L’acord UE-Mercosur és un tractat entre la Comissió Europea i la zona de lliure comerç que comprèn Brasil, Uruguai, Paraguai, Argentina i Bolívia, el qual es porta negociant des de l’any 1991 per part dels dos blocs. El 6 de desembre del 2024 es va anunciar el seu tancament a la Cimera de Líders del Mercosur a Montevideo. Més endavant, el 21 de gener d’aquest 2026 fou enviat al Tribunal de Justícia, i amb 334 vots a favor, 324 en contra i onze abstencions del Parlament Europeu es va acabar paralitzant. Tanmateix, això no impedeix que es pugui aplicar de forma provisional si així es considera, i Alemanya ja està començant a pressionar.
Els aranzels de Trump i l’actual conflicte geopolític de Veneçuela i Groenlàndia, en bona part, han contribuït a posar de nou sobre la taula aquesta qüestió i accelerar els procediments previs a la seva aprovació. Europa i América del Sud cada dia es troben més desprotegides davant de l’imperialisme d’Estats Units, que ja no és un aliat fiable. Per tant, construir ponts resulta ara més imprescindible que mai. No obstant això, el fi no justifica els mitjans, i per tal de que aquests no s’ensorrin s’ha de mirar més enllà dels interessos estrictament comercials. A més a més, cal tenir en compte les conseqüències que pot generar cada punt d’aquest tractat a llarg termini per a les persones afectades, així com al planeta.
D’una banda, no s’ha donat veu als treballadors i treballadores dels sectors implicats. Aquesta falta de transparència genera una sensació de desconfiança i incertesa envers les institucions per part d’una ciutadania que ho veu tot plegat com una imposició política i un mer intercanvi de “cotxes per carn”. D’aquesta manera, el comerç local i de proximitat queda encara més desprotegit. Mentre que si hi apostéssim reduiríem considerablement la petjada ecològica, al estalviar-nos molts més desplaçaments.
D’altra banda, no és casual que el col·lectiu de la pagesia sigui aquell que més s’hagi oposat a aquest tractat i hagi sortit als carrers arreu de Catalunya i d’Espanya, així com a altres països europeus. Que aquest sector hagi de competir deslleialment amb països on els productes agrícoles es tractin amb químics prohibits a la UE, fa perillar encara més la seva supervivència. La globalització i l’increment de la freqüència de fenòmens meteorològics extrems, provocats
per l’avenç del canvi climàtic, ja perjudiquen prou a aquest sector. I justament, caldria aplicar mesures en el sentit contrari, prioritzant en primer lloc tot allò que produïm a “km 0”. Per tant, és necessari replantejar-nos el model alimentari actual per no deixar de banda a ningú.
També s’ha de tenir en compte l’impacte ecològic que generaria aquest pacte, del qual ja n’alerten organitzacions ecologistes com ara Greenpeace, perquè a causa de l’increment de les exportacions augmentarien considerablement les emissions de CO2. Alhora, també s’agreujaria la desforestació d’Amèrica del Sud, deixant encara més desprotegides les comunitats indígenes.
En conclusió, ara per ara, tal i com està plantejat l’acord UE-Mercosur, comporta més contres que pros. Ja que, no té en compte la sobirania alimentària i comercial, i genera una relació d’interdependència desigual entre ambdós blocs. Per tal de que el diàleg sigui enriquidor, cal implicar al conjunt de la ciutadania. Especialment a la capa més baixa, que sovint no es té en compte en aquest tipus de decisions, malgrat que sigui qui rep més l’impacte dels resultats finals.
Judit Felip Cornudella. Estudiant de Fiologia Hispànica i militant de Joves Ecosocialistes.
