Aquest mes de gener sortia un informe de l’ONG Oxfam Intermón que alertava del creixement de la desigualtat arreu del món i on s’il·lustraven dades preocupants que haurien d’obligar a sortir al carrer a totes les persones que defensem un Estat que treballi per garantir la plena igualtat d’oportunitats. D’entre aquestes dades, la que em va cridar més l’atenció va ser la que fa referència a la desigualtat de la riquesa, que és molt més accentuada que la desigualtat de renda. Concretament, en aquest informe s’estima que el 2022 el 10% de les persones més riques d’Espanya van acaparar el 53,8% de la riquesa nacional, mentre que la meitat de les llars més pobres només tenia el 7,8% del total. Per si no n’hi hagués prou, la tendència no és gens bona, ja que aquestes desigualtats van en augment any rere any. En els darrers 20 anys, la diferència entre una família ubicada al rang del 50% de la població més pobra i una situada en el 10% més ric s’ha duplicat.
Per poder capgirar aquesta tendència cal tenir un poder públic que actuï en conseqüència i conegui quin és l’origen d’aquesta desigualtat. Segons l’estudi “Herències i Desigualtat de la Riquesa,” elaborat per Pedro Salas-Rojo i Juan Gabriel Rodríguez, les herències expliquen el 66% de la disparitat de riquesa a Espanya. Això ens obliga a implementar una política fiscal que atenuï aquest fenomen amb l’objectiu de minimitzar la perpetuació de la desigualtat.
L’encarregat d’aquesta missió és l’Impost de Successions i Donacions, una eina tributària vital i eficaç per lluitar contra la desigualtat al nostre país, però que, malauradament, ens veiem obligats a defensar-lo amb determinació contra les crítiques provinents dels cercles més conservadors de la societat. Per poder guanyar la batalla cultural i defensar amb èxit aquest impost, cal aprofundir en el seu coneixement i comprendre quines són les seves virtuts, entre les quals destaquen:
- Des del punt de vista de l’equitat, l’Impost de Successions i Donacions és un dels instruments més importants que té l’estat per redistribuir la riquesa de la seva població, sobretot gràcies a la seva elevada progressivitat i a l’existència d’un mínim exempt també molt elevat. Aquesta redistribució busca crear una societat més justa, igualitària i sostenible, mitjançant la correcció de desigualtats i la promoció d’una distribució més equitativa dels recursos i les oportunitats.
- A més, des del punt de vista de l’eficiència, afavoreix la utilització més productiva dels recursos, ja que en recaure normalment sobre patrimonis poc productius, s’incentiva la seva utilització i l’obtenció de més beneficis que evitin haver de vendre el patrimoni per pagar l’impost. Aquesta estratègia no només és beneficiosa per als propietaris, sinó que també pot tenir un impacte positiu a nivell econòmic general, contribuint al dinamisme de l’activitat econòmica i a la creació de valor per a la societat.
Malgrat aquests raonaments evidents, sorgeix la pregunta: per què hi ha sectors que s’oposen amb tanta vehemència a aquest impost? Quins arguments utilitzen i com podem respondre-hi?
- L’argument estrella per part dels detractors de l’impost és l’existència d’una doble imposició encoberta, sostenint que el difunt ja ha satisfet, en vida, els impostos pertinents pel patrimoni que els seus fills heretaran. L’argument crida molt l’atenció, però és totalment fals, ja que l’Impost de Successions i Donacions no recau sobre el difunt, sinó que grava els hereus mitjançant la capacitat econòmica addicional que implica rebre una herència.
- Molts detractors també asseguren que la majoria dels països del món ja han prescindit d’aquest impost. No obstant això, un informe recent de l’OCDE afirma el contrari, ja que 24 dels 38 països que integren aquesta organització tenen un impost semblant en la seva legislació tributària, i fins i tot, aquest organisme aconsella augmentar el seu pes com a mecanisme eficient per reduir les desigualtats.
- També hi ha qui diu que aquest impost empeny moltes persones a renunciar a les herències davant la impossibilitat de pagar-lo amb els béns rebuts. No obstant, aquest acte de renúncia rarament es desencadena a causa de la pròpia existència del tribut, sinó que està més vinculat a les dificultats associades a la liquidació de l’impost dins dels terminis legals establerts. En aquest context, les propostes polítiques orientades a la flexibilització d’aquests terminis de pagament no només resulten beneficioses, sinó que també contribueixen a erradicar aquesta concepció desfavorable de l’opinió pública.
- Finalment, i no menys important, moltíssima gent defensa i creu que és la classe mitjana la que es responsabilitza de gran part del pagament de l’impost. Desmentir aquest argument tan popular és tan fàcil com mirar les dades que ens facilita el mateix Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. Segons aquestes dades, el 75% dels contribuents no paga ni tan sols 1 euro per aquest impost, i només el 3% paga més de 10.000 euros. Així doncs, aquesta percepció generalitzada contrasta amb les dades objectives, indicant que són les classes més altes les úniques s’han de fer càrrec del pagament del tribut. És crucial, per tant, desmuntar aquesta idea preconcebuda i promoure una comprensió més precisa dels efectes reals de l’Impost de Successions i Donacions.
A més, l’opinió que cal reforçar aquest impost com a via per combatre la desigualtat no només és defensada per organitzacions progressistes i transformadores, sinó que ve avalada també per nombrosos estudis i informes d’organismes internacionals. Entre aquests destaquen l’OCDE i l’FMI, entitats ben lluny de ser sospitoses de simpatitzar amb organitzacions d’esquerres. D’entre les recomanacions que fa l’OCDE, trobem les d’implementar tipus impositius encara més progressius, limitar les exempcions i els beneficis fiscals i una que m’agrada molt i que és l’objectiu d’aquest article: informar a la ciutadania sobre les desigualtats econòmiques i el paper que tenen aquest tipus d’impostos a l’hora de mitigar-les.
Només si aconseguim que la ciutadania entengui la necessitat de l’Impost de Successions i Donacions i quin paper té a l’hora de fomentar la redistribució de la riquesa, podrem guanyar la batalla cultural i aconseguirem que els sectors més conservadors de la societat deixin de qüestionar-lo i atacar-lo de manera tan indiscriminada com estem veient últimament.
Albert Montellà. Estudiant de Dret i d’Administració i Direcció d’Empreses i militant de Joves Ecosocialistes
