Entrevista a en Julià Tudó, candidat jove de Barcelona En Comú
En Julià Tudó Cisquella (el Clot, Barcelona, 1999) és graduat en Ciències Polítiques i de l’Administració per l’Universitat Pompeu Fabra i té un màster en Democràcia i Govern per l’Universitat Autònoma de Madrid. És investigador predoctoral en el grup d’investigació “Qualitat de la Democràcia” de l’Universitat de Barcelona. Ha coordinat l’European Green Activist Training de la Green European Foundation. És el co-coordinador de Joves de Barcelona en Comú, militant de Joves Ecosocialistes i ha participat en mobilitzacions en contra les retallades en educació.
Hi ha poques persones joves que participin activament en política. Què et va empenyer a implicar-te políticament?
Vaig entrar en política quan tenia 14 anys, l’any 2014, en el marc de les eleccions europees. Recordo que el lema de la campanya de l’Ernest Urtasun era “Fuck the Troika”, en contra de les polítiques d’austeritat. Però el que em va activar políticament va ser la qüestió dels desnonaments. M’indignaven tant (i encara ho segueixen fent) que vaig notar una necessitat quasi física de fer alguna cosa.
– Creus que és necessari que hi hagi persones candidates joves? Per què?
Crec que és molt necessari que formen part dels partits i de les llistes electorals. La gent jove està sobretot implicada en moviments socials, i és genial. Però també és necessari estar a les institucions i que poguem aportar la perspectiva juvenil i intentar revertir l’adultcentrisme imperant a la nostra societat, institucions i també als partits.
-Des del teu punt de vista, quins son els reptes que enfronta la nostra societat? I Barcelona?
A tots els debats i xerrades on estic participant en aquesta campanya, destaco 4 grans reptes que tenim com a societat però especialment com a generació jove. En primer lloc, l’emergència climàtica. Ja l’estem notant i és important situar-la al centre, així com parlar de la necessitat d’una transició justa i de canviar patrons de consum. En segon lloc, l’habitatge i l’emancipació. Tenim sous molt baixos, quan la productivitat està pujant, i lloguers inassolibles que no ens permeten emancipar-nos amb dignitat. En tercer lloc, em preocupa i molt la crisi de salut mental, que afecta especialment a persones joves i a dones. És una pandèmia “invisible”. Per últim, crec que cal parlar de l’augment dels discursos d’odi (racistes, masclistes i lgtbiqfòbics). Hi ha hagut un “boom” en aquestes lluites, sobre tot la feminista. Però tot moviment “revolucionari” sol anar acompanyat d’un reaccionari, com s’està veient.
-Per fer front a aquestes problemàtiques, quines propostes de Barcelona en Comú destacaries?
Vull ser breu i concret en les propostes. Així que, en primer lloc, per combatre l’emergència climàtica proposem seguir pacificant la ciutat, augmentar carrils bici, fer gratis un any el Bicing a joves de fins a 20 anys, baixar preus del transport públic, seguir desenvolupant l’empresa energètica municipal (Barcelona Energia) i instal·lar plaques fotovoltaiques que permetin baixar el preu de les factures i proveir la ciutat d’energia neta.
En quant a habitatge i emancipació, primer volia posar en valor que som l’administració que construeix més habitatge de tot l’Estat, fet del que hauríem d’estar orgulloses. Proposem seguir en aquesta línia, seguir limitant els pisos turístics i de temporada, aplicar de forma immediata la regulació dels lloguers i reservar un 30% dels pisos públics per a persones joves. Paral·lelament, proposem una línia d’ajuts al lloguer i un aval municipal per a al jovent de la ciutat.
Pel que fa a la salut mental, volem seguir desplegant els “Konsulta’m”, que són consultoris als quals s’hi pot accedir sense cita prèvia i de forma gratuïta. També cal seguir apostant pel xat de suport emocional i pel telèfon de prevenció del suïcidi. No obstant, la crisi de salut mental és un fenomen estructural: pressió estètica, manca d’expectatives laborals… Cal anar a l’arrel del problema i no veure-ho només com una qüestió individual.
Per últim, davant l’augment dels discursos d’odi, cal seguir apostant per la regidoria de Feminismes i LGTBI, pel centre LGTBI, pels punts lila, per la Oficina per la No Discriminació, entre d’altres serveis i polítiques concretes. Cal seguir donant suport a les campanyes que estan lluitant per a derrocar la Llei d’Estrangeria racista o els CIES.
-Barcelona en Comú és una formació municipalista. Què fa dels municipis l’administració més idònia per atendre les necessitats de la ciutadania?
Els municipis solen ser les administracions més ben valorades, i és perquè són les que la ciutadania veu més a prop i que resol els seus problemes normalment de forma més ràpida. Apostar pel municipalisme és apostar per la democratització i per la participació ciutadana. A més, en un món en el que cada vegada més gent viu a les ciutats, aquestes es converteixen en uns actors claus, sobretot en el context d’emergència climàtica. Cada vegada seran més importants.
-Les persones joves pateixen una major taxa de pobresa, d’atur, dificultats per emancipar-se… Què poden fer els municipis per millorar la vida de les persones joves?
Cal regular els preus del lloguer. Això és el primer que diria. En segon lloc, cal enfocar el model productiu cap a ocupacions de qualitat i millorar salaris. Reforçar la Formació Professional, apostar per la Innovació, Ciència i Tecnologia, abandonant progressivament la dependència en el sector turístic. Cal també redistribuir la riquesa: qui més té, ha de pagar més. Els municipis, en aquest sentit, poden gestionar taxes i fer-les progressives, com l’IBI o la taxa turística. El Pla de Barris de Barcelona, que ha volgut mobilitzar recursos de forma massiva cap a barris que tradicionalment havien estat oblidats i on hi ha rendes més baixes és un molt bon exemple de la línia a seguit.
-Dona’ns cinc raons per votar a Barcelona en Comú.
- Som la força que vol combatre l’emergència climàtica
- Vam apostar per la primera regidoria de Feminismes i LGTBI
- Volem seguir sent la ciutat amb més inversió social per habitant
- Som l’única garantia d’un govern d’esquerres, no ocultem amb qui volem pactar
- És l’última ocasió en que podrem votar a Ada Colau com alcaldessa. Aprofitem-ho!
