Els resultats de les pròximes eleccions europees seran decisius per les possibles conseqüències econòmiques, socials i polítiques que se’n poden derivar. No només està en joc el futur d’algunes de les polítiques clau de la Unió Europea (UE), sinó també l’existència i el sentit del projecte europeu. Les pròximes eleccions són crucials en tant que poden suposar un punt d’inflexió en l’equilibri entre els partits compromesos amb la integració europea, la democràcia i els drets humans i els que els qüestionen.
Per tal de començar a plantejar-nos la rellevància d’aquestes eleccions, a continuació es revisaran els possibles reptes de la Unió que marcaran l’agenda en els pròxims cinc anys i la dècada entrant. Molts d’aquests reptes coincideixen amb temes i problemàtiques fonamentals pels ciutadans. En aquesta línia he volgut classificar els reptes en tres grups temàtics. El primer grup està relacionat amb les recents tendències polítiques globals i regionals. El segon grup és dirigit a qüestions de seguretat i geopolítica. I per acabar, el tercer grup menciona aquells reptes relacionats amb l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, especialment centrats en les transformacions verdes i digitals.
Aquest any 2024, s’espera que se celebrin eleccions en més de 80 països del món. És important tenir-les en compte perquè ens poden donar indicis de les tendències polítiques globals que poden influir i replicar-se en les pròximes eleccions dins dels països la Unió i en el Parlament Europeu (PE).
Per una banda, en els comicis a Bangladesh, el Salvador, Azerbaidjan o Bielorússia s’han vist fenòmens com la continuació de discursos securitzadors per la inestabilitat geopolítica regional, un reforçament d’autoritarismes, resultats que reforcen democràcies fràgils on l’oposició ha acabat oprimida, etc. Alhora, les eleccions celebrades dins la UE també han estat marcades per tensions geopolítiques, les quals han anat acompanyades del continu suport cap a partits de dreta i extrema dreta. Finlàndia i Portugal són exemples. A més, aquestes tendències es poden veure reflectides en el PE, i de fet, s’espera que continuïn.
Per una altra banda, encara queda per veure com seran els resultats a països com EUA, Mèxic o l’Índia, els quals també poden generar conseqüències globals clau. Per exemple, en el cas d’ EUA, una altra presidència de Trump pot implicar l’abandonament d’una política climàtica global, menys suport a l’OTAN, tensions comercials amb la imposició de nous aranzels i significaria un reforçament de l’extrema dreta global. En el cas de Mèxic o l’Índia, les seves pròximes polítiques i narracions en organitzacions internacionals poden tenir potents efectes en l’evolució de les normes del sistema internacional, i la configuració del poder internacional. Tots aquests elements determinaran el futur posicionament de la UE i posaran a prova la seva influència més enllà de les seves pròpies fronteres.
Segons el think tank internacional European Council on Foreign Relations els partits Conservadors i Reformistes (European Conservatives and Reformists Group) i el grup d’Identitat i Democràcia (Identity and Democracy Group) poden arribar a representar un 25% dels escons a les pròximes eleccions. En aquest sentit, s’espera que aquest biaix cap a la dreta present a diferents executius i parlaments nacionals de la Unió es palpi en la configuració del nou PE, obeint les tendències vistes fins ara en la institució. En les dues últimes eleccions al PE, el Partit Popular Europeu (PPE) i l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D), han anat perdent escons. És a dir, hi ha hagut una disminució a llarg termini de suport als partits convencionals a favor de partits extremistes i més petits arreu d’Europa. En conseqüència, el sistema de partits europeu es fragmenta, tant a escala nacional com europea.
Tenint en compte aquestes tendències i esdeveniments, s’introdueix el primer grup de reptes. En primer lloc, el creixent suport a partits euroescèptics. L’euro-escepticisme dins del parlament pot acabar aturant o revertint alguns aspectes de la integració, per primera vegada en els seixanta-cinc anys d’història del PE. Aquest repte és clau en tant que afecta la supervivència i al futur del projecte europeu, que tants beneficis ha generat.
I, en segon lloc, un parlament fragmentat pot portar a un escenari on s’hagin de fer concessions en propostes legislatives importants. Per exemple, el Pacte Verd Europeu. De fet, es va comprovar fa relativament poc, amb la polèmica llei de la Restauració de la Natura. La campanya d’atac orquestrada contra aquest projecte de llei posa en evidència la fragmentació i polarització del PE, i la fragilitat de propostes clau que fan de la UE un actor global, com ho és el Pacte Verd Europeu, i tan necessàries per al nostre planeta.
A banda de les eleccions, un altre tema que és present a l’agenda de la Unió i que preocupa a la ciutadania són els conflictes i la geopolítica, el tema central del segon grup de reptes.
En primer lloc, un d’aquests reptes és el procés d’expansió de la UE cap a l’est, marcat per la invasió russa d’Ucraïna. Un augment del nombre de països dins la Unió és un desafiament pel sistema de valors europeu. Com per exemple s’ha evidenciat amb els casos de Polònia i Hongria. Aquests països han estat objecte de crítiques per part de la Comissió Europea i altres estats membres de la UE per les seves polítiques que qüestionen els principis democràtics i l’estat de dret. Això posa en relleu la dificultat d’assegurar la cohesió dels valors europeus enmig del procés d’expansió i les tensions geopolítiques.
En segon lloc, el futur paper de la UE com a guardià de la seguretat en la regió serà posat a prova. Com s’ha mencionat prèviament, un possible escenari és que el finançament d’EUA cap a l’OTAN pugui minvar i, per tant, sorgiran debats importants entorn l’autonomia estratègica de la UE. Tot això rep molta importància en el context actual, on les qüestions geopolítiques no es poden ignorar i demanen acció. El compromís de la UE en la resolució de conflictes com la invasió russa d’Ucraïna i el genocidi que està passant a Gaza determinaran el seu futur paper al món. La seva credibilitat pot estar en dubte si hi ha una falta de coherència en la seva política exterior, o bé aplica un doble estàndard basant-se en el dret internacional.
En tercer lloc, un altre repte és la integració de la UE dins d’un sistema internacional cada cop més multipolar, on diversos actors com Rússia, la Xina i els Estats Units rivalitzen per influència i poder. En aquest sentit, s’ha posat en dubte la influència i poder global de la UE, al·legant que està disminuint. Tot i que una part d’aquesta disminució es pot atribuir als problemes econòmics derivats de la crisi de l’euro-zona, també és una manifestació de les dificultats que han experimentat els líders de la UE per arribar a posicions comunes. Per tant, el repte és com fer front a l’emergència de nous actors en l’escenari internacional, i com reforçar el seu paper global. Això implica plantejar-se com gestionar i posicionar-se entre les creixents dinàmiques competitives i cooperar amb països del Sud Global.
I en quart lloc, es troba la gestió migratòria i el control de les fronteres, una tasca crucial per a la UE, ja que continuarà enfrontant-se a fluxos migratoris constants. Les diferents aproximacions fetes per la UE han debilitat els seus valors i la imatge. Comparant els casos de les crisis migratòries originades pels conflictes a Síria i Ucraïna, s’ha vist com en el primer cas es va seguir una política migratòria comuna de tancament de fronteres i vulneració de drets; mentre que en el segon, l’estratègia adoptada era de portes obertes. Per tant, el repte és l’harmonització de les estratègies, on s’haurà de decidir si guanya una estratègia basada en una externalització de les fronteres o basada en una d’acollida digna, on les persones afectades per la migració no siguin considerades un bé intercanviable.
Finalment, el tercer grup de reptes se centra en les transformacions digital i verda, les quals formen part de l’agenda global de Nacions Unides. La ràpida expansió de noves tecnologies digitals, com la intel·ligència artificial (IA), tenen un doble potencial en tant que poden ser una força per al canvi positiu, però alhora també una potencial font d’impactes socials negatius. Aquests avenços plantegen interrogants en relació amb la privacitat dels individus, la legislació envers aquestes, etc. Això és especialment preocupant en un context en què l’atur en llocs de treball repetitius de baixa qualificació està en augment, les desigualtats dins de les societats s’intensifiquen i les classes mitjanes es veuen empobrides. El repte se centra en com fer front a aquestes transformacions sense deixar cap persona enrere.
La transformació verda és un altre repte clau, amb els efectes del canvi climàtic, com la sequera a les conques internes de Catalunya per la manca de pluja. A més, és crucial abordar la necessitat d’adaptació i prevenció d’aquests fenòmens, l’escassetat de recursos i la transició energètica per evitar el consum de combustibles fòssils. Així mateix, la diversificació de proveïdors d’energia és essencial per reduir la dependència d’estats tercers, com és el cas del gas amb Rússia.
Des de qüestions sobre com fer front a l’extrema dreta fins a com abordar les dinàmiques competitives dels països emergents i les conseqüències tangibles del canvi climàtic, la UE s’enfronta a una gran diversitat de desafiaments que requeriran una coordinació i cooperació efectives entre els seus membres. De manera que és essencial recordar l’impacte directe que les eleccions tenen en la vida de milions de persones, i com el vot de cada ciutadà determina la direcció que prendrà la UE en la seva tasca d’afrontar aquests reptes. En aquest sentit, cada vot compta com a contribució a la configuració del futur col·lectiu i el benestar dels ciutadans europeus.
Judit Rauet Tejeda
