, la imposició de pràctiques sexuals, el menyspreu, la humiliació, el control de la roba o de les xarxes socials fins als insults, les amenaces i els cops. 

No obstant això, hi ha gent, i fins i tot polítics, que continuen negant l’existència de la violència masclista, generant odi cap al feminisme i cap a les lleis que pretenen protegir les vides de les dones; vides que, si se’m permet, estan en constant perill. 

Durant aquest any, davant cada avenç del feminisme, hem vist una contrareacció violenta, ignorant i plena d’odi: ens han anomenat paranoiques, boges, histèriques, mentideres i generadores d’odi i crispació. I jo em pregunto: Som nosaltres les que generem odi per exigir una vida digna i segura? O el generen aquells homes que diàriament exerceixen la violència més basta contra les dones?

Les dades són clares: 1.237 dones assassinades per violència de gènere des de 2003. En la majoria dels casos (57%), les agressions són produïdes per la parella o l’exparella de la víctima, fet que demostra que, desgraciadament, moltes dones no es troben segures ni en les seves pròpies cases. 

A tot això, hi ha un factor afegit que assenyala perquè no podem permetre’ns fer ni un pas enrere: el 70,3% de les víctimes adolescents no tenen intenció de denunciar, i, m’atreviria a dir, que és per por de no ser cregudes.

Sortim a reivindicar, el 25 de novembre i cada dia de l’any, la vida de totes aquelles dones que ens han estat arrabassades, per totes les que ja no estan, les que hi som i les que hi seran. Ja n’hi ha prou d’impunitat, ja n’hi ha prou de silenci: S’ha acabat, perquè si ens toquen a una, ens toquen a totes.

Carla Galeote. Jurista i estudiant d’advocacia. Divulgadora de feminisme, drets humans i salut mental a les xarxes socials

Artículos relacionados
Feminismes

La revolució serà amorosa o no serà

EconomíaFeminismesUnió Europea

Per què les feministes han de parlar de diners per aconseguir igualtat

Drets socialsFeminismesUnió Europea

Cap a un altre sistema de cures a la Unió Europea

Feminismes

Poner el deseo en el centro para una cultura del consentimiento

¿Aún no estás suscrita?

Déjanos tu correo y te mantendremos al día de nuestro contenido