Aquest article forma part de la Revista Jovent número 125 “Migracions”
Ens pronunciem a favor d’una política d’acolliment de les persones exiliades basada en la solidaritat, la dignitat i la justícia, en un context en el qual la immigració és sovint instrumentalitzada per a servir discursos xenòfobs i polítiques repressives. Denunciem la militarització de les fronteres europees, la discriminació sistèmica contra els exiliats i la criminalització de la solidaritat. Aquest compromís s’inscriu en la voluntat de trencar els prejudicis, de desmantellar els “murs de la vergonya” erigits pels Estats i de proposar una alternativa que respecti els drets fonamentals de les persones que viatgen, ja siguin portades a emigrar per raons econòmiques, climàtiques, polítiques o de seguretat.
Els discursos antiimmigració s’estenen a França i comporten amb ells un augment del 32% dels actes racistes (2023). Per tant, aquest article té com a objectiu proporcionar alguns elements que puguin contrarestar aquestes idees antiimmigració vehiculades per l’extrema dreta.
Combatre els relleus d’aquests prejudicis: La “dretització” de la societat no és total ni irreversible, com ho va proclamar a França la dreta per intentar minimitzar la victòria electoral del Nou Front Popular (l’aliança de l’esquerra i dels ecologistes), que va arribar primer a les legislatives del juliol passat. De fet, encara que la immigració és el centre dels debats i enquestes durant els períodes electorals, menys de dos de cada deu francesos consideren avui que forma part de les seves preocupacions per al 2024.
Aquestes fluctuacions es relacionen de fet amb biaixos en els estudis realitzats, sobretot en la formulació de les preguntes formulades així com en les persones enquestades, amb una sobrerepresentació dels electors d’extrema dreta. L’investigador Vincent Tiberj declara llavors que «Si hi ha dretització, és en primer lloc del debat polític», que es fa des de dalt i concedeix cada vegada més importància als aspectes culturals més que socioeconòmics.
Aquest debat rectituït és permès per l’acaparament d’un gran nombre de mitjans de comunicació francesos per l’empresari Vincent Bolloré, les cadenes telefòniques del qual, d’altra banda, s’enfronten a nombroses sancions. Però si la part de francesos mirant la televisió baixa regularment, són sobretot els electors i en primer lloc les persones grans les que són les més influïdes per aquestes emissions àmpliament dominades per la dreta i l’extrema dreta com en la de “Caminant pel cap” on aquestes posicions han ocupat el 81% del temps d’ús de la paraula el juliol passat. Per a preservar un veritable pluralisme, és crucial regular els mitjans de comunicació i fomentar la seva independència a través de fundacions o fons de dotació. En cas contrari, els monopolis dels mitjans de comunicació poden transmetre moltes idees falses, que intentarem combatre a continuació.
Prejudici 1) Els immigrants serien vectors d’inseguretat
En primer lloc, el prejudici segons el qual la immigració augmentaria la inseguretat és constantment reprès per l’extrema dreta per suscitar l’angoixa dels francesos i mobilitzar així el seu vot. No obstant això, les estrangeres no estan sobrerepresentades en les infraccions de caràcter sexual, i si n’hi ha una en el nombre de persones despullades per actes de delinqüència, aquestes xifres són sobretot el reflex del racisme institucional i dels controls facials: els joves percebuts com negres o àrabs tenen així vint vegades més risc de ser controlats. A més, la relació estadística entre delinqüència i nacionalitat s’explica en realitat per tres variables: sexe, edat i situació social són els principals factors de delinqüència. L’explicació racista d’aquesta dada és infundada i les polítiques de l’extrema dreta, que preconitzen l’estigmatització, corren el risc d’agreujar les seves condicions socioeconòmiques i contribuir així a la inseguretat.
Prejudici 2) Els immigrants costarien cara a França, el debat públic és sovint travessat per controvèrsies sobre el «cost de la immigració».
Denuncia, per exemple, sovint les prestacions socials percebudes de dret pels immigrants, mentre que l’impacte pressupostari de la immigració és quasi neutre i que Iels perceben de mitjana menys diners públics que els francesos. A més, a França, l’augment de la immigració legal s’explica en un 45% per l’augment dels permisos de residència expedits a estudiants des de l’any 2000, és a dir, una població activa i jove. Com demostren els recents treballs del FMI, a llarg termini, la immigració té efectes positius sobre el PIB dels països d’acolliment, una contribució reforçada per una ràpida integració.
Al contrari, és costosa la falta de política d’integració, però sobretot la política de repressió. La frontera marítima entre Anglaterra i França s’ha militaritzat considerablement per impedir les travessies dels exiliats i s’ha xifrat en gairebé mig milió d’euros el 2021. Informeats a les despeses de l’Estat per al dispositiu humanitari al nord de França, la situació pot resumir-se així: 85% de les despeses per a la repressió, 15% per a l’acolliment. Si l’acolliment dels immigrants no té realment «cost» i, per contra, té efectes positius a llarg termini, l’absència de dignitat té un cost molt real.
De la mateixa manera, la voluntat de l’extrema dreta i la dreta d’eliminar el dispositiu de cobertura sanitària destinat als estrangers en situació irregular, l’AME anima aquest debat sobre les prestacions socials. En primer lloc, aquesta ajuda només es pot assignar amb criteris estrictes: mínim tres mesos de presència en el territori i recursos inferiors a 809 s al mes. D’altra banda, segons un estudi de 2019, el 51% dels pacients elegibles no tenen accés a l’AME, mentre que per sota d’un any de presència a França, la taxa de no-recurs és del 75%. A més, si les despeses globals de l’AME augmenten, és perquè les condicions de regularització s’endureixen. L’eldorado social i mèdic denunciat està lluny de ser una realitat.
L’eliminació de l’AME seria, d’altra banda, un veritable desastre en termes de salut pública, ja que agreujaria algunes patologies i augmentaria el risc de propagació de malalties o epidèmies. Molts metges recorden també que aquesta supressió és contrària al jurament d’Hipòcrates. Per tant, es tracta d’una mesura populista, sense fonament econòmic, inhumana i que suposa riscos importants per a la salut pública.
Centrar el debat sobre les condicions de vida de totes
Finalment, hem de sortir d’un debat “civilització” infundat al voltant de la immigració per parlar dels reptes concrets que afecten les nostres conciutadanes i remoure aquestes franceses. Per exemple, la reforma de les jubilacions passada per força a l’abril de 2023 a França va ser una gran batalla social amb una oposició ciutadana del 70% i nombroses manifestacions. El RN es va pronunciar en contra i va guanyar així en crèdit social, però no va votar a favor de les esmenes presentades pel NFP per a derogar-la, ja que se suposava que compensarien el dèficit així creat amb una sobrecotització per als ingressos més alts. Va demostrar així la seva oposició a la justícia fiscal així com a la derogació d’aquesta reforma, de la qual el president del RN Jordan Bardella havia afirmat en la seva campanya legislatives que «no era [la seva] prioritat», intentant seduir les classes privilegiades. L’extrema dreta és, doncs, una estafa social i no fa més que propagar idees violentes contra les immigrants per camuflar el fet que no té res a proposar per als ciutadans: parlem d’aquests reptes i posem la cara a aquestes contradiccions.
Finalment, no hem d’oblidar mai que prop de 25.000 persones han mort al Mediterrani des de 2014 (2023). A tot el territori, la policia està al servei d’una política d’assetjament de les persones exiliades: política “zero punt de fixació”, controls fronterers, violència administrativa i física. Com que qualsevol altra vida val tant com una vida francesa o blanca i no fem distincions de dignitat entre els éssers humans, els Joves Ecologistes estan a favor d’una acollida digna i incondicional de les persones exiliades.
Rebutgem categòricament la jerarquització de les vides humanes i advoquem per l’abolició de totes les polítiques discriminatòries i repressives contra les persones exiliades. Recordem que darrere de cada xifra, cada “flux migratori”, hi ha vides humanes, històries, sofriments i esperances. Per a nosaltres, l’acolliment dels exiliats és una qüestió de justícia, dignitat i solidaritat, i convidem a Europa a mostrar-se a l’altura dels seus ideals humanistes.
Tom S i Élise Abgrall, militants de Jeunes Écologistes, l’organització política juvenil de referència de Les Écologistes (França).
