En el laberint geopolític mundial, dues potències gegants es troben en una batalla diplomàtica plena de contrastos: la Xina i els Estats Units. Amb una relació que oscil·la entre l’aliança i la rivalitat, aquests dos colossos econòmics i militars s’enfronten en un joc complex de poder, influència i interdependència. Mentre la Xina emergeix com a força econòmica imparable continua amb un estricte control per part del Partit Comunista Xinès, els Estats Units mantenen la seva posició com a bastió del capitalisme, de la llibertat i de la democràcia.
Enmig dels matisos que diferencien els dos països, emergeixen sorprenents similituds en diversos aspectes fonamentals per entendre ambdues realitats.
La meritocràcia i la cultura del treball
Amdues qüestions estan profundament arrelades en les dues societats. La Xina i els Estats Units comparteixen una cultura laboral que valora i premia el treball dur, fet que desencadena una societat extremadament competitiva.
Per entendre la importància de la meritocràcia en la societat xinesa, cal fer una mirada enrere i entendre la seva història mil·lenària. En l’antiguitat, sobretot durant la dinastia Song, el sistema d’exàmens imperials permetia que la gran majoria d’interessats, des dels pagesos fins als ministres de l’imperi, poguessin ser seleccionats per a ocupar càrrecs com a funcionaris, magistrats o buròcrates del govern. Aprovar els exàmens imperials significava ascendir en l’escala social i rebre un reconeixement que en alguns casos, s’estenia fins a construir una mena d’arcs de triomf davant de la casa de la família.
De manera similar, és crucial comprendre la importància del confucianisme i els valors que predica aquesta filosofia, com ara la diligència, la perseverança i l’autodisciplina. Actualment, les famílies tenen molt presents aquests valors i treballen moltes hores per amb l’objectiu de poder donar un futur millor als seus fills. El creixement econòmic de les últimes dècades ha proporcionat més oportunitats laborals, permetent l’accés a millors recursos per a les futures generacions i fomentant l’ascens social.
La pressió comença a les escoles. Fa anys que es coneixia que les famílies subornaven els professors amb els tradicionals “sobres vermells” perquè posessin un èmfasi especial en l’educació dels seus fills. El govern va haver de prohibir i perseguir aquesta pràctica. En els últims anys, la gran majoria d’estudiants han dedicat hores cada dia a classes particulars per avançar en la matèria i preparar-se per als cursos següents. No obstant això, aquesta pràctica també ha hagut de ser prohibida pel govern per garantir que tots els nens aprenguin al ritme de l’escola.
D’altra banda, als Estats Units, la cultura del treball dur i la meritocràcia han sigut encoratjades pel “somni americà” i la idea d’aconseguir l’èxit a través de l’esforç i la dedicació. Tot i ser una idea més moderna, s’ha establert fermament en la mentalitat de la societat nord-americana. Tant els ciutadans nord-americans com els immigrants, que arriben amb esperances d’aconseguir riquesa, comparteixen la creença en l’ascens social mitjançant el treball dur i l’esforç.
A més, les polítiques laborals i els costums socials també han contribuït a les llargues hores de treball. Tot i que la jornada laboral estigui regulad per la llei, molts treballadors nord-americans acostumen a treballar hores extra per aconseguir avantatges professionals o econòmics. Aquesta mentalitat també es veu reforçada per la falta de polítiques de conciliació entre la vida laboral i personal, com un nombre limitat de vacances pagades i permisos per malaltia, incentivant als treballadors a dedicar més temps al treball per progressar en les seves carreres i millorar la seva posició econòmica.
Malgrat les causes històriques i culturals diferents, el resultat ha acabat sent el mateix. Dues societats altament competitives que sotmeten a un alt grau d’estrès i pressió als estudiants, i conseqüentment, als treballadors. Les llargues jornades laborals i les condicions de treball precàries són comunes en ambdós països. No és casualitat que les dues superpotències es trobin sovint en els rànquings de països amb més hores de treball.
Massacres a les escoles
Els atacs violents a escoles als Estats Units han emergit com un problema preocupant i lamentablement recurrent en les darreres dècades. El país ha experimentat un nombre significatiu d’episodis de tirotejos, essent el més destacat la massacre del Columbine High School el 1999, que va causar 15 morts, incloent-hi els dos perpetradors. Des d’aquell tràgic esdeveniment, hi ha hagut 118 tirotejos en escoles, resultant en 440 morts i 1.242 ferits.
Tot i que menys freqüents, la Xina també ha sofert atacs a escoles infantils que han commogut la nació sencera. Al començament del 2010, es van iniciar una sèrie d’atacs amb martells i ganivets a diverses escoles xineses, provocant almenys 90 morts i gairebé 500 ferits. L’any passat es van registrar tres atacs que van deixar 16 morts. Després de l’incident on un home de 36 anys va matar a 23 nens el 2012 a Chengpeng, el govern xinès va prometre garantir la seguretat de totes les escoles del país durant les hores d’entrada i sortida escolars.
A la Xina, les massives migracions internes, el canvi social accelerat i les grans desigualtats han provocat que moltes persones es quedessin sense un sentit de justícia social o pertinença. L’arribada d’individus a un nou entorn, lluny de les seves arrels i sense una xarxa de suport sòlida, pot generar sentiments d’alienació i desesperació, que alguns poden expressar a través de la violència. També hi juga un paper molt important la gran pressió que reben des de petits, que en molts casos els fa aïllar-se de la societat i no aprenen a relacionar-se amb altres persones.
D’altra banda, als Estats Units, les causes dels atacs armats a les escoles inclouen factors com la facilitat per a comprar armes, la cultura de la violència i els problemes de salut mental. Molts dels autors de les massacres a les escoles dels Estats Units tenen problemes de salut mental, sovint, no diagnosticats. La manca d’accés als serveis de salut mental que ofereix el país nord-americà dificulta que els joves rebin l’ajuda i teràpia necessària per a fer front als seus problemes mentals.
Els dos països fan front a una generació de joves que han patit molta pressió social des de l’infància, que es senten desconnectats de la societat en la que viuen i que no saben gestionar la pressió a la que han sigut sotmesos des de petits.Tot i ser dues potències que històricament han mantingut tensions polítiques i s’han considerat enemigues per les seves diferències, és sorprenent descobrir que la Xina i els Estats Units comparteixen tantes semblances quan s’analitzen en profunditat.
Marta Segovia, politòloga especialitzada en comunicació política, actualment resideix a Xina on treballa i estudia.
